Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "accentuació" dins totes les àrees temàtiques

accentuació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accentuació, n f
  • es  acentuación
  • fr  accentuation
  • en  accentuation

<Lingüística>

Definició
1. Acció de destacar una o diverses síl·labes pronunciant-les amb una característica fònica que les distingeix d'altres. 2. Representació gràfica dels accents.
accentuació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  accentuació, n f
  • es  acentuación
  • fr  accentuation
  • en  accentuation

<Lingüística>

Definició
Representació gràfica dels accents.
accentuació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  accentuació, n f
  • es  acentuación
  • fr  accentuation
  • en  accentuation

<Lingüística>

Definició
En fonètica, fenomen pel qual s'atorga un grau superior de prominència a una síl·laba respecte a les altres d'un mot o un grup de mots, per mitjà d'una major durada, intensitat o altura.