Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "abreviar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca breviari, n m
- es breviario, n m
<Dret romà>
<Documentació jurídica>, <Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Breviari d'Alaric, n m
- ca Lex romana visigothorum [la], n f sin. compl.
- es Breviario de Alarico
<Documentació jurídica>, <Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Un cop assentat el poble got en terres gal·les, el rei Alaric II (484-507) ordenà fixar una selecció de la tradició jurídica romana formada per leges i iura, tradició que era comuna a tots els habitants de l'Imperi, amb la finalitat d'adaptar-la a la realitat del moment i de facilitar un millor coneixement, l'al·legació i l'aplicació de l'ordenament jurídic subsistent. Aquesta senzilla recopilació fou promulgada el 506, i fou coneguda historiogràficament com a Breviari d'Alaric, Breviari d'Anià o Lex romana visigothorum.
En cada llei i en cada fragment seleccionat dels iura, el Breviari incorpora una interpretació, redactada pels autors materials de la recopilació, per tal d'afavorir una major comprensió de les normes i l'adaptació al baix nivell cultural de l'època.
Els gots havien entrat en contacte amb la cultura romana a finals del segle III en la zona oriental de l'Imperi i creuaren violentament les fronteres un segle més tard. Després de forts enfrontaments, un pacte entre el rei got Vàlia i l'emperador romà Honori el 418 permeté l'assentament del poble invasor a la província gal·la Aquitania secunda, amb el compromís de defensar l'Imperi enfront d'enemics exteriors. Els gots acceptaren la tradició i l'organització pública romanes tot i que demanaren governar de manera autònoma en la nova demarcació i establir el dret que consideressin necessari. Partint de l'ordenament jurídic romà vigent, els monarques gots crearen lleis per a adaptar aquest ordenament a les noves realitats o per a regular el seu propi assentament i la cohabitació amb els gal·loromans. En aquesta línia jurídica territorialista es promulgaren les lleis teodoricianes o el Codi d'Euric, a fi de completar i actualitzar les leges constitutiones i iura del «dominat» o baix Imperi romà.
La legislació imperial havia quedat cristal·litzada en el Codi de Gregorià (recopilació que incorpora les leges des d'Adrià fins a Dioclecià), el Codi d'Hermogenià (leges de Dioclecià) i Codi de Teodoci (leges promulgades des de Constantí), mentre que els iura atribuïts als juristes clàssics oficialment reconeguts en la denominada Llei de citacions de Valentinià III, el 426, es mantenien en diverses col·leccions. Aquestes col·leccions jurisprudencials (Epitome Ulpiani, Pauli Sententiae, Liber Gai o Epitome Gai, entre altres), reelaborades i simplificades per a adequar-les a la cultura i a la pràctica jurídica postclàssica, no se cenyien a les obres originals dels autors als quals s'atribuïen, encara que sí que fixaven la tradició jurídica del baix Imperi romà vinculada als autors.
No obstant això, aquest dret romà oficial en el qual es fonamentaren els gots per a llur acció de govern, com a ordenament subsidiari complet, presentava dificultats per a ser conegut, difós i, fins i tot, comprès. Com ja s'ha exposat, el rei Alaric II ordenà recopilar en un sol cos una selecció de leges i iura vigents, amb la finalitat de superar la inseguretat jurídica regnant i adaptar l'ordenament a les noves necessitats de simplificació i aclariment. Alaric II promulgà el seu Breviari el 506, a Adouris, sud de la Gàl·lia, amb el contingut següent: commonitorium (instrucció o notificació règia per als funcionaris executors), índex de títols, unes quatre-centes leges del Codi de Teodosi, trenta-tres novellae (leges constitucions promulgades pels emperadors amb posterioritat a la publicació del Codi de Teodosi, el 438), iura (Liber Gai i Pauli Sententiae), vint-i-dues leges del Codi de Gregorià, dues leges del Codi d'Hermogenià i un fragment de les Responsa de Papinià.
Es tracta, doncs, d'una selecció de normes (excerpta) del «dominat», tant de leges com de iura (no s'hi incorporà res de Modestino ni d'Ulpià, els dos juristes restants dels cinc reconeguts en la Llei de citacions), encara que es respectà el text original del material recopilat. Al costat de la tasca de selecció, determinada per les necessitats jurídiques del moment, els juristes recopiladors redactaren una interpretatio de cadascuna de les normes que els afegiren al costat per tal de facilitar-ne la comprensió i l'adaptació. L'única excepció és l'Epitome de Gai, que ja en si mateix era una «interpretació». Aquestes interpretacions són una valuosa manifestació del dret romà vulgar existent.
La publicació del Breviari d'Alaric suposà la derogació de tot l'ordenament romà no seleccionat; així mateix, reduí les divergències que hi havia entre el dret oficial i el de la pràctica, a més de reforçar la política d'acostament d'Alaric II a l'aristocràcia laica i eclesiàstica gal·loromana, sovint titllada d'hostil. Aquesta recopilació abreujada coexistí amb el Codi d'Euric i amb la legislació goda restant i va quedar com a ordenament general subsidiari. El dret got i el dret romà cristal·litzats en el Breviari s'aplicaren a tota la població sota la jurisdicció de la monarquia germànica. El 507, els gots abandonaren bona part dels territoris gals, després de ser derrotats pels francs a Vouillé, i s'assentaren definitivament a Hispània, on ja s'havia produït una ocupació des de mitjan segle anterior.
No obstant això, el Breviari d'Alaric, creació jurídica gal·logoda, mantingué una gran difusió i influència durant segles a França. A Hispània, el Breviari tingué una funció menys rellevant, encara que es mantingué vigent fins a la nova recopilació del 654, el Liber iudiciorum, que recollí en un sol cos tot el dret de la monarquia hispanogoda. - ('Dret romà dels visigots')
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Breviari d'Anià, n m
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Botànica > Palinologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca breviax -a, adj
<Palinologia>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capbrevar, v tr
- es cabrevar
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Els vassalls es negaven a capbrevar les seves terres.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca constrènyer, v tr
- es apremiar, v tr
<Dret processal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca constrènyer, v tr
- ca coercir, v tr sin. compl.
- es apremiar
- es coercer
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El van constrènyer a declarar-se culpable.
Ex.: La crisi el va coercir a vendre's les propietats. - [Tot i que en el Diccionari jurídic català publicat per Enciclopèdia Catalana l'any 1986 apareix la locució posar en destret com a sinònim de constrènyer, sembla que aquesta locució no té vigència actualment.]
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>
- ca declaració abreujada, n f
- es declaración abreviada
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definició
<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca edició abreujada, n f
- es edición abreviada
- fr édition abrégée
- en abridged edition
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca freixe de fulla grossa, n m
- ca arbre ver, n m alt. sin.
- ca estanca-sang, n m alt. sin.
- ca freixe, n m alt. sin.
- ca freixe comú, n m alt. sin.
- ca freixe de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca freixe de fulla gran, n m alt. sin.
- ca freixe mascle, n m alt. sin.
- ca freixera, n f alt. sin.
- ca abrever, n m var. ling.
- ca fleix, n m var. ling.
- ca freija, n f var. ling.
- ca freijú, n m var. ling.
- ca freix, n m var. ling.
- ca freixa, n f var. ling.
- ca freixe mascle, n f var. ling.
- ca freixen, n m var. ling.
- ca fréixer, n m var. ling.
- ca frejú, n m var. ling.
- nc Fraxinus excelsior L.
<Botànica > oleàcies>
