Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "abast" dins totes les àrees temàtiques

ABAS ABAS

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ABAS, n m
  • ca  sistema d'augmentació basat en avions, n m sin. compl.
  • es  ABAS
  • es  sistema de aumentación basado en aviones sin. compl.
  • en  ABAS
  • en  aircraft-based augmentation system sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Sistema de millora de l'exactitud, la fiabilitat i la disponibilitat de les dades facilitades pels GNSS, basat en la integració d'informació facilitada des d'avions.

ABAS és l'acrònim de aircraft-based augmentation system ('sistema d'augmentació basat en avions').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ABAS, n m
  • ca  sistema d'augmentació basat en avions, n m sin. compl.
  • es  ABAS
  • es  sistema de aumentación basado en aviones sin. compl.
  • en  ABAS
  • en  aircraft-based augmentation system sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Sistema de millora de l'exactitud, la fiabilitat i la disponibilitat de les dades facilitades pels GNSS, basat en la integració d'informació facilitada des d'avions.

ABAS és l'acrònim de aircraft-based augmentation system ('sistema d'augmentació basat en avions').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ABAS ABAS

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ABAS, n m
  • ca  sistema d'augmentació basat en avions, n m sin. compl.
  • es  ABAS
  • es  sistema de aumentación basado en aviones sin. compl.
  • en  ABAS
  • en  aircraft-based augmentation system sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Sistema de millora de l'exactitud, la fiabilitat i la disponibilitat de les dades facilitades pels GNSS, basat en la integració d'informació facilitada des d'avions.

ABAS és l'acrònim de aircraft-based augmentation system ('sistema d'augmentació basat en avions').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abat, n m
  • es  abad

<Dret canònic>

Definició
Superior d'un monestir autònom o d'una col·legiata en la major part dels ordes monàstics i canonicals masculins.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • La comunitat que regeix l'abat i el conjunt d'edificis on està establerta reben el nom de abadia. Des que es van extingir les canòniques regulars dins l'àmbit territorial català, aquesta definició del concepte de abat correspon únicament als ordes monàstics d'Occident, inspirats en la regla benedictina. Pel que fa al terme masculí transcrit del siríac i de l'arameu, per mitjà del grec ABBAS, i atribuït primer, amb el significat de 'pare', en senyal de respecte a preveres i a monjos, el vocable passa després a indicar el superior d'un monestir. Sant Benet l'usa amb preferència a altres sinònims, com ara pare, mestre, prepòsit, president, i és també el primer que construeix un sistema jurídic entorn d'aquesta figura de gran carisma en la tradició anterior.
    El títol d'abat és l'únic nom de superior religiós que el Codi de dret canònic vigent (CDC-83) de l'Església catòlica precisa, atès que, per peculiaritats intrínseques i per motius històrics, els ordes monàstics ocupen un lloc a part en el conjunt de les formes de vida consagrada. La persona de l'abat és sempre superior, major i ordinari d'acord amb el cànon 134, 1 (càn. 613, § 2).
    Ultra diversos adjectius que, en el present o en el passat, configuren la persona superior local d'un monestir, el dret determina especialment tres figures especials d'abat: a) l'abat president d'una congregació: la unió de monestirs que les reformes medievals (Cluny, Cister, entre altres) generaren no pren forma de congregació fins al segle XV. Actualment, o és elegit en capítol general entre abats, o el càrrec està lligat sempre al govern d'una abadia concreta (Poblet, Solesmes, Santa Otília, etc.); b) l'abat territorial (anomenat abans praelatus nullius dioeceseos), que regeix com a pastor una porció del poble de Déu, territorialment circumscrita (càn. 370). Actualment són setze (vuit dels quals són a Itàlia) i amb característiques molt diferents els uns dels altres. El Motu proprio catholica ecclesia de Pau VI (23.10.1976), té la voluntat de salvar les abadies territorials existents i d'evitar que se'n creïn de noves, atès el caràcter emblemàtic del bisbe i de la diòcesi com a formes respectives de pastor i d'Església locals, i c) l'abat primat de la Confederació benedictina. La Confederació és una institució creada per Lleó XIII en el breu Summum semper (12.7.1893), que uneix fraternalment, salvada l'autonomia de cadascuna, les diverses congregacions monàstiques que segueixen la regla benedictina (llevat de l'orde cistercenc i l'orde trapenc). Es regeix per una lex propria (1952, reformada el 1970). L'abat primat és elegit per vuit anys i resideix a l'Ateneu romà de Sant Anselm, del qual és gran canceller.
    Hi ha quatre aspectes en què el CDC-83 tracta nominalment de diverses formes d'abat: a) abat superior local: és jutge de primera instància en la controvèrsia entre religiosos o cases (càn. 1427, § 1 i càn. 1438, § 3); b) abat superior d'una congregació monàstica: és judicat pel Tribunal de la Rota Romana (càn. 1405 i càn. 13, § 2); és jutge de primera instància en litigis entre dos monestirs (càn. 1427, § 2), i, de segona instància, en causes presentades davant l'abat local (càn. 1438, § 3); c) abat territorial: en dret és equiparat al bisbe diocesà (càn. 381, § 2), i d) abat primat: és judicat pel Tribunal de la Rota Romana (càn. 1405, § 3, 2).
abat | abadessa abat | abadessa

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abat | abadessa, n m, f
  • es  abad
  • fr  abbé
  • en  abbot

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Superior major d'un monestir independent, elegit per la comunitat segons les constitucions de l'orde i amb la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats.
abat | abadessa abat | abadessa

<Cristianisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  abat | abadessa, n m, f

<Religions > Cristianisme>

Definició
Superior d'un monestir en la majoria de comunitats o ordes monàstics.

Nota

  • Generalment els abats i abadesses s'elegeixen per votació entre els membres de la comunitat.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  abbàssida, n m
  • es  abasí
  • es  abasida
  • es  abásida

<Història>

Definició
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
animal d'abastament animal d'abastament

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  animal d'abastament, n m
  • ca  animal de carn, n m
  • es  animal de abasto
  • es  animal de sacrificio
  • fr  animal de boucherie
  • it  animale da macello
  • en  meat animal

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Animal de les espècies bovina, cabruna, equina o porcina que es cria per al consum humà.
animal d'abastament animal d'abastament

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal d'abastament, n m
  • ca  animal de carn, n m
  • es  animal de abasto
  • es  animal de sacrificio
  • fr  animal de boucherie
  • en  meat animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal domèstic quadrúpede que s'explota per a destinar-lo al consum alimentari humà.

Nota

  • Comprèn els cavalls, les vaques, les ovelles, les cabres, els porcs i els conills.
animal d'abastament animal d'abastament

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal d'abastament, n m
  • ca  animal de carn, n m
  • es  animal de abasto
  • es  animal de sacrificio
  • fr  animal de boucherie
  • en  meat animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal domèstic quadrúpede que s'explota per a destinar-lo al consum alimentari humà.

Nota

  • Comprèn els cavalls, les vaques, les ovelles, les cabres, els porcs i els conills.