Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "abraonada" dins totes les àrees temàtiques

fusta abrinada fusta abrinada

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  fusta abrinada, n f
  • es  madera lisa
  • es  madera sin nudos
  • fr  bois sans noeud
  • en  clear lumber
  • en  knot-free wood

<Fusteria > Materials > Fusta>

Definició
Fusta neta de grops, per la qual cosa és molt fàcil d'obrar.
fusta abrinada fusta abrinada

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  fusta abrinada, n f
  • es  madera limpia de nudos, n f
  • es  madera sin nudos, n f
  • fr  bois sans nœud, n m
  • en  clear lumber, n
  • en  knot-free wood, n
  • eu  zur garbi, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

garbonada garbonada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  garbonada, n f

<Pesca>

Definició
Conjunt de parbostres.
gassa amb lligada botonada gassa amb lligada botonada

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gassa amb lligada botonada, n f
  • ca  gassa botonada, n f
  • es  gaza abotonada

<Transports > Transport marítim>

línia graonada línia graonada

<Esport > Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  línia graonada, n f
  • es  línea escalonada
  • fr  ligne décalée
  • en  staggered line

<Esport > Atletisme>

Definició
Línia de sortida que distribueix els atletes al llarg d'una sèrie de segments disposats en forma d'escala.

Nota

  • La línia graonada s'utilitza en les sortides compensades de curses de 200, 400 o 800 m, curses de relleus i curses de 400 m tanques.
línia graonada línia graonada

<03 Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  línia graonada, n f
  • es  línea escalonada
  • fr  ligne décalée
  • en  staggered line

<Esport > 03 Atletisme>

Definició
Línia de sortida que distribueix els atletes al llarg d'una sèrie de segments disposats en forma d'escala.

Nota

  • La línia graonada s'utilitza en les sortides compensades de curses de 200, 400 o 800 m, curses de relleus i curses de 400 m tanques.
llet presa llet presa

<Endocrinologia i nutrició>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  llet presa, n f
  • ca  llet amatonada, n f sin. compl.
  • ca  llet brossada, n f sin. compl.
  • ca  llet formatjada, n f sin. compl.
  • ca  llet passada, n f sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Llet en què l'acidesa adquirida, sobretot per l'acció dels bacteris làctics que transformen la lactosa en àcid làctic, ha fet precipitar la caseïna. Això mateix passa si hom fa bullir una llet àcida. El líquid tèrbol en què neden els coàguls rep el nom de xerigot.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llevamà, n m
  • ca  boixac de camp, n m sin. compl.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  bojac, n m alt. sin.
  • ca  boqueta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  calèndula, n f alt. sin.
  • ca  calèndula silvestre, n f alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  clavellines de mort, n f pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  gaites, n f pl alt. sin.
  • ca  galdiró, n m alt. sin.
  • ca  galdiró de camp, n m alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gauges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  goigs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  goja borda, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguet bord, n m alt. sin.
  • ca  groguet de camp, n m alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de panet, n f alt. sin.
  • ca  herba del podador, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de foc, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevagat, n m alt. sin.
  • ca  llevagats, n m alt. sin.
  • ca  llevamà bord, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de camp, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  lligamà, n m alt. sin.
  • ca  lligamans, n m pl alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  plegamans, n m alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  ungla, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  ungleta de gat, n f alt. sin.
  • ca  gata-rabiosa, n f var. ling.
  • ca  lleva mans, n m pl var. ling.
  • nc  Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
llevamà llevamà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llevamà, n m
  • ca  boixac de camp, n m sin. compl.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  bojac, n m alt. sin.
  • ca  boqueta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  calèndula, n f alt. sin.
  • ca  calèndula silvestre, n f alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  clavellines de mort, n f pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  gaites, n f pl alt. sin.
  • ca  galdiró, n m alt. sin.
  • ca  galdiró de camp, n m alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gauges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  goigs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  goja borda, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguet bord, n m alt. sin.
  • ca  groguet de camp, n m alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de panet, n f alt. sin.
  • ca  herba del podador, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de foc, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevagat, n m alt. sin.
  • ca  llevagats, n m alt. sin.
  • ca  llevamà bord, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de camp, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  lligamà, n m alt. sin.
  • ca  lligamans, n m pl alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  plegamans, n m alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  ungla, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  ungleta de gat, n f alt. sin.
  • ca  gata-rabiosa, n f var. ling.
  • ca  lleva mans, n m pl var. ling.
  • nc  Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
marcatge abreujat marcatge abreujat

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marcatge abreujat, n m
  • es  marcación abreviada
  • fr  composition abrégée
  • fr  numérotation abrégée
  • en  speed calling

<Societat > Serveis > Telefonia>

Definició
Funció d'un telèfon que permet de marcar un número prèviament programat per mitjà d'una tecla o d'una combinació de tecles.