Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "abnegació" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alienació, n f
- es alienación
- en alienation
<Antropologia>
Definició
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alienació, n f
- es alienación
- en alienation
<Antropologia>
Definició
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alienació, n f
- es alienación
- en alienation
<Antropologia>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca alienació, n f
- es enajenación
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca alienació, n f
- es alienación
- fr aliénation
- en alienation
<Educació > Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques>
Definició
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alienació, n f
- es alienación, n f
<Ciència política>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alienació, n f
- es alienación, n f
- fr aliénation, n f
- en alienation, n
<Enginyeria forestal>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca alienació, n f
- es enajenación
<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alienació, n f
- es enajenación
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En dret penal, l'alienació és rellevant en la mesura que influeix en la imputabilitat del subjecte que comet el delicte, bé reduint-la, bé anul·lant-la completament. El terme alienació apareixia en l'article 8.1 del Codi penal (CP) del 1973, que establia l'exempció de responsabilitat penal del subjecte alienat i d'aquell que es trobés en situació de trastorn mental transitori. Aquest precepte era l'antecedent de l'article 20.1 del CP del 1995.
En el CP del 1973, l'eximent tan sols esmentava el fet biològic o psiquiàtric que el subjecte patís una malaltia susceptible de ser qualificada d'alienació. En canvi, l'article 20.1 del CP del 1995 estableix com a causa que eximeix de la responsabilitat penal l'anomalia o alteració psíquica que impedeixi que el subjecte comprengui la il·licitud del fet o que pugui actuar d'acord amb aquesta comprensió.
En realitat, les diferències entre ambdós preceptes es deuen a l'existència de diversos models de regulació de l'eximent d'alienació o malaltia mental. El primer model de regulació, el biològic o psiquiàtric, opta per associar l'exempció de responsabilitat penal a la constatació d'una anomalia psíquica, sense fer cap referència als efectes d'inimputabilitat en el subjecte que la pateix. El segon model de regulació és el psicològic, que defineix l'eximent concentrant-se en els efectes que la malaltia tingui sobre la imputabilitat de l'autor. Per acabar, el tercer model, denominat mixt, exigeix, per una banda, la constatació d'una malaltia psíquica -l'element biològic o psiquiàtric- i, per l'altra, que aquesta tingui l'efecte d'excloure la imputabilitat del malalt -l'element psicològic, l'afectació de les facultats intel·lectuals i volitives del subjecte.
La redacció de l'article 20.1 del CP del 1995 respon al model mixt i, en canvi, l'art. 8.1 del CP del 1973 recollia una fórmula pròpia d'un model biològic o psiquiàtric. No obstant això, mentre encara era vigent el CP del 1973, la jurisprudència i la doctrina ja interpretaven l'art. 8.1 del CP del 1973 segons el model mixt, és a dir, exigint, a més de la concurrència de la malaltia psíquica, que aquesta última tingués l'efecte d'anul·lar les facultats intel·lectives i volitives del subjecte. El recurs a la fórmula mixta per part de la jurisprudència es veu clar, per exemple, en la Sentència del Tribunal Suprem (STS) del 15.10.1991, on el ponent Ruiz Vadillo afirma que «l'alienació mental com a causa d'exempció de la responsabilitat penal exigeix [...] que la persona a la qual es declari la concurrència [de l'alienació] s'ha de trobar en una situació de completa i absoluta pertorbació de les facultats de coneixement i voluntat». Així, doncs, segons la jurisprudència anterior al 1995, calia constatar tant la malaltia psíquica com els seus efectes d'inimputabilitat, encara que l'article 8.1 del CP del 1973 no ho exigís expressament. Per això, l'article 20.1 del CP del 1995 no ha suposat cap canvi substancial en la jurisprudència, sinó que tan sols consolida en el CP el que ja abans estava present en la interpretació jurisprudencial.
El concepte de alienat en la psiquiatria és molt ampli i imprecís i permet la inclusió de malalties i anomalies molt diverses. Tot i això, atès que per alienat s'entén el subjecte que es troba fora de si, resulta difícil incloure en el concepte de alienat el cas dels oligofrènics, ja que aquestes persones no estan fora de si, sinó que simplement tenen una capacitat intel·lectual inferior a la normal. Amb aquesta limitació del concepte de alienació no es podia apreciar l'eximent de l'article 8.1 del CP del 1973 en el cas dels oligofrènics. Tot i això, la jurisprudència va optar per una interpretació generosa (gairebé anàloga) del concepte de alienat i hi va incloure les oligofrènies.
Actualment, la nova regulació de l'article 20.1 del CP del 1995 permet incloure les oligofrènies com a classe d'anomalia psíquica, sense que sigui calgui forçar la interpretació del precepte. Les malalties psiquiàtriques, que són un element necessari de l'apreciació de l'alienació, es poden dividir en quatre grups: psicosis, oligofrènies, psicopaties i neurosis.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alienació, n f
- es enajenación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
