Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "accidental" dins totes les àrees temàtiques

accidentat | accidentada accidentat | accidentada

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accidentat | accidentada, adj
  • es  accidentado | accidentada

<Dret>

Definició
Que ha patit un accident.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El personal accidentat en el desenvolupament de la seves tasques rebrà el 100 &#37;. de les retribucions íntegres durant el període de baixa.
accidents del terreny accidents del terreny

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  accidents del terreny, n m pl
  • es  accidentes del terreno

<Construcció>

Definició
Allò que ve a rompre la uniformitat.
adigué adigué

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adigué
  • ca  circassià occidental sin. compl.
  • ca  txerkès inferior sin. compl.
  • cod  Адыгэбзэ (Adigebze)
  • ar  الأديغية
  • cy  Adyge
  • de  Adygeisch
  • en  Adyghe
  • en  Lower Circassian sin. compl.
  • en  West Circassian sin. compl.
  • es  adigués
  • es  cherkés inferior sin. compl.
  • es  circasiano occidental sin. compl.
  • eu  adigera
  • eu  adyghera sin. compl.
  • eu  behe txerkesera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko txerkesera sin. compl.
  • fr  adygué
  • fr  circassien de l'ouest sin. compl.
  • fr  tcherkesse inférieur sin. compl.
  • gn  adigues
  • gn  cherkes iguypeguave sin. compl.
  • gn  sirkasiáno kuarahyreikegua sin. compl.
  • it  adighé
  • ja  アディゲ語
  • ja  下位チェルケス語、西チェルケス語 sin. compl.
  • nl  Adygisch (of Adyghe)
  • nl  Beneden Tsjerkessië sin. compl.
  • nl  Westelijk Circassië sin. compl.
  • pt  adigue
  • pt  adyguei sin. compl.
  • pt  cherkes sin. compl.
  • pt  circasiano ocidental sin. compl.
  • ru  Адыгейский язык
  • ru  Кяхский sin. compl.
  • ru  Черкесский sin. compl.
  • ru  Нижнечеркесский sin. compl.
  • ru  Западночеркесский sin. compl.
  • tmh  Tadigit
  • zh  阿迪盖语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els adigués són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians a l'est, cap a la plana central precaucàsica. Aquest fet va iniciar la formació de dues llengües diferenciades: la llengua adigué i la llengua kabardina.

La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.

L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.

Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.

La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.

Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.
akateko akateko

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  akateko
  • ca  acatec sin. compl.
  • ca  acateco sin. compl.
  • ca  conob sin. compl.
  • ca  kanjobal de l'oest sin. compl.
  • ca  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • ca  q'anjob'al de l'oest sin. compl.
  • cy  Akateko
  • cy  Acatec sin. compl.
  • cy  Acateco sin. compl.
  • cy  Conob sin. compl.
  • cy  Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • cy  Kanjobal gorllewinol sin. compl.
  • cy  Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
  • de  Acateco
  • de  Acatec sin. compl.
  • de  Akateko sin. compl.
  • de  Conob sin. compl.
  • de  Kanjobal West sin. compl.
  • de  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Akateko
  • en  Acatec sin. compl.
  • en  Acateco sin. compl.
  • en  Conob sin. compl.
  • en  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Q'anjob'al sin. compl.
  • es  acateco
  • es  acatec sin. compl.
  • es  akateko sin. compl.
  • es  conob sin. compl.
  • es  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • es  kanjobal del oeste sin. compl.
  • es  q'anjob'al del oeste sin. compl.
  • eu  akatekera
  • eu  acatec sin. compl.
  • eu  acateco sin. compl.
  • eu  akateko sin. compl.
  • eu  conob sin. compl.
  • eu  mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
  • eu  San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
  • fr  acatèque
  • fr  acatec sin. compl.
  • fr  acateco sin. compl.
  • fr  akateko sin. compl.
  • fr  conob sin. compl.
  • fr  kanjobal de l'ouest sin. compl.
  • fr  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • fr  q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
  • gl  akateko
  • gl  acatec sin. compl.
  • gl  acateco sin. compl.
  • gl  conob sin. compl.
  • gl  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • gl  kanjobal do oeste sin. compl.
  • gl  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • gn  akatéko
  • gn  akatec sin. compl.
  • gn  akatéko sin. compl.
  • gn  kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
  • gn  konob sin. compl.
  • it  akateko
  • it  acatec sin. compl.
  • it  acateco sin. compl.
  • it  conob sin. compl.
  • it  kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
  • it  kanjobal occidentale sin. compl.
  • it  q'anjob'al occidentale sin. compl.
  • pt  akateco
  • pt  acatec sin. compl.
  • pt  acateco sin. compl.
  • pt  conob sin. compl.
  • pt  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • pt  kanjobal do oeste sin. compl.
  • pt  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec>, <Amèrica > Guatemala>, <Amèrica > Mèxic>

Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i al q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.

Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anacard, n m
  • ca  anacard (fruit), n m sin. compl.
  • ca  anacard (peduncle fructífer), n m sin. compl.
  • ca  pera de l'anacard (peduncle fructífer), n f alt. sin.
  • nc  Anacardium occidentale L.

<Botànica > anacardiàcies>

anacard anacard

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anacard, n m
  • ca  anacard (fruit), n m sin. compl.
  • ca  anacard (peduncle fructífer), n m sin. compl.
  • ca  pera de l'anacard (peduncle fructífer), n f alt. sin.
  • nc  Anacardium occidentale L.

<Botànica > anacardiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  anacard, n m
  • es  acajú, n m
  • es  anacardo, n m
  • es  cajú, n m
  • fr  acajou, n m
  • fr  anacarde, n m
  • fr  anacardier cajou, n m
  • fr  cajou, n m
  • fr  pommier d'acajou, n m
  • fr  pommier de cajou, n m
  • pt  cajueiro, n m
  • en  cashew, n
  • en  cashew tree, n
  • en  common cashew, n
  • la  Anacardium occidentale

<Botànica>

Definició
Arbre de la família de les anacardiàcies, originari de l'Amèrica Central, cultivat pel seu fruit comestible i la seva fusta.
antílop aquàtic occidental antílop aquàtic occidental

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  antílop aquàtic occidental, n m
  • ca  antílop defassa, n m sin. compl.
  • es  kob acuático septentrional, n m
  • fr  cobe defassa, n m
  • en  defassa waterbuck, n
  • de  Defassa-Wasserbock, n m
  • nc  Kobus defassa

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

antílop aquàtic occidental antílop aquàtic occidental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  antílop aquàtic occidental, n m
  • ca  antílop defassa, n m sin. compl.
  • es  kob acuático septentrional, n m
  • fr  cobe defassa, n m
  • en  defassa waterbuck, n
  • de  Defassa-Wasserbock, n m
  • nc  Kobus defassa

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

apatxe occidental apatxe occidental

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  apatxe occidental
  • ca  coyote sin. compl.
  • ca  dineh sin. compl.
  • ca  na'isha sin. compl.
  • ca  nde sin. compl.
  • ca  ndee sin. compl.
  • ca  tinde sin. compl.
  • cy  Apatshi Gorllewinol
  • cy  Coyote sin. compl.
  • cy  Dineh sin. compl.
  • cy  Na'isha sin. compl.
  • cy  Nde sin. compl.
  • cy  Ndee sin. compl.
  • cy  Tinde sin. compl.
  • de  West-Apache
  • de  Coyotero sin. compl.
  • de  Dineh sin. compl.
  • de  Na'isha sin. compl.
  • de  Nde sin. compl.
  • de  Ndee sin. compl.
  • de  Tinde sin. compl.
  • en  Western Apache
  • en  Coyotero sin. compl.
  • en  Dineh sin. compl.
  • en  Na'isha sin. compl.
  • en  Nde sin. compl.
  • en  Ndee sin. compl.
  • en  Tinde sin. compl.
  • en  Tineh sin. compl.
  • es  apache occidental
  • es  coyote sin. compl.
  • es  dineh sin. compl.
  • es  na'isha sin. compl.
  • es  nde sin. compl.
  • es  ndee sin. compl.
  • es  tinde sin. compl.
  • eu  mendebaldeko apachea
  • eu  coyote sin. compl.
  • eu  dineh sin. compl.
  • eu  na'isha sin. compl.
  • eu  nde sin. compl.
  • eu  ndee sin. compl.
  • eu  tinde sin. compl.
  • fr  apache occidental
  • fr  coyote sin. compl.
  • fr  dineh sin. compl.
  • fr  na'isha sin. compl.
  • fr  nde sin. compl.
  • fr  ndee sin. compl.
  • fr  tinde sin. compl.
  • fr  western apache sin. compl.
  • gl  apache occidental
  • gl  coiote sin. compl.
  • gl  dineh sin. compl.
  • gl  na'isha sin. compl.
  • gl  nde sin. compl.
  • gl  ndee sin. compl.
  • gl  tinde sin. compl.
  • gn  apáche occidental
  • gn  coyote sin. compl.
  • gn  dineh sin. compl.
  • gn  na'isha sin. compl.
  • gn  nde sin. compl.
  • gn  ndee sin. compl.
  • gn  tinde sin. compl.
  • it  apache occidentale
  • it  coyote sin. compl.
  • it  dineh sin. compl.
  • it  na'isha sin. compl.
  • it  nde sin. compl.
  • it  ndee sin. compl.
  • it  tinde sin. compl.
  • pt  apache ocidental
  • pt  coyote sin. compl.
  • pt  dineh sin. compl.
  • pt  na'isha sin. compl.
  • pt  nde sin. compl.
  • pt  ndee sin. compl.
  • pt  tinde sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.

Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.

S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.