Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "abatre" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alatxa, n f
- ca aladroc, n m sin. compl.
- ca alatxa pixota, n f sin. compl.
- ca alatxeta [menut], n f sin. compl.
- ca alatxó [menut], n m sin. compl.
- ca alatxona [menut], n f sin. compl.
- ca latria, n f sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardina alatxa, n f sin. compl.
- ca alacha, n f var. ling.
- ca aladroch, n m var. ling.
- ca alatja, n f var. ling.
- ca alatxa-pixota, n f var. ling.
- ca alatxe, n f var. ling.
- ca alaxta, n f var. ling.
- ca alaxta pixota, n f var. ling.
- ca latxa, n f var. ling.
- ca litxa, n f var. ling.
- ca sardine, n f var. ling.
- nc Sardinella aurita
- nc Meletta mediterranea var. ling.
- es alacha
- es boquerón
- es sábalo
- es sardina alatcha
- fr allache
- fr sardinelle
- pt alatiyo
- en round sardinella
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BALEARES2) Menorca
- alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
- alatxa: (EMMDENIA) Dénia
- alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca
- alatxa: (RPCE3) Mallorca
- alatxa pixota: (DCVB) Mallorca
- alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca
- alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona
- alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears
- alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca
- alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca
- latria: (FAUNAICT) Tarragona
- latxa: (FAUNAICT) Dénia
- sardina: (FAUNAICT) Barcelona
- sardina: (RPCE3) Balears
- sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona
- sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona
- sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amarra, n f
- ca proís, n m sin. compl.
- es amarra
- es estacha
- es proís
- es proíz
- fr amarre
- en mooring line
- en mooring rope
- en moorings
<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>
Definició
<11 Esports nàutics > 01 Vela>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca amarra, n f
- es amarra
- fr amarre
- en mooring
<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>
Definició
Nota
- Una amarra s'utilitza per a amarrar una embarcació.
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amarrador, n m
- es amarradero
- es amarre
- fr poste d'amarrage
- en moorage
- en mooring
<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amarrador, n m
- es amarradero
- es amarre
- fr bitte d'amarrage
- fr organe d'amarrage
- en bitt
- en mooring-pier
<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amarratge, n m
- ca amarrada, n f sin. compl.
- ca amarrament, n m sin. compl.
- es amarradura
- es amarraje
- es amarre
- fr amarrage
- en mooring
<Ports > Accions>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca amarratge, n m
- ca amarrament, n m sin. compl.
- es amarre
- en mooring
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca amarratge, n m
- es amarre
- en mooring
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>