Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "accent" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex
  • ca  A. Accent secundari en formes prefixades: cefalometria (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Accent secundari en formes prefixades: heterosexual (EXEMPLE), adj
  • ca  A. Accent secundari en formes prefixades: medicoquirúrgic -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B1. Forma sufixada tònica grega: -crom (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica grega: -glot (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica grega: -òptria (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica llatina: -cultor (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica llatina: -forme (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona grega: -cron (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona grega: -gam (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona grega: -stasi (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona llatina: -fug (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona llatina: -pede (EXEMPLE), sfx

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant (exposada en aquesta fitxa).

A. FORMES PREFIXADES

En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)

B. FORMES SUFIXADES

. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.

B1. Forma sufixada tònica

La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)

B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent

Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu? 0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?
  • es  (hàtxek) acento anticircunflejo, n m
  • es  (hàtxek) caron, n m
  • es  (hàtxek) háček, n m
  • es  (màcron) acento largo, n m
  • es  (màcron) macron, n m
  • fr  (hàtxek) accent circonflexe inversé, n m
  • fr  (hàtxek) caron, n m
  • fr  (hàtxek) chevron, n m
  • fr  (hàtxek) hatchek, n m
  • fr  (màcron) accent long, n m
  • fr  (màcron) macron, n m
  • fr  (màcron) trait supérieur, n m
  • it  (hàtxek) antiflesso, n m
  • it  (hàtxek) caron, n m
  • it  (hàtxek) hatchek, n m
  • it  (màcron) macron, n m
  • en  (hàtxek) caron, n
  • en  (hàtxek) háček, n
  • en  (hàtxek) reverse circumflex, n
  • en  (hàtxek) wedge, n
  • en  (màcron) long accent, n
  • en  (màcron) macron, n
  • en  (màcron) straight accent, n
  • de  (hàtxek) Haček, n m
  • de  (hàtxek) Hatschek, n m
  • de  (màcron) Längestrich, n m
  • de  (màcron) Macron, n n
  • de  (màcron) Makron, n n

<Indústria. Energia > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec ček ('ganxet', 'croc').
(2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
. Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
. Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i ček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

- Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
(2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
(3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
(4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

- Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
(2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2558).
accent agògic accent agògic

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accent agògic, n m
  • es  acento agógico
  • en  agogic accent

<Música>

Definició
Accent que es produïx com a conseqüència de la duració de les notes, i que provoca retencions i acceleracions en el moment immediatament anterior o posterior a notes especialment importants en l'estructura melòdica.
accent agut accent agut

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  accent agut
  • en  acute accent

<Localització > Fraseologia>

accent agut accent agut

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accent agut, n m
  • es  acento agudo
  • fr  accent aigu
  • en  acute accent

<Lingüística>

Definició
Accent gràfic que consisteix en un traç inclinat de dreta a esquerra situat damunt una vocal.
accent agut accent agut

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  accent agut, n m
  • es  acento agudo
  • fr  accent aigu
  • en  acute accent

<Lingüística>

Definició
Accent gràfic que consisteix en un traç inclinat del tipus (´).

Nota

  • En català indica que la vocal és tancada: església, escorpí, estació, únic.
accent circumflex accent circumflex

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accent circumflex, n m
  • es  acento circunflejo
  • fr  accent circonflexe
  • en  circumflex accent

<Lingüística>

Definició
Accent gràfic que consisteix en un traç angular amb el vèrtex dirigit cap a dalt situat damunt una vocal.
accent circumflex accent circumflex

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  accent circumflex, n m
  • es  acento circunflejo
  • fr  accent circonflexe
  • en  circumflex accent

<Lingüística>

Definició
Accent gràfic que consisteix en un traç angular amb el vèrtex dirigit cap amunt (^) i que en algunes llengües indica certs timbres vocàlics o l'elisió de certs elements etimològics.

Nota

  • És el cas del portugués lêr 'llegir', i del francés fenêtre 'finestra'.
accent d'intensitat accent d'intensitat

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accent d'intensitat, n m
  • es  acento de intensidad
  • fr  accent d'intensité
  • en  stress accent

<Lingüística>

Definició
Accent que estableix el contrast accentual emprant com a procediment positiu l'augment de la força d'expiració de la síl·laba.
accent de frase accent de frase

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  accent de frase, n m
  • ca  accent contrastiu, n m sin. compl.
  • ca  accent d'èmfasi, n m sin. compl.
  • ca  accent nuclear, n m sin. compl.
  • es  acento contrastivo
  • es  acento de énfasis
  • es  acento de frase
  • es  acento nuclear
  • fr  accent contrastif
  • fr  accent de phrase
  • fr  accent emphatique
  • fr  accent nucléaire
  • en  contrastive stress
  • en  emphatic stress
  • en  nuclear pitch accent
  • en  phrase stress

<Lingüística>

Definició
Accent més prominent dins un sintagma o una frase, que queda destacat respecte a la resta d'accents.

Nota

  • En situacions no marcades, l'accent de frase recau en la darrera síl·laba tònica de la seqüència; per exemple en la síl·laba ne del sintagma l'home amb barret negre i en la síl·laba pat de la frase o oració L'home amb barret negre sembla preocupat. Aquest patró accentual, però, es pot alterar quan es vol remarcar un altre mot o constituent de la seqüència. En l'oració anterior, per exemple, l'accent també podria recaure sobre la síl·laba tònica del mot home (si es vol fer referència expressa a un home per contraposició a una dona o un xiquet), del mot barret (per contraposició a una altra peça de roba) o del mot negre (per contraposició a un altre color).