Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "abat" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abat, n m
  • es  abad

<Dret canònic>

Definició
Superior d'un monestir autònom o d'una col·legiata en la major part dels ordes monàstics i canonicals masculins.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • La comunitat que regeix l'abat i el conjunt d'edificis on està establerta reben el nom de abadia. Des que es van extingir les canòniques regulars dins l'àmbit territorial català, aquesta definició del concepte de abat correspon únicament als ordes monàstics d'Occident, inspirats en la regla benedictina. Pel que fa al terme masculí transcrit del siríac i de l'arameu, per mitjà del grec ABBAS, i atribuït primer, amb el significat de 'pare', en senyal de respecte a preveres i a monjos, el vocable passa després a indicar el superior d'un monestir. Sant Benet l'usa amb preferència a altres sinònims, com ara pare, mestre, prepòsit, president, i és també el primer que construeix un sistema jurídic entorn d'aquesta figura de gran carisma en la tradició anterior.
    El títol d'abat és l'únic nom de superior religiós que el Codi de dret canònic vigent (CDC-83) de l'Església catòlica precisa, atès que, per peculiaritats intrínseques i per motius històrics, els ordes monàstics ocupen un lloc a part en el conjunt de les formes de vida consagrada. La persona de l'abat és sempre superior, major i ordinari d'acord amb el cànon 134, 1 (càn. 613, § 2).
    Ultra diversos adjectius que, en el present o en el passat, configuren la persona superior local d'un monestir, el dret determina especialment tres figures especials d'abat: a) l'abat president d'una congregació: la unió de monestirs que les reformes medievals (Cluny, Cister, entre altres) generaren no pren forma de congregació fins al segle XV. Actualment, o és elegit en capítol general entre abats, o el càrrec està lligat sempre al govern d'una abadia concreta (Poblet, Solesmes, Santa Otília, etc.); b) l'abat territorial (anomenat abans praelatus nullius dioeceseos), que regeix com a pastor una porció del poble de Déu, territorialment circumscrita (càn. 370). Actualment són setze (vuit dels quals són a Itàlia) i amb característiques molt diferents els uns dels altres. El Motu proprio catholica ecclesia de Pau VI (23.10.1976), té la voluntat de salvar les abadies territorials existents i d'evitar que se'n creïn de noves, atès el caràcter emblemàtic del bisbe i de la diòcesi com a formes respectives de pastor i d'Església locals, i c) l'abat primat de la Confederació benedictina. La Confederació és una institució creada per Lleó XIII en el breu Summum semper (12.7.1893), que uneix fraternalment, salvada l'autonomia de cadascuna, les diverses congregacions monàstiques que segueixen la regla benedictina (llevat de l'orde cistercenc i l'orde trapenc). Es regeix per una lex propria (1952, reformada el 1970). L'abat primat és elegit per vuit anys i resideix a l'Ateneu romà de Sant Anselm, del qual és gran canceller.
    Hi ha quatre aspectes en què el CDC-83 tracta nominalment de diverses formes d'abat: a) abat superior local: és jutge de primera instància en la controvèrsia entre religiosos o cases (càn. 1427, § 1 i càn. 1438, § 3); b) abat superior d'una congregació monàstica: és judicat pel Tribunal de la Rota Romana (càn. 1405 i càn. 13, § 2); és jutge de primera instància en litigis entre dos monestirs (càn. 1427, § 2), i, de segona instància, en causes presentades davant l'abat local (càn. 1438, § 3); c) abat territorial: en dret és equiparat al bisbe diocesà (càn. 381, § 2), i d) abat primat: és judicat pel Tribunal de la Rota Romana (càn. 1405, § 3, 2).
ple ple

<Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  ple, n m
  • es  chuza
  • es  pleno
  • fr  abat
  • fr  fauchage
  • it  strike
  • en  strike

<Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Definició
Resultat de tombar totes les bitlles amb el primer llançament d'un quadre.

Nota

  • En el bowling de deu, la puntuació d'un ple és de deu punts més el nombre de bitlles tombades en els dos llançaments següents.
  • La consecució d'un ple en el desè quadre dona dret a dos llançaments més.
  • En l'anotació, un ple s'indica amb una aspa (X).
ple ple

<09 Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ple, n m
  • es  chuza
  • es  pleno
  • fr  abat
  • fr  fauchage
  • it  strike
  • en  strike

<Esport > 09 Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Definició
Resultat màxim, consistent a tombar totes les bitlles amb el primer llançament d'un quadre.

Nota

  • 1. En el bowling de deu, la puntuació d'un ple és de deu punts més el nombre de bitlles tombades en els dos llançaments següents.
  • 2. La consecució d'un ple en el desè quadre dona dret a dos llançaments més.
  • 3. En l'anotació, un ple s'indica amb una aspa (X).