Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "accidental" dins totes les àrees temàtiques

batarà bicolor batarà bicolor

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  batarà bicolor, n m
  • es  batarito bicolor
  • fr  batara occidental
  • en  bicolored antvireo
  • de  Anthrazitameisenvogel
  • nc  Dysithamnus occidentalis

<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>

bec d'espina occidental bec d'espina occidental

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bec d'espina occidental, n m
  • es  picoespina occidental
  • fr  méliphage festonné
  • en  Western spinebill
  • de  Buntkopf-Honigfresser
  • nc  Acanthorhynchus superciliosus

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>

bec d'espina occidental bec d'espina occidental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bec d'espina occidental, n m
  • es  picoespina occidental
  • fr  méliphage festonné
  • en  Western spinebill
  • de  Buntkopf-Honigfresser
  • nc  Acanthorhynchus superciliosus

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>

becfilós occidental becfilós occidental

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  becfilós occidental, n m
  • es  picocerdas occidental
  • fr  dasyorne à long bec
  • en  Western bristlebird
  • de  Tüpfelborstenvogel
  • nc  Dasyornis longirostris

<36.023 Ocells > Passeriformes > Dasiornítids>

becfilós occidental becfilós occidental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  becfilós occidental, n m
  • es  picocerdas occidental
  • fr  dasyorne à long bec
  • en  Western bristlebird
  • de  Tüpfelborstenvogel
  • nc  Dasyornis longirostris

<36.023 Ocells > Passeriformes > Dasiornítids>

binisaya (occidental) binisaya (occidental)

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  binisaya (occidental)
  • ar  بينيسايا (الغربية)
  • cy  Binisaya (Gorllewinol)
  • de  Binisaya (West)
  • en  Western Binisaya
  • es  binisayo (occidental)
  • eu  mendebaldeko binisaya
  • fr  binisaya (occidental)
  • gl  binisaya (occidental)
  • gn  vinisaya (occidental)
  • it  binisaya (occidentale)
  • pt  binisaya (ocidental)
  • zh  米沙耶语(西部)
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició
Les illes Visayas, situades entre Luzon (N) i Mindanao (S), conformen la part central de l'arxipèlag filipí. Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística i les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou el binisaya -occidental- i l'aklanon), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). Les llengües visaia occidental i visaia central estan estretament emparentades i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.

Hi ha certa confusió al voltant del terme binisaya. Algunes comunitats visaies sovint utilitzen el nom binisaya (o visaya) per a designar la seva llengua (el cebuano, el híligaynon i el waray, entre d'altres). Hi ha autors, però, que fan servir el terme binisaya occidental per a referir-se a un grup de dialectes parlats a Mindoro, Romblon i Antique: el datagnon, parlat a l'illa d'Ilin i Magsaysay (Mindoro occidental); el dialecte de les illes Semirara (Antique); el dispohol, parlat a San Andres (Romblon), i els dialectes de Bulalakao (Mindoro oriental), Looc i Alcantara (Romblon).
blat de moro blat de moro

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de les Índies (balear), n m sin. compl.
  • ca  blat indi (septentrional), n m sin. compl.
  • ca  dacsa (valencià), n f sin. compl.
  • ca  milloc (nord-occidental), n m sin. compl.
  • es  maíz, n m
  • fr  maïs, n m
  • pt  milho, n m
  • en  corn, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

blat de moro blat de moro

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de les Índies (balear), n m sin. compl.
  • ca  blat indi (septentrional), n m sin. compl.
  • ca  dacsa (valencià), n f sin. compl.
  • ca  milloc (nord-occidental), n m sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • es  maíz, n m
  • fr  blé d'Inde, n m
  • fr  maïs, n m
  • it  mais, n m
  • en  corn, n
  • en  maize, n
  • de  Mais, n m

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Planta anual de la família de les gramínies, de gran port, monoica, de tiges massisses, conreada pels seus grans, sovint grocs o vermellosos, agrupats en panotxes que neixen a l'axil·la d'una fulla, i també com a planta farratgera.
bongo occidental bongo occidental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  bongo occidental, n m
  • es  bongo occidental, n m
  • en  Western Bongo, n
  • nc  Tragelaphus eurycerus euryceros

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

bongo occidental bongo occidental

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  bongo occidental, n m
  • es  bongo occidental, n m
  • en  Western Bongo, n
  • nc  Tragelaphus eurycerus euryceros

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>