Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "abandó" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a l'abandó, adv
- es en el abandono
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'Ajuntament ofereix ajuts per als propietaris que tinguin edificis a l'abandó i que els vulguin restaurar.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abandó d'incapaços, n m
- es abandono de incapaces, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca abandó de compte, n m
- ca deixada de compte, n f
- es deje de cuenta, n m
- es rehúsa, n f
- en refusal and abandonment of goods, n
<Dret mercantil>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abandó de destinació, n m
- es abandono de destino, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abandó de destinació, n m
- ca abandonament de destinació, n m sin. compl.
- es abandono de destino
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
L'article 407 del Codi penal (CP) estableix que «1. L'autoritat o el funcionari públic que abandoni la seva destinació amb el propòsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes recollits en els títols XI, XII, XXIII i XXIV ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un any i quatre i la inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys. Si ha realitzat l'abandó per a no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte, se li ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període d'un a tres anys.» i que «2. S'han d'imposar les mateixes penes, respectivament, quan l'abandó tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l'autoritat judicial competent.»
Cal que la conducta d'abandó tingui certa durada temporal. No n'hi ha prou amb una «simple» inassistència a la feina, atès que l'abandó pot ser exprés (dimissió) o tàcit (inassistència perllongada).
El subjecte actiu de les quatre modalitats típiques d'abandó establertes per aquest precepte ha de ser una autoritat o un funcionari públic «a efectes penals» (l'article 24 del CP ofereix unes pautes d'interpretació del concepte de autoritat o de funcionari públic «als efectes penals»). Es tracta d'un delicte especial propi, perquè no té correspondència amb un altre delicte comú. El bé jurídic general o categorial protegit és el propi dels delictes contra l'Administració pública: el funcionament correcte de la funció pública envers la ciutadania (aspecte extern o social que s'identifica amb el servei públic). Concretament, en les modalitats d'abandó primera i segona, el bé jurídic protegit és constituït pels serveis concrets dels poders públics, relacionats amb l'Administració de justícia, la policia judicial i l'ordre públic; i en la primera, en resta afectat, a més, el sistema juridicopolític. En les modalitats típiques tercera i quarta, en resta afectada directament l'Administració de justícia. Es tracta de delictes d'omissió per mera inactivitat integrats per dos actes de tipus penal en què la part subjectiva preval respecte de la part objectiva. La intenció de l'autor en executar el comportament típic s'ha d'adreçar a una altra conducta posterior del mateix subjecte: la d'afavorir delictes no impedint-los, no perseguint-los o no executant les penes corresponents als delictes esmentats, imposades per l'autoritat judicial competent. Si el funcionari sol·licita l'excedència o el trasllat a una destinació diferent i li és concedit, tot i que l'hagi sol·licitat a fi de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades, no incorre en cap responsabilitat criminal, perquè des del moment en què obté una d'aquestes situacions l'allunyament no es pot considerar abandó; a més, no cal que l'abandó tingui èxit.
Les tres modalitats típiques giren a l'entorn de la idea de simpatia amb els rebels, covardia o simple oportunitat. Quant a l'aspecte subjectiu, es tracta d'un delicte dolós. Cal «la intenció de deixar d'acomplir les funcions encomanades a càrrec seu» (STS del 6.5.1988, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1988\2440). No es castiga, doncs, l'abandó per imprudència, incompatible amb l'element subjectiu de l'injust de l'ànim de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades per l'autoritat judicial competent. L'article 407 té antecedents en l'article 376.2 del CP del 1973 i en l'article 388 del Projecte de Llei orgànica del Codi penal del 1992. Cal observar que, en el CP del 1995, l'abandó de destinació amb dany o sense per a la causa pública per altres motius o mòbils diferents del no impediment o la no persecució dels delictes o la no execució de les penes imposades, sense que hagi estat admesa al funcionari la renúncia a la seva destinació (art. 376.1 CP del 1973), es destipifica (es deixa de castigar penalment) i esdevé només una infracció administrativa.
Pel que fa a les penes, el CP del 1995 assenyala la pena de presó d'entre un i quatre anys i la inhabilitació absoluta per a ocupació d'un càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys (en el CP del 1973 era presó menor --privació de llibertat de sis mesos i d'entre un dia fins a sis anys) per a les modalitats típiques d'abandó primera i tercera. I per a les modalitats segona i quarta s'imposa la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, per un període d'entre un i tres anys (en el CP del 1973 la pena era d'arrest major, o sigui, d'entre un mes i un dia fins a sis mesos de privació de llibertat). - V.t.: abandó de família n m
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abandó de família, n m
- es abandono de familia
- en desertion
<Policia > Funcions i tècnica > Policia assistencial>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abandó de família, n m
- es abandono de familia, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abandó de família, n m
- es abandono de familia, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abandó de família, n m
- ca impagament de pensions, n m sin. compl.
- es abandono de familia
- es impago de pensiones
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
Entre els delictes d'abandó de família es diferencien, d'una banda, l'abandó de deures legals d'assistència (art. 226.1), i, d'una altra, l'abandó consistent en l'impagament de prestacions econòmiques establertes en convenis o resolucions judicials en casos de separació, divorci, declaració de nul·litat de matrimoni, procés de filiació o procés d'aliments en favor dels fills (art. 227, també denominat delicte d'impagament de pensions).
Respecte de l'abandó de família, la conducta típica consisteix en l'omissió de deures legals d'assistència (art. 66 i s., 142 i s., i 154 i s. Codi civil espanyol). Aquests deures tenen com a font la potestat del pare i de la mare, la tutela, la guarda o l'acolliment 37 familiar; o bé, els deures legals d'assistència per al manteniment en favor de descendents, ascendents o cònjuge, sempre que aquests estiguin necessitats. En el cas que no ho estiguin, l'incompliment no és subsumible en el tipus (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.5.1998, ponent: Bacigalupo Zapater). Es tracta d'un tipus d'omissió pura, consistent en l'incompliment de deures que recauen sobre determinades persones. Com a delicte d'omissió, es requereix la capacitat d'actuar per a poder apreciar el tipus. Inclou dues modalitats alternatives de realització del mateix delicte, sancionades amb la mateixa pena (arrest de vuit a vint caps de setmana i, de manera potestativa, inhabilitació especial per a exercir el dret de potestat del pare i de la mare, tutela, guarda o acolliment 37 familiar de quatre a deu anys). Aquest delicte només es pot perseguir si hi ha una denúncia prèvia de la persona agreujada o del seu representant legal (s'exclou l'eficàcia del perdó de l'ofès); si es tracta d'una persona menor d'edat, una persona incapacitada o una persona desvalguda, ho pot denunciar el ministeri fiscal (art. 228). Aquest últim pot, a més, instar a l'autoritat competent perquè apliqui les mesures pertinents per a la convenient custòdia i protecció dels menors (art. 233.3). Per a distingir la conducta típica del simple incompliment, deixadesa o retard, es pot entendre que el delicte sols es comet quan l'incompliment comporta un mínim «d'afectació» a la institució familiar per desemparament de la víctima. En el cas que es produeixi una situació de perill o de lesió, hi entraran en joc uns altres preceptes, en concurs amb l'abandó de família: bé en concurs ideal (omissió del deure de socors de l'article 195), bé en concurs de lleis (imputació d'un resultat, si s'escau, en comissió per omissió; art. 11).
L'abandó pren unes característiques especials amb relació a la falta d'omissió d'assistència a determinades persones (art. 619). Segons l'article 226, no es tracta d'un delicte de desobediència a ordres de l'autoritat (art. 550), sinó d'omissió del compliment de deures fixats per la Llei, delicte que es pot considerar subsidiari del de desobediència.
El Codi penal (CP) defineix també conductes d'abandó d'una persona menor d'edat o d'una persona incapacitada (art. 229 i 230). Es tracta també d'un tipus d'omissió pura, que consisteix en l'incompliment de deures que recauen sobre determinades persones: requereix la capacitat d'actuar per poder apreciar el tipus.
Cal precisar el concepte de abandó, ja que, per exemple, no és possible apreciar-lo de la mateixa manera per a un subjecte de cinc anys que per a un altre de quinze i, igualment, pot ser diferent per a persones menors d'edat que per a persones incapacitades. En qualsevol cas, no és abandó el maltractament d'obra, el qual dona lloc a uns altres tipus de delictes.
El delicte d'abandó de família en sentit estricte de persones menors o persones incapacitades inclou dues modalitats.
En primer lloc, l'abandó d'una persona menor o persona incapacitada per part de la persona encarregada de la seva guarda (art. 229.1), que es castiga amb pena de presó d'un a dos anys. Si la conducta genera perill concret per a la vida, la salut, la integritat física o la llibertat sexual de la víctima, la pena és de presó d'entre dos i quatre anys, i se sanciona com correspon si constitueix un delicte més greu (art. 229.3).
En segon lloc, el comportament d'abandó d'una persona menor o d'una persona incapacitada, realitzat per subjectes qualificats (pares, tutors, guardes legals: art. 229.2), se sanciona amb pena de presó de divuit mesos a tres anys. En el cas que es generi perill, s'aplica el cas agreujat de l'article 229.3, que no impedeix que es pugui apreciar l'existència d'altres delictes concurrents. Així ho estableix expressament el mateix precepte in fine: l'abandó per part d'algun d'aquests subjectes qualificats, del qual es deriva la mort de la persona menor o de la persona incapacitada, permet apreciar un homicidi en comissió per omissió, que desplaça el delicte d'abandó (STS del 21.12.1993, ponent: Montero Fernández-Cid).
Si es tracta d'un cas d'abandó temporal, s'aplica la pena inferior en un grau a l'establerta per a cada cas (art. 230). En determinats casos, no és fàcil separar la conducta d'abandó temporal de la conducta d'abandó de família (per incompliment de deures de guarda): en la jurisprudència de la STS del 15.12.1998, ponent: García-Calvo y Montiel, que aprecia abandó de família en un cas de desatenció durant diversos dies; en sentit contrari, la Interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol (ITS) del 9.6.1999, ponent: Jiménez Villarejo, no qüestiona la condemna per abandó temporal d'una persona menor durant diverses hores, en dies diferents. Aquests delictes es diferencien de la falta establerta per l'article 618 per a qui, en trobar una persona menor o incapacitat abandonat, no la presenti a l'autoritat o a la família o no li presti, si escau, auxili.
En el CP del 1995 desapareix la previsió de l'abandó per a ocultar la deshonra de la mare, que tenia efectes, si s'esqueia, per als avis materns; les situacions d'aquest caràcter es podrien tractar fent ús de les circumstàncies modificadores que afecten la imputabilitat.
El CP castiga, juntament amb els delictes d'abandó, la persona que té a càrrec seu la criança o l'educació d'una persona menor o incapacitada, i la lliura a una tercera persona o a un establiment públic sense anuència de qui la hi ha confiat (art. 231, que sanciona la conducta amb la pena de multa d'entre sis i dotze mesos; s'estableix un subtipus de sanció agreujat per als casos en què es posa en perill); i la persona que utilitza o presta una persona menor o incapacitada per a la pràctica de la mendicitat (art. 232.1, que sanciona la conducta amb la pena de presó d'entre sis mesos i un any; hi ha un tipus de sanció agreujat per als casos de tràfic, ús de la violència, intimidació o subministrament de substàncies perilloses).
En tot cas, es pot imposar als responsables de delictes d'abandó (art. 229 al 232) la pena d'inhabilitació per a l'exercici de la potestat del pare i de la mare o de drets relacionats amb les persones menors (art. 233.1). Si es tracta d'un funcionari que ostenti la guarda per raó d'aquesta condició, s'imposa, a més, la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic d'entre dos i sis anys (art. 233.2).
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>
- ca abandó de ferro, n m
- es abandono de hierro
- fr abandon du fer
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
