Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "accentuaci��" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex
  • ca  A. Accent secundari en formes prefixades: cefalometria (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Accent secundari en formes prefixades: heterosexual (EXEMPLE), adj
  • ca  A. Accent secundari en formes prefixades: medicoquirúrgic -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B1. Forma sufixada tònica grega: -crom (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica grega: -glot (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica grega: -òptria (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica llatina: -cultor (EXEMPLE), sfx
  • ca  B1. Forma sufixada tònica llatina: -forme (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona grega: -cron (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona grega: -gam (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona grega: -stasi (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona llatina: -fug (EXEMPLE), sfx
  • ca  B2. Forma sufixada àtona llatina: -pede (EXEMPLE), sfx

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant (exposada en aquesta fitxa).

A. FORMES PREFIXADES

En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)

B. FORMES SUFIXADES

. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.

B1. Forma sufixada tònica

La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)

B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent

Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
0 CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos 0 CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
A més de la qüestió del guionet, la grafia dels mots complexos té unes regles pròpies pel que fa a l'accentuació gràfica, pensades per a afavorir al màxim la interpretació i la pronúncia del mot resultant.

Aquestes regles es basen en dos grans principis:


A. MANTENIMENT DE L'ACCENT DELS FORMANTS COM A PARAULES

A1. Quan el primer formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent i s'escriu un guionet entre els dos formants.
Ex.: mà-llarg, pèl-blanc
Atenció: Com que les formes prefixades (generalment acabades amb -o o -i) no són paraules independents, aquestes formes s'adjunten sempre sense guionet i sense accent gràfic. (Ex.: sociolaboral <-- sòcio- + laboral; articoalpí <-- àrtico- + alpí)

A2. Quan el segon formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent, si és que el manteniment respon a la regla d'accentuació general.
Ex.: semiconsonàntic (<-- semi + consonàntic)
Atenció: Com a conseqüència, els compostos que tenen un monosíl·lab amb accent diacrític com a segon formant tampoc mantenen aquest accent si no el prescriuen les regles generals. (Ex.: eixugamà <-- eixuga + mà; rodamon <-- roda + món; subsol <-- sub + sòl)


B. APLICACIÓ DE LES REGLES GENERALS D'ACCENTUACIÓ AL CONJUNT

En els mots complexos sense guionet en què els formants no tenen accent quan funcionen com a paraules independents, s'apliquen al conjunt les regles generals d'accentuació per a establir si cal posar-hi accent o no.
Ex.: pinçanàs (nas no té accent, però el conjunt sí, com a paraula aguda acabada en [vocal+s]); entrepà (pa no té accent, però el conjunt sí com a paraula aguda acabada en vocal)
Atenció: En els mots complexos escrits amb guionet, no s'apliquen les regles generals d'accentuació al conjunt. (Ex.: cella-ros [i no *cella-ròs]; vint-i-u [i no *vint-i-ú])

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos, CRITERI Guionet (3): Ús en compostos manllevats i CRITERI Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
accentuació accentuació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accentuació, n f
  • es  acentuación
  • fr  accentuation
  • en  accentuation

<Lingüística>

Definició
1. Acció de destacar una o diverses síl·labes pronunciant-les amb una característica fònica que les distingeix d'altres. 2. Representació gràfica dels accents.
accentuació accentuació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  accentuació, n f
  • es  acentuación
  • fr  accentuation
  • en  accentuation

<Lingüística>

Definició
Representació gràfica dels accents.
accentuació accentuació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  accentuació, n f
  • es  acentuación
  • fr  accentuation
  • en  accentuation

<Lingüística>

Definició
En fonètica, fenomen pel qual s'atorga un grau superior de prominència a una síl·laba respecte a les altres d'un mot o un grup de mots, per mitjà d'una major durada, intensitat o altura.
accentuació de contorn accentuació de contorn

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  accentuació de contorn, n f
  • es  acentuación del contorno
  • en  spatial edge

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>

Definició
Tècnica de representació de la profunditat o la distància consistent a destacar el contorn d'un objecte o una figura mitjançant una línia més gruixuda o una diferència de contrast o de textura.
preèmfasi preèmfasi

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  preèmfasi, n f
  • ca  accentuació prèvia, n f sin. compl.
  • ca  preaccentuació, n f sin. compl.
  • es  preénfasis
  • en  preemphasis

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definició
Operació consistent a modificar la resposta freqüencial d'un sistema a fi d'aconseguir alguns avantatges, com ara la millora de la ^relació senyal-soroll^, la reducció d'interferències o, en acústica, la reducció de la distorsió en els aguts. Generalment s'emfasitzen les altes freqüències respecte de les freqüències més baixes. És una tècnica molt utilitzada en la modulació FM. En aquest tipus de modulació el soroll afecta més les altes freqüències i, per tant, mitjançant la preèmfasi s'aconsegueix protegir-les més.