Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "aclarir" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca aplanar la corba, v intr
- oc aplanar era corba, v intr
- es aplanar la curva, v intr
- fr aplatir la courbe, v intr
- gl achandar a curva, v intr
- gl aplanar a curva, v intr
- pt achatar a curva, v intr
- en flatten the curve, v intr
- nl de curve afvlakken, v intr
- eu kurba apaldu, v intr
- ar تسطيح منحنى الوباء
<Epidemiologia>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aulari, n m
- es aulario
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aulari, n m
- es aulario
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aulari, n m
- es aulario
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Documentació jurídica>, <Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Breviari d'Alaric, n m
- ca Lex romana visigothorum [la], n f sin. compl.
- es Breviario de Alarico
<Documentació jurídica>, <Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Un cop assentat el poble got en terres gal·les, el rei Alaric II (484-507) ordenà fixar una selecció de la tradició jurídica romana formada per leges i iura, tradició que era comuna a tots els habitants de l'Imperi, amb la finalitat d'adaptar-la a la realitat del moment i de facilitar un millor coneixement, l'al·legació i l'aplicació de l'ordenament jurídic subsistent. Aquesta senzilla recopilació fou promulgada el 506, i fou coneguda historiogràficament com a Breviari d'Alaric, Breviari d'Anià o Lex romana visigothorum.
En cada llei i en cada fragment seleccionat dels iura, el Breviari incorpora una interpretació, redactada pels autors materials de la recopilació, per tal d'afavorir una major comprensió de les normes i l'adaptació al baix nivell cultural de l'època.
Els gots havien entrat en contacte amb la cultura romana a finals del segle III en la zona oriental de l'Imperi i creuaren violentament les fronteres un segle més tard. Després de forts enfrontaments, un pacte entre el rei got Vàlia i l'emperador romà Honori el 418 permeté l'assentament del poble invasor a la província gal·la Aquitania secunda, amb el compromís de defensar l'Imperi enfront d'enemics exteriors. Els gots acceptaren la tradició i l'organització pública romanes tot i que demanaren governar de manera autònoma en la nova demarcació i establir el dret que consideressin necessari. Partint de l'ordenament jurídic romà vigent, els monarques gots crearen lleis per a adaptar aquest ordenament a les noves realitats o per a regular el seu propi assentament i la cohabitació amb els gal·loromans. En aquesta línia jurídica territorialista es promulgaren les lleis teodoricianes o el Codi d'Euric, a fi de completar i actualitzar les leges constitutiones i iura del «dominat» o baix Imperi romà.
La legislació imperial havia quedat cristal·litzada en el Codi de Gregorià (recopilació que incorpora les leges des d'Adrià fins a Dioclecià), el Codi d'Hermogenià (leges de Dioclecià) i Codi de Teodoci (leges promulgades des de Constantí), mentre que els iura atribuïts als juristes clàssics oficialment reconeguts en la denominada Llei de citacions de Valentinià III, el 426, es mantenien en diverses col·leccions. Aquestes col·leccions jurisprudencials (Epitome Ulpiani, Pauli Sententiae, Liber Gai o Epitome Gai, entre altres), reelaborades i simplificades per a adequar-les a la cultura i a la pràctica jurídica postclàssica, no se cenyien a les obres originals dels autors als quals s'atribuïen, encara que sí que fixaven la tradició jurídica del baix Imperi romà vinculada als autors.
No obstant això, aquest dret romà oficial en el qual es fonamentaren els gots per a llur acció de govern, com a ordenament subsidiari complet, presentava dificultats per a ser conegut, difós i, fins i tot, comprès. Com ja s'ha exposat, el rei Alaric II ordenà recopilar en un sol cos una selecció de leges i iura vigents, amb la finalitat de superar la inseguretat jurídica regnant i adaptar l'ordenament a les noves necessitats de simplificació i aclariment. Alaric II promulgà el seu Breviari el 506, a Adouris, sud de la Gàl·lia, amb el contingut següent: commonitorium (instrucció o notificació règia per als funcionaris executors), índex de títols, unes quatre-centes leges del Codi de Teodosi, trenta-tres novellae (leges constitucions promulgades pels emperadors amb posterioritat a la publicació del Codi de Teodosi, el 438), iura (Liber Gai i Pauli Sententiae), vint-i-dues leges del Codi de Gregorià, dues leges del Codi d'Hermogenià i un fragment de les Responsa de Papinià.
Es tracta, doncs, d'una selecció de normes (excerpta) del «dominat», tant de leges com de iura (no s'hi incorporà res de Modestino ni d'Ulpià, els dos juristes restants dels cinc reconeguts en la Llei de citacions), encara que es respectà el text original del material recopilat. Al costat de la tasca de selecció, determinada per les necessitats jurídiques del moment, els juristes recopiladors redactaren una interpretatio de cadascuna de les normes que els afegiren al costat per tal de facilitar-ne la comprensió i l'adaptació. L'única excepció és l'Epitome de Gai, que ja en si mateix era una «interpretació». Aquestes interpretacions són una valuosa manifestació del dret romà vulgar existent.
La publicació del Breviari d'Alaric suposà la derogació de tot l'ordenament romà no seleccionat; així mateix, reduí les divergències que hi havia entre el dret oficial i el de la pràctica, a més de reforçar la política d'acostament d'Alaric II a l'aristocràcia laica i eclesiàstica gal·loromana, sovint titllada d'hostil. Aquesta recopilació abreujada coexistí amb el Codi d'Euric i amb la legislació goda restant i va quedar com a ordenament general subsidiari. El dret got i el dret romà cristal·litzats en el Breviari s'aplicaren a tota la població sota la jurisdicció de la monarquia germànica. El 507, els gots abandonaren bona part dels territoris gals, després de ser derrotats pels francs a Vouillé, i s'assentaren definitivament a Hispània, on ja s'havia produït una ocupació des de mitjan segle anterior.
No obstant això, el Breviari d'Alaric, creació jurídica gal·logoda, mantingué una gran difusió i influència durant segles a França. A Hispània, el Breviari tingué una funció menys rellevant, encara que es mantingué vigent fins a la nova recopilació del 654, el Liber iudiciorum, que recollí en un sol cos tot el dret de la monarquia hispanogoda. - ('Dret romà dels visigots')
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cameo, n m
- es cameo
- fr apparition éclair
- fr participation éclair
- fr passage éclair
- it cameo
- it cammeo
- en cameo
- en cameo appearance
- de Cameo
- de Cameo-Auftritt
<Arts > Cinema>
Definició
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>
- ca cartílag de l'ala del nas, n m
- ca cartílag alar, n m sin. compl.
- es cartílago alar
- es cartílago del ala de la nariz
- en alar cartilage
- TA cartilago alaris
<Otorinolaringologia > Rinologia > Anatomia>
Definició
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cita exprés, n f
- es cita exprés, n f
- es cita rápida, n f
- fr rencontre à la chaîne, n f
- fr rencontre éclair, n f
- fr rencontre en série, n f
- fr rencontre express, n f
- fr rencontre rapide, n f
- fr speed date, n m
- it appuntamento veloce, n m
- it speed date, n m
- it speed-date, n m var. ling.
- en speed date, n
<Sociologia>
Definició
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cites exprés, n f pl
- es citas exprés, n f pl
- es citas rápidas, n f pl
- es speed dating, n m
- fr rencontres à la chaîne, n f pl
- fr rencontres éclair, n f pl
- fr rencontres en série, n f pl
- fr rencontres express, n f
- fr rencontres rapides, n f pl
- fr séance de rencontres éclair, n f
- fr séance de rencontres express, n f
- fr speed dating, n m
- it appuntamenti veloci, n m
- it speed dating, n m
- en speed dating, n
- de Speeddating, n n
- de Speed-Dating, n n var. ling.
<Sociologia>
Definició
Nota
- 1. Per exemple, Si vols conèixer gent has de provar les cites exprés.
- 2. En l'àmbit dels negocis s'utilitza un procediment similar al de les cites exprés amb l'objectiu, segons el cas, de fer contactes o intercanviar informació (trobades exprés) o de reclutar personal (entrevistes exprés).
- 3. Una trobada organitzada amb el procediment de les cites exprés és una cita exprés.
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca clapir, v intr
- ca glapir, v intr
- es latir
- fr glapir
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
