Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "accident" dins totes les àrees temàtiques
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca accident de treball, n m
- ca accident laboral, n m sin. compl.
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
Nota
- Des del punt de vista legal, el concepte d'accident de treball exigeix la concurrència dels requisits següents: l'existència d'una lesió corporal, que la persona accidentada treballi per compte d'altri o per compte propi i que hi hagi una relació de causalitat entre el treball i la lesió. Des del punt de vista tècnic, succés fortuït, de caràcter advers, que provoca lesions corporals o pèrdua de salut en el treballador.
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca accident de treball, n m
- ca accident laboral, n m sin. compl.
- es accidente de trabajo
- es accidente laboral
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
-
Cal fer avinent que la normativa estableix dues classes d'accident: l'accident de treball i l'accident no laboral. També determina dues classes de malaltia: la malaltia comuna i la malaltia professional.
L'accident de treball és qualsevol lesió corporal que un treballador per compte d'altri pateix amb motiu o a conseqüència del treball que presta per compte d'altri (art. 156 de la Llei general de la Seguretat Social [LGSS], aprovada pel Reial decret legislatiu 12/2015, del 30 d'octubre), o per treballadors autònoms que voluntàriament s'hagin acollit a aquesta contingència (art. 83.1.b i 316 de la LGSS). La cobertura d'aquesta contingència és obligatòria per als treballadors autònoms econòmicament dependents i per als treballadors autònoms en sentit estricte que duguin a terme una activitat professional amb un risc de sinistralitat elevat.
Per lesió corporal s'entén tant la física com la psíquica, d'acord amb la Sentència del Tribunal Suprem (STS) del 27.10.1992 (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA], 1992\7844), que n'evidencia la conseqüència tant d'una manera sobtada o immediata com mediatament, lentament o progressivament (STS del 15.2.1996, RJA 1996\1022, i Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 15.1.2018, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 702/2017, Resolució 142/2018); i tant la que provoca una simple alteració de la salut protegida només en l'àmbit d'assistència sanitària com la que genera una altra situació de necessitat de més consideració, com ara incapacitat, invalidesa o mort i supervivència. La feina que presta el treballador lesionat d'aquesta manera s'ha de complir en règim d'alienitat, és a dir, per compte de la part empresària en el sentit recollit en els articles 1.1 i 2 de l'Estatut dels treballadors (ET). També es pot tractar del treball que presten altres col·lectius que no tenen la condició de treballadors en sentit jurídic laboral, però que, no obstant això, estan inclosos en l'àmbit subjectiu del règim general de la Seguretat Social, per exemple, funcionaris integrats en el règim general de la Seguretat Social, assimilats a treballadors per compte d'altri inclosos en el règim general, treballadors autònoms econòmicament dependents i autònoms amb elevat risc de sinistralitat, com també del treball que presten treballadors inclosos en determinats règims especials de la Seguretat Social, com és el cas de treballadors autònoms que hagin optat per tenir coberta aquesta contingència.
L'accident de treball requereix que aquesta eventualitat s'esdevingui amb motiu o a conseqüència de la prestació del treball, exigència que es materialitza amb el compliment de dos nexes de causalitat acumulatius: el primer entre la força lesiva i la feina prestada (lloc o activitat de treball, lloc i temps de treball), i el segon entre la força lesiva i el resultat o lesió soferta, que possibilita que aquesta es manifesti mediatament o immediatament.
A fi de no desvirtuar a la pràctica la determinació d'accidents de treball, s'implanten dues regles: la primera regla estableix, llevat de pacte contrari, que constitueixen accident les lesions que pateix la persona treballadora durant el temps que sigui al lloc de treball; i la segona regla, que els nexes causals esmentats són exigibles, però que, tanmateix, es relativitzen i flexibilitzen en determinats casos, de manera que també es permet considerar accidents de treball determinats accidents, encara que no compleixin totalment algun dels nexes esmentats.
Així, s'inclouen en el concepte d'accident de treball les causes següents (art. 156.2 LGSS): a) per ampliació de l'exigència de temps i lloc, també es consideren accidents de treball els que pateix la persona treballadora (o assimilada) en anar o venir del lloc de treball (accidents en trajecte: domicili o residència del treballador i lloc de treball) (art. 156.2.a LGSS), cas que inclou una casuística molt variada i complexa en la jurisprudència per les múltiples manifestacions que admet (per exemple, lloc de partida i arribada, mitjans de desplaçament, temps del trajecte, desviacions o interrupcions, entre altres qüestions); b) per confirmació o flexibilització de l'exigència entorn del lloc de treball o activitat, també es consideren accidents de treball els esdevinguts en les situacions següents: desenvolupament de funcions pròpies de càrrecs electius de caràcter sindical (representants tant unitaris com sindicals, membres de les comissions negociadores dels convenis col·lectius i altres activitats que estableix la Llei orgànica 11/1985, del 2 d'agost, de llibertat sindical), incloent-hi el temps dedicat a anar i tornar del lloc on es duen a terme aquestes funcions (art. 156.2.b LGSS); prestació de tasques diferents de les pròpies de la categoria professional de la persona treballadora a causa d'ordres dels empresaris (mobilitat funcional) o espontàniament en interès del bon funcionament de l'empresa (art. 156.2.c LGSS), i actes de salvament o anàlegs amb motiu del treball (art. 115.2.d LGSS i Sentència del Tribunal Central de Treball de l'1.12.1983, RJA 1983\10739, i Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears [STSJB] del 27.5.2004, CENDOJ, Recurs 187/2004, Resolució 302/2004; c) per confirmació o ampliació de l'exigència del nexe causal entre la força lesiva i el resultat o la lesió, també tenen la consideració d'accident de treball tant els que provoquen la manifestació de la lesió de manera immediata com mediata (STSJC del 1.9.2015, CENDOJ, Recurs 1611/2015, Resolució 5137/2015); i els que tenen una lesió que també s'ha originat en altres malalties, defectes o afeccions patides abans de l'accident i agreujades per aquesta causa (concausalitat entre malalties interconcurrents) (art. 156.2.f i 156.2.g LGSS i STS del 12.6.1989 i del 23.2.2010 i STSJB, CENDOJ, Recurs 2348/2009, Resolució 1063/2010 i de Balears 24.1.2018, CENDOJ, Recurs 387/2017, Resolució 38/2018); i d) altres ampliacions del concepte d'accident de treball són les següents: determinats casos de força major (art. 156.4.a i 119 LGSS i STSJ d'Andalusia-Màlaga, del 22.3.1996, RJA 1996\520); alguns accidents, malgrat que hi intervinguin terceres persones (art. 156.5.b LGSS i STSJ de Las Palmas del 28.2.1992, RJA 1992\749), i quan la persona treballadora accidentada ha actuat amb imprudència professional simple (art. 156.5.a LGSS i STS del 18.2.1975, RJA 1975/745 i del 20.1.2010 i del Tribunal Superior de Justícia de País Valencià del 6.2.2018 CENDOJ, Recurs 216/2017, Resolució 425/2018).
Així mateix, tenen la condició d'accidents de treball les malalties comunes (malalties del treball) que no es puguin qualificar legalment de professionals perquè no estan incloses en el catàleg de malalties professionals, però que han estat contretes amb motiu de la realització del treball (STSJ Andalusia-Màlaga del 27.12.1994, RJA 1994\4875), sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva la prestació del servei (art. 156.2.e LGSS i STS del 15.7.1992, RJA 1992\5622; STS per a la unificació de doctrina del 2.6.1994, RJA 1994\5400; del 20.10.1994, RJA 1994\8099 i del 25.1.1995, RJA 1995\411).
El Reial decret llei 6/2020, del 10 de març, estableix, excepcionalment per causa de la pandèmia de la covid-19, que els períodes d'aïllament, contagi o restricció de sortides del municipi on tinguin el domicili o el centre de treball les persones treballadores tenen la consideració d'accident de treball. En tot cas, tindran la consideració d'accident de treball, quan la malaltia s'ha contret exclusivament amb motiu de la realització del seu treball, d'acord amb l'article 156.e del Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la LGSS.
La disposició addicional quarta d'aquest mateix reial decret estableix que tenen la consideració d'accident de treball les malalties patides pel personal que presti servei en centres sanitaris o sociosanitaris a conseqüència del contagi de virus SARS-CoV-2 durant l'estat d'alarma per haver estat exposat a aquest risc específic, d'acord amb l'article 156.2.e del text refós de la LGSS.
S'exclouen del concepte d'accident de treball els casos següents: els causats per força major estranya al treball com ara inundacions, fenòmens naturals o anàlegs (art. 156.4.a LGSS) i els que siguin deguts a dol o imprudència temerària dels treballadors (autolesions) (art. 156.4.b LGSS i STSJC del 10.9.1993, RJA 1993\3818).
La malaltia professional, que es distingeix de l'accident de treball, com a contingència de la Seguretat Social, és la que es contreu a conseqüència del treball prestat per compte d'altri (o en casos assimilats inclosos en el règim general de la Seguretat Social i per compte propi en determinats règims especials) en les activitats relacionades en la llista o en el quadre oficial d'aquestes malalties i que l'ha provocat l'acció dels elements o de les substàncies que en el quadre esmentat s'indiquen per a cadascuna de les malalties (art. 157 LGSS). Cal doncs, el compliment d'uns nexes de causalitat entre la força lesiva (element causant de la malaltia) i la feina o activitat desenvolupada, i entre la força lesiva (element causant de la malaltia) i la malaltia concreta. Si la malaltia és a la llista i aquesta coincideix, al seu torn, amb l'element causant corresponent (és a la llista d'activitats i a la de malalties) es considera iuris et de iure l'existència de malaltia professional i es fa innecessària la prova de la relació de causalitat (STSJ de Cantàbria del 27.11.1992, RJA 1992\5594).
El quadre oficial de malalties professionals és el que regula el Reial decret 1299/2006, del 10 de novembre, que estableix una llista tancada de malalties professionals. Per això, si la malaltia contreta exclusivament amb motiu del treball que es presta per compte d'altri no es troba degudament establerta en el quadre, no pot aconseguir la condició de malaltia professional, sinó que es pot considerar accident de treball (art. 156.2.e LGSS).
Les contingències comunes, és a dir, l'accident no laboral i la malaltia comuna es defineixen legalment en sentit contrari. Per tant, tenen aquesta condició, respectivament, els accidents que no siguin de treball i les malalties que no siguin professionals (art. 158 LGSS). - V. t.: accident no laboral n m
- V. t.: malaltia comuna n f
- V. t.: malaltia professional n f
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca accident en cadena, n m
- es accidente en cadena
- en multiple collisions
<Policia > Funcions i tècnica > Policia de trànsit>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca accident en el trajecte, n m
- ca accident in itinere [in itinere: la], n m
- es accidente en el trayecto
- es accidente in itinere
- fr accident de trajet
- fr accident sur le trajet
- en commuting accident
- en travelling accident
<Economia > Finances > Assegurances>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca accident en el trajecte, n m
- ca accident in itinere [in itinere: la], n m
- es accidente en el trayecto
- es accidente in itinere
- en commuting accident
- en travelling accident
<Assegurances > Assegurança pública>
Definició
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca accident en el trajecte, n m
- ca accident in itinere, n m sin. compl.
- es accidente en el trayecto, n m
- es accidente in itinere, n m sin. compl.
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca accident en el trajecte, n m
- ca accident in itinere, n m
- es accidente en el trayecto
- es accidente in itinere
- fr accident de trajet
- en accident to and from work
- en commuting accident
- en travelling accident
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Seguretat i salut laboral>
Definició
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca accident en el trajecte, n m
- ca accident in itinere [in itinere: la], n m sin. compl.
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca accident en el trajecte, n m
- ca accident in itinere, n m sin. compl.
- es accidente en el trayecto
- es accidente in itinere
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
-
L'article 156.2.a de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) en recull la definició.
Amb aquesta inclusió de l'accident en el trajecte o in itinere dins el concepte de accident de treball, la LGSS ha incorporat la constant jurisprudència anterior, que ja amb caràcter previ havia elaborat el concepte, i els elements que hi han de confluir perquè es produeixi, els quals es poden sintetitzar en els termes següents: a) el trajecte o el punt de partida i d'arribada entre els quals s'ha de produir l'accident: malgrat que l'article 156.2.a de la LGSS únicament exigeix que el punt de partida o el d'arribada sigui el lloc de treball, el més habitual és que l'accident es produeixi durant el camí que han de seguir els treballadors des de llur domicili (d'hivern o d'estiu) o fins a aquest, que és l'altre punt de partida o d'arribada, ja que se suposa que l'arribada al domicili trenca el nexe causal entre l'accident i el treball. Per tant, no es pot produir un accident en el trajecte quan encara no s'ha iniciat el trajecte o el recorregut o quan aquest ja ha finalitzat; b) mitjà de desplaçament: la jurisprudència ha admès qualsevol mitjà de desplaçament, sempre que sigui idoni, que no augmenti innecessàriament els riscos, ni hagi estat raonablement prohibit pels empresaris, i c) el comportament dels treballadors: els treballadors no han de dur a terme, en primer lloc, desviacions per motius personals que trenquin la unitat d'acte entre l'accident i el desplaçament, encara que sí que poden realitzar petites interrupcions (anar a comprar, acompanyar una amistat, etc.); en segon lloc, tampoc no poden allargar en excés el temps del trajecte, i l'accident s'ha de produir dins el termini normalment invertit en el trajecte, tot i que tant el trajecte com el temps emprat a efectuar-lo no han de ser sempre els mateixos; i, finalment, els treballadors tampoc no poden incórrer en imprudència temerària o conduir en estat d'embriaguesa, encara que no es trenca el nexe causal per simples infraccions del codi de circulació.
Al marge dels casos en què conflueixen aquests elements, també es poden qualificar d'accident in itinere els casos següents: a) els accidents esdevinguts durant els viatges d'anada i tornada que efectuen els immigrants, sempre que es facin amb la intervenció de la Direcció General de Migracions (disposició addicional primera de la LGSS i Ordre ministerial del 23.12.1971, de l'Estat), amb l'excepció que el risc estigui protegit pel país d'immigració; b) en l'àmbit comunitari, es consideren accidents en el trajecte els accidents soferts quan la persona treballadora és mòbil o itinerant en diversos estats, o resideix en un estat i treballa en un altre, o es desplaça, i c) la malaltia que s'esdevé en el trajecte d'anada o tornada del treball, sempre que es demostri la connexió causal entre treball i malaltia (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 1.12.2017, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], recurs 3892/2015, resolució 974/2017).
L'accident en el trajecte s'ha de distingir, finalment, dels accidents que sofreixen els treballadors en els trajectes que han de recórrer a conseqüència de llur treball, siguin de caràcter habitual o realitzats per ordre dels empresaris (accident en missió). Aquests accidents tenen la consideració d'accidents de treball per si mateixos, sense necessitat d'acudir a la figura de l'accident en el trajecte (STS del 20.4.2015, CENDOJ, recurs 1487/2014).
<Treball>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca accident en missió, n m
- ca accident in missio [in missio: la], n m
- es accidente en misión
- fr accident en mission
- en accident in mission
<Treball>
