Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI admetre o suportar?
es admitir, v tr
es reconocer, v tr
es soportar, v tr
fr accepter, v tr
fr accueillir, v tr
fr fonctionner [sous], v prep
fr permettre l'adjonction [de], v prep
fr pouvoir accueillir, v tr
fr supporter, v tr
it supportare, v tr
en support, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició

Es considera que la forma adequada en l'àmbit de la informàtica és admetre (verb transitiu), i no *suportar.

Els motius de la tria de admetre (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) *Suportar és percebut pels especialistes consultats --experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris-- com un calc innecessari de l'anglès. (Tot i que ha tingut difusió i que alguns diccionaris el recullen.)
(2) Altres llengües romàniques recorren a formes alternatives a suportar, encara que no hi ha unanimitat i alguns diccionaris en castellà, francès i italià l'admeten.
(3) Per l'amplitud del seu significat i pel fet de ser igualment un verb transitiu, admetre sembla que pugui substituir suportar en tots els contextos.

A més de admetre, són possibles altres construccions, segons el context. Per exemple:
- funcionar [amb] Ex.: El navegador funciona amb Java.
- permetre Ex.: El programa permet l'ús de dibuixos a l'interior.
- ser compatible [amb] Ex.: El motor de veu és compatible amb l'idioma de teclat.

El verb admetre (i les alternatives funcionar [amb], permetre i ser compatible [amb]) fa referència al fet que un dispositiu, un programa o un sistema informàtic deixin funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic dins del seu marc operatiu, o bé que facin possible una determinada acció.

Nota

Podeu consultar la fitxa completa de admetre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com podem traduir la forma anglesa to support en informàtica?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-podem-traduir-la-forma-anglesa-support-informatica).

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?
es (hàtxek) acento anticircunflejo, n m
es (hàtxek) caron, n m
es (hàtxek) háček, n m
es (màcron) acento largo, n m
es (màcron) macron, n m
fr (hàtxek) accent circonflexe inversé, n m
fr (hàtxek) caron, n m
fr (hàtxek) chevron, n m
fr (hàtxek) hatchek, n m
fr (màcron) accent long, n m
fr (màcron) macron, n m
fr (màcron) trait supérieur, n m
it (hàtxek) antiflesso, n m
it (hàtxek) caron, n m
it (hàtxek) hatchek, n m
it (màcron) macron, n m
en (hàtxek) caron, n
en (hàtxek) háček, n
en (hàtxek) reverse circumflex, n
en (hàtxek) wedge, n
en (màcron) long accent, n
en (màcron) macron, n
en (màcron) straight accent, n
de (hàtxek) Haček, n m
de (hàtxek) Hatschek, n m
de (màcron) Längestrich, n m
de (màcron) Macron, n n
de (màcron) Makron, n n

<Indústria. Energia > Arts gràfiques. Edició>

Definició

Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec háček ('ganxet', 'croc').
(2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
. Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
. Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i háček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

- Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
(2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
(3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
(4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

- Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
(2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2558).

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca acapte, n m

<Festes de Menorca > Estructura > Normativa>

Definició

Col·lecta que es feia antigament per sufragar les despeses de l'obreria del sant patró de les festes i que actualment es manté de manera simbòlica.