Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "abs��ncia" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos 0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos, CRITERI Guionet (3): Ús en compostos manllevats i CRITERI Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
absència absència

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  absència, n f
  • es  ausencia
  • en  absence

<Neurociència > Neurologia>

Definició
Pèrdua transitòria i de durada breu de la connexió d'un individu amb el seu entorn, acompanyada d'activitat motora escassa.

Nota

  • L'individu que pateix absències habitualment no s'adona de la desconnexió que pateix. Aquest trastorn apareix habitualment entre els quatre i els deu anys d'edat o abans de la pubertat.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  absència, n f
  • es  ausencia
  • fr  absence
  • en  absence

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Falta de presència d'una persona, una cosa o un fenomen en un lloc determinat en el moment en què s'esperava que hi fossin.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  absència, n f
  • es  ausencia

<Dret civil>

Definició
Situació jurídica en què es troba una persona que ha desaparegut del seu domicili, cosa que permet de nomenar, si no en té, un defensor o defensora que la representi en judici i en afers que no admeten demora.

Nota

  • Aquest fet comporta que es dubti que existeixi, ja sigui perquè simplement se'n desconeix el parador, ja sigui perquè desapareix en circumstàncies de perill per a la vida. El tret que defineix la situació de l'absent és la incertesa, envers la seva vida o la seva mort, amb la qual cosa l'ordenament jurídic estableix un seguit de mesures adreçades a pal·liar la incertesa que s'origina entorn de les seves relacions jurídiques en els diferents àmbits: patrimonial, personal i familiar.
    El Codi civil espanyol (CC) regula l'absència en el títol VIII del llibre I, en els articles del 181 al 198, fidel a la tradició jurídica romana, atès que conté una regulació acurada de l'absència declarada, encara que després de la reforma per la Llei del 8 de setembre de 1939 s'apropa en molts aspectes al dret germànic. En aquest sentit, adopta, entre altres, el sistema de presumpcions propi del Bürgerliches Gesetzbuch (BGB), el Codi civil alemany (art. 195 CC).
    La situació jurídica de l'absent pot passar per diferents etapes, de més o menys transcendència jurídica, que es poden donar de manera consecutiva o no, ja que són situacions independents, amb regulació pròpia i específica. En tots els casos es requereix una declaració judicial. En primer lloc, el CC determina la protecció de la persona desapareguda (art. 181) com una situació merament transitòria en la qual s'especifiquen mesures urgents i provisionals per a evitar possibles perjudicis patrimonials.
    Quan ja ha passat un temps des de les últimes notícies de la persona, l'òrgan legislador recorre a mesures permanents i es procedeix a la declaració d'absència en sentit estricte, decisió que inicia un període molt més estable i extensiu també en l'àmbit personal i familiar de l'absent; per tant, no afecta només els interessos patrimonials de l'absent, de la seva família i de les terceres persones amb qui estigui relacionat per qualsevol relació jurídica, com passava en l'etapa anterior (art. 182 al 192 CC), per la qual cosa es nomena un representant de l'absent per a la cura i l'administració dels seus béns.
    Finalment, ja sigui per la prolongació de la desaparició de la persona o bé perquè aquesta desaparició ha tingut lloc en circumstàncies d'evident perill per a la vida, la incertesa envers l'existència de la persona augmenta i, per tant, la llei permet la declaració de defunció en els casos i els terminis de temps prescrits (art. 193 al 197 CC).
    Aquesta declaració s'inscriu en el Registre Civil, al marge de la inscripció de naixement, i dona lloc a l'obertura de la successió com a efecte principal. Tanmateix, no es pot equiparar a la mort de la persona, perquè la incertesa continua durant tota l'absència.
    La primera mesura que fixa el CC, encaminada a la protecció urgent dels assumptes que no es puguin endarrerir sense causar un perjudici greu a la persona desapareguda, és el nomenament judicial d'un defensor de la persona desapareguda (art. 181). Així, la simple desaparició d'una persona del seu domicili, juntament amb la manca de notícies, encara que no hi hagi prou indicis per a dubtar de la seva existència, pot donar lloc a la necessitat de protegir determinats interessos de l'absent, sempre que aquest no estigui ja degudament representat, sigui legítimament (si es tracta d'un menor d'edat o una persona incapacitada judicialment), sigui de manera voluntària d'acord amb el que prescriu l'article 183 (art. 181.1 in fine). En aquest darrer cas, el CC legitima de manera àmplia qualsevol persona interessada o el Ministeri Fiscal (MF) per a sol·licitar al jutge que nomeni un defensor representant de la persona desapareguda, que l'empari i el protegeixi judicialment o extrajudicialment en els negocis que no admeten endarreriment sense un perjudici greu.
    En tot cas, els jutges han de nomenar un defensor de l'absent entre les persones que prescriu amb caràcter defectiu l'article 181.2 del CC, que determina, en primer terme, com a defensor nat de la persona desapareguda el cònjuge present, major d'edat i no separat legalment, o, si de cas hi manca, el parent major d'edat més pròxim fins al quart grau, també major d'edat. El mateix article disposa que, si no hi ha parents, no es presenten o s'esdevé una urgència notòria, el lletrat de l'Administració de justícia ha de nomenar una persona solvent amb bons antecedents, després de l'audiència prèvia del MF.
    En virtut de la Llei 15/2015, del 2 de juliol, de jurisdicció voluntària, quedaren derogats els articles 1943 a 2174 de l'antiga Llei d'enjudiciament civil, que contenien la regulació processal en cas d'absència. L'article 67 i següents d'aquesta norma regulen les actuacions judicials que recull el CC relatives a la desaparició i a les declaracions d'absència i defunció d'una persona.
    En principi, la defensa de la persona desapareguda es perllonga mentre sigui necessària. Per tant, aquesta situació s'extingeix si la part defensora ha estat nomenada per a un assumpte concret o puntual, si la persona apareix o, per contra, si se'n comprova la mort, i finalment quan s'insta i es declara l'absència legal o es fa la declaració de defunció. El defensor judicial té les atribucions que se li hagin concedit, i ha de retre compte de la seva gestió una vegada haurà conclòs (art. 302 CC).
    A diferència d'aquesta primera etapa, merament transitòria, la declaració d'absència significa l'inici d'una situació consolidada en què es disposen mesures més àmplies, com és l'administració íntegra del patrimoni de l'absent. Segons l'article 183 del CC, els jutges poden declarar legalment absent una persona quan ha transcorregut un any des de les últimes notícies si la persona desapareguda no ha encomanat per apoderament l'administració de tots els seus béns, o en el termini de tres anys si ha nomenat un administrador amb prou facultats per a encarregar-se de la totalitat del seu patrimoni. A més, obliga a promoure aquesta declaració judicial al cònjuge no separat legalment, als parents consanguinis fins al quart grau i al MF; i faculta, així mateix, a instar-la a qualsevol persona legítimament interessada (art. 182 CC).
    Una vegada declarada l'absència, s'inicia una situació independent i indefinida en què l'objectiu que preval és la protecció dels interessos de la persona desapareguda. Precisament per a conservar-ne i defensar-ne el patrimoni se li nomena un representant legal que, d'acord amb l'ordre establert en l'article 184 del CC, ha de ser, en primer lloc, el cònjuge no separat; en segon lloc, el fill de major edat; en tercer lloc, l'ascendent més pròxim de menor edat, i, en darrer lloc, un germà de l'absent que hi hagi conviscut. En defecte d'aquestes persones, correspon a la persona solvent de bons antecedents que el lletrat de l'Administració de Justícia, després de l'audiència prèvia del MF, designi al seu prudent arbitri. Si bé, doncs, en cas que no hi hagi representant legítim els jutges poden nomenar un representant datiu (persona solvent de bons antecedents), una vegada escoltat el MF. El representant legal de l'absent és l'únic administrador de tots els seus béns, com es dedueix de l'article 183.2 del CC (atès que el CC adopta el principi d'unitat de la representació alemany). Per tant, la manifestació principal de la declaració de l'absència afecta l'àmbit patrimonial. El patrimoni de l'absent resta en administració, cosa que provoca una desconnexió entre l'absent i el seu patrimoni, administrat forçosament per la part representant, que té l'obligació d'inventariar els béns mobles i de descriure els immobles (art. 185.1 CC), així com de conservar-los, defensar-los i rendibilitzar-los (art. 185.3 CC), ja que, en interès de l'absent, el patrimoni ha de continuar fent la seva activitat interna. No obstant això, no pot desenvolupar una activitat externa (mentre la possibilitat de noves adquisicions o el possible increment patrimonial continuen depenent directament del titular). Per tant, no pot disposar dels béns de l'absent ni de gravar-los sense l'autorització judicial corresponent, que només és possible per raons de necessitat o d'utilitat evident (art. 186, paràgraf tercer, CC).
    En qualitat d'administrador, el representant de l'absent és el posseïdor immediat del patrimoni de l'absent. No obstant això, el CC no tan sols discrimina el representant datiu enfront del representant legítim, sinó que també discrimina entre representants legítims, ja que privilegia el cònjuge i els parents en línia directa en detriment del representant col·lateral. En aquest sentit, mentre que als representants privilegiats se'ls reconeix temporalment la possessió de la totalitat del patrimoni de l'absent —ja que pot incloure l'import total dels fruits, les rendes i els aprofitaments en funció de les obligacions alimentàries i del nombre de fills, quantia que en tot cas fixen els jutges—, la quantia dels fruits i aprofitaments que correspon al representant no privilegiat també posseïdor no pot excedir els dos terços, atès que el terç restant es reserva en benefici dels hereus de l'absent (art. 186 CC).
    Així mateix, l'administració del representant no privilegiat està sotmesa a un control judicial més alt. En aquest sentit, han de prestar fiança i retre comptes semestralment (art. 185.2 CC), cosa que posa de manifest l'orientació tutelar de la representació de l'absent (de manera molt àmplia en el cas dels representants datius com evidencia l'article 185 in fine), una manifestació més de la incertesa envers la vida de l'absent que perdura al llarg de tota l'absència. En aquest sentit, el representat està obligat a investigar i localitzar el parador del desaparegut (art. 184 CC). Encara que la declaració d'absència s'inscrigui al Registre Civil (en el marge del naixement, art. 46, paràgraf segon, Llei del Registre Civil) i al Registre de la Propietat (art. 2.4 Llei hipotecària), no afecta la capacitat d'obrar de l'absent, ja que la persona desapareguda conserva la plena disposició sobre els seus béns i pot actuar vàlidament i eficaçment allí on es trobi. En aquest sentit, l'article 188, paràgraf segon, del CC exclou de la representació qualsevol bé que una tercera persona hagi adquirit de l'absent, respectant-ne la legitimació dispositiva. No obstant això, l'absència afecta inevitablement l'esfera familiar de la persona desapareguda, ja que determina la impossibilitat de complir els seus deures amb el cònjuge i els fills. Per aquest motiu, la declaració d'absència permet demanar la privació de la potestat paterna (art. 236-32.d Codi civil de Catalunya [CCCat] i art. 170 CC) o la separació de béns (art. 189 CC).
    La declaració d'absència representa el reconeixement oficial del dubte envers l'existència de l'absent. Per aquesta raó, i atesa la impossibilitat de provar-ne la vida, l'article 190 del CC priva la persona declarada absent de l'adquisició de nous drets: pensió, donació o herència. Així, segons l'article 191 del CC, l'absent no pot adquirir la part de l'herència que li correspon, que passa a la resta de cohereus.
    Ara bé, aquests béns resten en reserva i llurs titulars no en poden disposar, ja que es troben en una situació d'espera fins que es produeixi la declaració de defunció (art. 191 CC). No obstant això, l'absent pot reclamar les herències causades a favor seu fins que prescriguin i exercir les accions de petició d'herència que li corresponen (art. 192 CC).
    La situació d'absència legal finalitza normalment quan s'acaba la incertesa, és a dir, tant per la prova de la vida (en aquest cas, l'absent té dret a la restitució del total del seu patrimoni d'acord amb l'article 187, paràgraf segon, CC), com de la mort de la persona desapareguda (que determina l'obertura de la successió dels seus béns segons l'article 188, paràgraf primer, CC). No obstant això, la declaració judicial de la defunció de la persona desapareguda també fa que cessi la situació d'absència declarada i es perllonga el dubte pel que fa a la mort de la persona desapareguda. La declaració de defunció obre un període molt més definitiu dins l'absència, però continua el dubte oficial envers l'existència de la persona desapareguda, ja que la presumpció de mort de l'article 195 del CC en realitat és la presumpció de tots els efectes jurídics que en el moment de la mort s'acostumen a produir.
    D'altra banda, l'article 451-3 del CCCat estableix que els absents són representats en la successió per llurs respectius descendents per estirps; en cas que no ho siguin, no fan nombre per a la llegítima individual (art. 451-6 CCCat).
    Tant el MF com tota persona interessada poden instar la declaració de defunció quan la desaparició es perllonga en el temps —almenys deu anys, o cinc en el cas d'edat avançada (art. 193.1 i 193.2 CC)— o es produeix en circumstàncies de perill evident per a la vida (art. 193.3 i 194 CC). La declaració dona lloc a un acte judicial que expressa la data a partir de la qual s'entén succeïda la mort (art. 195.2 CC), i s'obre la successió sobre els béns de l'absent. No obstant això, la incertesa envers la seva existència perdura, i, en contra de la declaració textual de l'article 195.1 del CC, sembla que el CC continuï presumint la vida de la persona desapareguda, com es desprèn del caràcter provisional de les mesures previstes (art. 197 CC) o de les reserves que imposa als hereus i legataris l'article 196 del CC.
absència absència

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  absència, n f
  • es  ausencia, n f
  • fr  absence, n f
  • en  absence, n

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Salut mental>

Definició
Pèrdua transitòria i de durada breu de la connexió d'un individu amb el seu entorn, acompanyada d'activitat motora escassa.

Nota

  • L'individu que pateix absències habitualment no s'adona de la desconnexió que pateix. Aquest trastorn apareix habitualment entre els quatre i els deu anys d'edat o abans de la pubertat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  absència, n f
  • es  absencia

<Dret canònic>

Definició
En dret processal canònic, rebel·lia.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
absència absència

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  absència, n f
  • oc  abséncia, n f
  • es  ausencia, n f
  • fr  absence, n f
  • en  absence, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Fet que un membre del Parlament no assisteixi a una reunió d'un òrgan parlamentari a la qual ha estat convocat.

Nota

  • 1. El Reglament del Parlament regula els casos d'absència en què els diputats poden delegar el vot. També regula específicament els casos d'absència i de substitució del president del Parlament, i dels altres membres de la Mesa del Parlament i de les meses de les comissions.
  • 2. Si una absència provoca un empat en una votació d'una mesa, es recorre al vot de qualitat del president.
  • 3. La Mesa del Parlament pot ordenar que es publiquin les absències injustificades dels diputats a les sessions.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  absència, n f
  • es  ausencia
  • en  absence
  • de  Abwesenheit
  • de  Ausbleiben

<Filosofia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  absència, n f
  • es  ausencia, n f

<Dret civil>

absència absència

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  absència, n f
  • es  ausencia

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Desaparició d'una persona del seu domicili, la qual cosa permet, si no en té, el nomenament d'un defensor que la representi en judici i en negocis que no admeten demora.