Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "abellir" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó índic, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melilot de flor petita, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol mascle, n m alt. sin.
- nc Melilotus indicus (L.) All.
- nc Melilotus parviflorus Desf. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó oficinal, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca enze, n m alt. sin.
- ca fenet, n m alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca melgot, n m alt. sin.
- ca meligot, n m alt. sin.
- ca melilot, n m alt. sin.
- ca melilot oficinal, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol flairós, n m alt. sin.
- ca trèvol olorós, n m alt. sin.
- ca trifoli olorós, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca fanet, n m var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trébol d'olor, n m var. ling.
- ca trèbol embadalit, n m var. ling.
- ca trébol femella, n m var. ling.
- ca trébol olorós, n m var. ling.
- ca trivulju mascle, n m var. ling.
- nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
- nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó oficinal, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca enze, n m alt. sin.
- ca fenet, n m alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca melgot, n m alt. sin.
- ca meligot, n m alt. sin.
- ca melilot, n m alt. sin.
- ca melilot oficinal, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol flairós, n m alt. sin.
- ca trèvol olorós, n m alt. sin.
- ca trifoli olorós, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca fanet, n m var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trébol d'olor, n m var. ling.
- ca trèbol embadalit, n m var. ling.
- ca trébol femella, n m var. ling.
- ca trébol olorós, n m var. ling.
- ca trivulju mascle, n m var. ling.
- nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
- nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó blanc, n m
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca herba d'abelles, n f alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melilot blanc, n m alt. sin.
- ca trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
- nc Melilotus albus Medik.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó blanc, n m
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca herba d'abelles, n f alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melilot blanc, n m alt. sin.
- ca trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
- nc Melilotus albus Medik.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ametller, n m
- ca ametla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametler, n m sin. compl.
- ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
- ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
- ca ametler comú, n m alt. sin.
- ca ametlla, n f alt. sin.
- ca ametllers, n m pl alt. sin.
- ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
- ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
- ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
- ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca almelda, n f var. ling.
- ca almeler, n m var. ling.
- ca almeller, n m var. ling.
- ca almetla, n f var. ling.
- ca almetler, n m var. ling.
- ca amaller, n m var. ling.
- ca amédola, n f var. ling.
- ca amela, n f var. ling.
- ca amelder, n m var. ling.
- ca ameler, n m var. ling.
- ca amel·ler, n m var. ling.
- ca amendula (fruit), n f var. ling.
- ca amenla, n f var. ling.
- ca amenles, n f pl var. ling.
- ca amerler, n m var. ling.
- ca armela, n f var. ling.
- ca armela (fruit), n f var. ling.
- ca armelé, n m var. ling.
- ca armeler, n m var. ling.
- ca armella (fruit), n f var. ling.
- ca atmel·ler, n m var. ling.
- ca atmetlla, n f var. ling.
- ca atmetller, n m var. ling.
- ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
- ca aumetler, n m var. ling.
- ca aumetllé, n m var. ling.
- ca encina d'amenles, n f var. ling.
- ca mel·lé, n m var. ling.
- ca mel·ler, n m var. ling.
- ca metla, n f var. ling.
- ca metler, n m var. ling.
- nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
- nc Amygdalus communis L. sin. compl.
- nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
- nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
- nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ametller, n m
- ca ametla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametler, n m sin. compl.
- ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
- ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
- ca ametler comú, n m alt. sin.
- ca ametlla, n f alt. sin.
- ca ametllers, n m pl alt. sin.
- ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
- ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
- ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
- ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca almelda, n f var. ling.
- ca almeler, n m var. ling.
- ca almeller, n m var. ling.
- ca almetla, n f var. ling.
- ca almetler, n m var. ling.
- ca amaller, n m var. ling.
- ca amédola, n f var. ling.
- ca amela, n f var. ling.
- ca amelder, n m var. ling.
- ca ameler, n m var. ling.
- ca amel·ler, n m var. ling.
- ca amendula (fruit), n f var. ling.
- ca amenla, n f var. ling.
- ca amenles, n f pl var. ling.
- ca amerler, n m var. ling.
- ca armela, n f var. ling.
- ca armela (fruit), n f var. ling.
- ca armelé, n m var. ling.
- ca armeler, n m var. ling.
- ca armella (fruit), n f var. ling.
- ca atmel·ler, n m var. ling.
- ca atmetlla, n f var. ling.
- ca atmetller, n m var. ling.
- ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
- ca aumetler, n m var. ling.
- ca aumetllé, n m var. ling.
- ca encina d'amenles, n f var. ling.
- ca mel·lé, n m var. ling.
- ca mel·ler, n m var. ling.
- ca metla, n f var. ling.
- ca metler, n m var. ling.
- nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
- nc Amygdalus communis L. sin. compl.
- nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
- nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
- nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca anèl·lid, n m
- ca anellat, n m sin. compl.
- es anélido
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anellar, v tr
- es anillar
- fr encercler
- en ring, to
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anellar, v tr
- es anillar
- fr boucler
- en ring, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
