Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "abaratiment" dins totes les àrees temàtiques
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca apartament, n m
- es apartamento, n m
- fr appartement, n m
- en apartment, n
- en flat, n
- de Apartment, n n
- de Appartement, n n
<Turisme > Allotjament>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apartament turístic, n m
- es apartamento turístico
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
És regulat per la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya i, de manera més específica, pel Decret 163/1998, del 8 de juliol, d'apartaments turístics.
Es defineix apartament turístic com un edifici o un conjunt d'habitatges que, mitjançant el lliurament d'un preu, s'ofereix amb caràcter immediat a l'usuari que vol fer una estada per dies, setmanes o mesos per motius turístics o de vacances (art. 2 Decret 163/1998). Els apartaments han de reunir un seguit de característiques (art. 4 Decret 163/1998) segons si es tracta d'apartaments complets -unitats d'allotjament turístic compostes, com a mínim, per una sala d'estar menjador, un dormitori, una cambra higiènica i una cuina, incorporada o no- o d'apartaments tipus estudi -unitats d'allotjament turístic compostes com a mínim per una sala conjunta d'estar, menjador, dormitori, una cambra higiènica i una cuina, incorporada o no.
En el primer cas, ha de tenir unes dimensions mínimes (establertes en l'annex 1 del Decret 163/1998), un dormitori, una sala d'estar menjador, cuina, bany i armaris. En el segon cas, es requereixen igualment unes dimensions mínimes, sala d'estar, menjador, dormitori, cuina (aquests tres elements poden estar junts), bany i armaris. Les empreses que poden explotar els apartaments turístics són les que estan formades per persones físiques o jurídiques, siguin o no titulars dels habitatges. S'han d'inscriure en el Registre General d'Empreses i Activitats Turístiques de Catalunya (art. 5 Decret 163/1998) en qualsevol dels grups predeterminats en el registre; així, en el grup empresarial s'hi inscriuen les empreses que es dediquen a l'explotació d'apartaments de la seva propietat o que disposen de l'autorització del propietari per a poder-ho fer i, en el grup professional, les persones titulades que són membres dels col·legis professionals, ja que en llur estatut es reconeix la intermediació en el lloguer d'immobles.
Per tal d'obtenir la inscripció, han de presentar un conjunt de documents esmentats en l'article 7 del Decret 63/1998 davant la delegació corresponent del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, o davant la Direcció General de Turisme a Barcelona. Tot i això, una vegada han obtingut la inscripció, qualsevol modificació pel que fa a l'estructura, a les característiques o en la relació dels apartaments s'ha de comunicar a la delegació corresponent o a la Direcció General de Turisme en el cas de Barcelona. Igualment, es pot produir la baixa en el registre perquè l'empresa en qüestió així ho vol, com a conseqüència d'una sanció o per l'incompliment de les condicions exigides per a la seva inscripció (art. 9 Decret 193/1998).
Sempre que es faci publicitat o es proporcioni informació sobre l'apartament turístic, ha d'incloure el número de registre de l'empresa comercialitzadora. Si no és així, serà considerada comercialització clandestina (art. 10 Decret 163/1998). Per a garantir la protecció dels consumidors, és de compliment obligatori per a les empreses que es dediquen a l'explotació dels apartament turístics, la prestació d'una fiança que s'estableix en funció del nombre d'apartaments de què es disposa (art. 8 Decret 163/1998) i només respon en el cas de les indemnitzacions als usuaris quan s'hagin establert en sentència judicial ferma o en laudes de juntes arbitrals de consum.
A més de les obligacions de les empreses explotadores de caràcter administratiu, en tenen d'altres que van adreçades als mateixos usuaris. Així, els apartaments han de presentar un bon estat de conservació i neteja, que s'ha d'ajustar de la descripció i la publicitat que se n'hagi fet (art. 11 Decret 163/1998). En segon lloc, han de controlar les entrades i sortides dels viatgers i han de tenir fulls de reclamació a disposició dels usuaris (art. 12 Decret 163/1998). D'altra banda, les empreses no poden permetre que els clients introdueixin mobles ni facin obres a l'apartament, que a l'apartament s'hi allotgi un nombre superior de viatgers que el que determina la llei, que els usuaris exerceixin l'activitat d'hostalatge a l'allotjament o que el destinin a una activitat diferent de l'establerta; ni que els viatgers duguin a terme activitats contràries a la higiene o a la normal convivència (art. 13 Decret 163/1998).
L'allotjament turístic ha de prestar un conjunt de serveis que estan inclosos en el preu (disposició final primera Decret 163/1998) com són la neteja habitual de l'habitatge, el subministrament d'aigua potable tant calenta com freda, el subministrament d'energia elèctrica, d'energia per a la cuina, i si s'escau, per a la calefacció de l'allotjament, mobiliari, instal·lacions i equip, i l'atenció a la persona usuària durant l'estada per a totes les qüestions relacionades amb l'allotjament.
Al mateix temps, l'article 44 de la Llei 13/2002 estableix que els apartaments turístics tenen la consideració d'habitatge i, com a tal, han de disposar de les infraestructures, les instal·lacions i els equipaments necessaris d'acord amb la normativa bàsica de l'edificació, les condicions mínimes d'habitabilitat i les ordenances municipals que els siguin aplicables. Igualment, han de disposar de tots els serveis urbanístics obligatoris, dels serveis de recollida i tractament d'escombraries i de tractament d'aigües residuals, a més de tota la resta de serveis considerats imprescindibles per a poder-se utilitzar com a allotjament turístic.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca apartament turístic, n m
- es apartamento turístico, n m
<Turisme > Allotjament>
Definició
Nota
- Els apartaments turístics poden ser un edifici, diversos edificis però en una sola parcel·la, o un sol apartament o estudi.
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca avarada, n f
- ca avarament, n m sin. compl.
- ca varada, n f sin. compl.
- es botadura
- es lanzamiento
- fr lancement
- fr mise à l'eau
- en launching
- en ship launching
<Ports > Accions>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca avarada, n f
- ca avarament, n m sin. compl.
- ca varada, n f sin. compl.
- es botadura, n f
<Dret mercantil>
<Instal·lacions i màquines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca bastidor, n m
- ca bastiment [AUTOMOCIÓ], n m sin. compl.
- es bastidor
- fr cadre [AUTOMOCIÓ]
- fr châssis
- en chassis
- en frame [AUTOMOCIÓ]
<Indústria > Conceptes generals > Instal·lacions i màquines>
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>
- ca bastidor, n m
- ca bastiment, n m sin. compl.
- es bastidor
- fr cadre
- en frame
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
Definició
<Esport > Esports de motor > Motociclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de motociclisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/7/>
- ca bastidor, n m
- ca bastiment, n m sin. compl.
- es bastidor
- fr cadre
- en frame
<Esport > Esports de motor > Motociclisme>
Definició
Nota
- El bastidor forma part del xassís.
<16 Esports aeris > 04 Vol amb motor>, <15 Esports de motor>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bastidor, n m
- ca bastiment, n m sin. compl.
- es bastidor
- fr cadre
- en frame
<Esport > 16 Esports aeris > 04 Vol amb motor>, <Esport > 15 Esports de motor>
Definició
Nota
- En els esports de motor, el bastidor forma part del xassís d'un vehicle.
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca bastidor, n m
- ca bastiment, n m sin. compl.
- es bastidor
- fr cadre
- en frame
<Trànsit > Vehicle > Elements de seguretat>
