Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "acollent" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment, n m
  • ca  acollida, n f sin. compl.
  • es  acogida
  • es  acogimiento

<Dret civil>

Definició
Mesura legal de protecció de menors desemparats que consisteix a posar-los sota la guarda d'una família, una persona o una institució que els aporti l'atenció i l'educació necessàries per al desenvolupament integral de llur personalitat.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Constitueix una mesura temporal que no crea cap vincle familiar entre el menor acollit i les persones o les institucions acollidores. Atenent a les circumstàncies que envolten l'aplicació d'aquesta mesura i a la finalitat que es persegueix, hi ha diferents tipus d'acolliment 37: l'acolliment 37 simple en família o en institució, i l'acolliment 37 preadoptiu.
    L'acolliment 37 s'introdueix en l'ordenament civil català amb la Llei sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (LPMA). Aquesta Llei respon, bàsicament, a la necessitat de protegir els menors, especialment quan es troben en una situació de desemparament. La Resolució del Parlament de Catalunya 194/III, del 3 de març de 1991, sobre els drets de la infància, apuntava ja aquesta idea, en recollir el dret de l'infant desemparat a «una protecció i una assistència que substitueixin l'atenció familiar mitjançant un recurs alternatiu». La resolució de l'organisme públic competent (art. 1 al 7 Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció [RPMDA]) mitjançant la qual declara que un menor es troba en una situació de desemparament constitueix un requisit indispensable per a l'aplicació de qualsevol mesura de protecció d'aquest menor (art. 1 LPMA): es considera desemparada la persona menor d'edat que es troba en una situació de fet en la qual li manquen els elements bàsics -materials i morals- per al desenvolupament integral de la seva personalitat (art. 2 LPMA).
    La declaració de desemparament comporta que l'organisme públic corresponent assumeixi automàticament les funcions tutelars (art. 3.1 LPMA). I, precisament en l'exercici d'aquesta tutela, l'organisme públic adopta qualsevol de les mesures establertes per l'article 5 de la LPMA, per a assegurar una millor protecció dels menors desemparats. La mesura de l'acolliment 37 comportarà la separació dels menors de llur entorn familiar i la integració en un ambient adequat per a satisfer llurs necessitats físiques i morals. La persona o institució acollidora assumeix la funció de guarda, i esdevé obligada a vetllar pel menor, tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral (art. 10.2 LPMA).
    L'acolliment 37 simple es configura com una mesura transitòria, pensada principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament dels menors, a curt termini, a llur nucli familiar d'origen (art. 10.1 LPMA). Aquest tipus d'acolliment 37 es pot produir en el si d'una família -família extensa dels menors o família aliena (art. 54 RPMDA)- o, en una institució o centre col·laborador de l'Administració (art. 10 al 12 LPMA), encara que, pensant en l'interès dels menors, s'atorga preferència a l'acolliment 37 simple en família (art. 12.1 LPMA).
    L'acolliment 37 en una institució es presenta com una mesura subsidiària, solament a manca d'una persona o d'una família acollidores i, en tot cas, quan l'acolliment 37 simple té lloc en una institució o centre, s'estableix que la convivència s'ha d'assemblar tant com es pugui a un règim familiar que proporcioni un tracte afectiu i permeti als menors una vida quotidiana personalitzada (art. 12.3 LPMA).
    L'acolliment 37 preadoptiu constitueix també una situació transitòria, que té per finalitat -a diferència de l'acolliment 37 simple-, no pas el retorn dels menors a llur família d'origen, sinó l'adopció d'aquests per part de la família acollidora: es configura com un pas previ o període de prova per a l'adopció, encara que es pot extingir sense que es produeixi l'adopció. Les circumstàncies que comportaran l'aplicació d'aquesta mesura constitueixen situacions de desemparament que presenten una especial gravetat o permanència en el temps (art. 13 LPMA), que dificulten, i fins i tot impossibiliten, el reintegrament dels menors en llur família originària.
    Amb caràcter general, l'acolliment 37, en tant que mesura de protecció de menors desemparats, s'extingeix quan desapareixen les circumstàncies que han provocat l'adopció de la mesura, o, d'acord amb el caràcter temporal que té, pel transcurs del temps de durada (art. 16 i 17 LPMA).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment, n m
  • es  acogida
  • es  acogimiento

<Dret>

Definició
Acte de convivència pel qual una persona és acollida a casa d'altri a canvi del seu treball.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
acolliment d'urgència acolliment d'urgència

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment d'urgència, n m
  • es  acogimiento de urgencia

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Acolliment amb caràcter immediat, mentre es realitza un estudi de la situació i es decideixen les mesures de protecció més adequades al cas.
acolliment de les parts acolliment de les parts

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  acolliment de les parts, n m
  • ca  acollida de les parts, n f sin. compl.
  • es  acogida de las partes, n f

<02.Procés de mediació > 04.Fases. Resultats>

Definició
Acció del mediador d'establir un primer contacte amb les parts per informar-les del procés de mediació i proposar-ne el començament.
acolliment de menors acolliment de menors

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  acolliment de menors, n m
  • es  acogida de menores
  • es  acogimiento de menores

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Mesura que comporta confiar temporalment la guarda d'un menor a una persona o a una família, o internar-lo en una institució per procurar-li benestar moral i material.
acolliment de menors acolliment de menors

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment de menors, n m
  • es  acogida de menores

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Mesura de protecció de menors que es troben en situació de possible desemparament o de risc social que consisteix a confiar-los provisionalment a una persona, una família o un centre d'acolliment.
acolliment de persones grans acolliment de persones grans

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  acolliment de persones grans, n m
  • es  acogida de personas mayores
  • es  acogimiento de personas mayores

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Pacte en virtut del qual una persona o una parella casada o unida de manera estable es compromet a tenir cura d'una persona o una parella casada o unida de manera estable, o una família monoparental, de més edat o amb una discapacitat, a conviure-hi i a prestar-li assistència en sentit ampli, en condicions semblants a les relacions de parentiu, a canvi d'una contraprestació econòmica.
acolliment de persones grans acolliment de persones grans

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment de persones grans, n m
  • es  acogida de personas mayores

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Vinculació d'una persona o una parella a una altra persona o parella més jove, la qual es compromet a tenir-ne cura, a conviure-hi i a prestar-li assistència en sentit ampli, en condicions semblants a les relacions de parentiu.

Nota

  • L'acolliment de persones grans es regula mitjançant un contracte civil que s'anomena pacte d'acolliment.
acolliment de persones grans acolliment de persones grans

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment de persones grans, n m
  • es  acogimiento de personas mayores

<Dret civil>

Definició
Acolliment d'una parella casada o unida de manera estable, o una família monoparental, per raó de l'edat o bé d'una discapacitat, per part d'una persona o a una parella casada o unida de manera estable, que ha de ser més jove si l'acolliment és per raó de l'edat, que l'accepta en condicions semblants a les relacions de parentiu i a canvi d'una contraprestació consistent en la cessió de béns mobles o immobles, o en diners.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La Llei 22/2000, del 29 de desembre, d'acolliment de persones grans (LAPG) regula l'acolliment de persones grans. El pacte d'acolliment només permet acollir una persona, llevat dels casos en què els acollits són una parella casada o estable, o bé quan entre acollidor o acollidors i acollit o acollits hi ha una relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat o adopció.
    L'acolliment comporta la convivència d'acollidors i acollits en un mateix habitatge habitual, que pot ser el dels primers o el dels segons, i que en qualsevol cas ha de tenir condicions d'habitabilitat i d'accessibilitat tant infraestructurals com de serveis. El deure de convivència en una mateixa llar té per objecte la cura dels acollits per part dels acollidors, que els procurin aliments, els prestin assistència i benestar general, i els atenguin en situacions de malaltia. No comporta, però, l'assumpció de l'administració legal de béns ni la representació legal dels acollits. El pacte comprèn l'obligació recíproca de prestar-se ajuda mútua i de compartir les despeses de la llar i del treball domèstic de la manera pactada, que ha de respondre a les possibilitats reals de cada part. En darrer terme, els acollidors sempre han d'actuar en benefici de l'acollit o acollits durant el temps que s'estableixi el pacte, que no pot ser inferior a tres anys i, si és el cas, tenen l'obligació de promoure la constitució de la tutela.
    Perquè es pugui perfeccionar l'acolliment, cal que entre els acollidors i els acollits no hi hagi relació de parentiu fins al segon grau, que tots siguin majors d'edat i tinguin plena capacitat d'obrar o que aquesta capacitat, pel que fa als acollits, sigui suplerta o complementada pel consentiment de llurs representants legals, de la persona que exerceix la curatela o de les persones designades en document de nomenament tutelar no testamentari. En aquest darrer cas, cal l'autorització judicial i s'ha d'escoltar la persona o parella acollida, si és que té prou discerniment. Pel que fa a l'edat, els acollits no poden ser menors de seixanta-cinc anys, i el de menys edat ha de tenir, com a mínim, quinze anys més que la persona acollidora de més edat. Aquest darrer requisit es pot dispensar si un dels acollits és discapacitat físic o psíquic o requereix atencions especials.
    Des del punt de vista formal, l'acolliment s'ha de constituir en escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el Registre d'acolliment de persones grans, creat per la disposició addicional única de la LAPG i dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En l'escriptura, s'hi han de fer constar les contraprestacions, els drets i les obligacions de cada part com també, si és el cas, les donacions en vida o per causa de mort que hagin pogut fer els acollits als acollidors o a terceres persones en interès d'aquests. Aquestes donacions són revocables quan l'acollidor deixa de complir alguna de les condicions imposades per l'acollit.
    L'acolliment s'extingeix per les causes que s'enumeren en l'article 5 de la LAPG, que són les que es puguin pactar en l'escriptura de formalització; el comú acord d'acollidors i acollits, manifestat en escriptura pública; la voluntat d'una de les parts, manifestada en escriptura pública i prèvia notificació fefaent a l'altra part amb sis mesos d'antelació, per tal que abandoni l'habitatge en els tres mesos següents; la voluntat d'una de les parts, si l'altra incompleix les obligacions que li corresponen o li és imputable alguna causa que faci difícil la convivència, cas en què la notificació resolutòria en què s'han d'expressar les causes té efectes immediats i obliga els acollidors que no són titulars de l'habitatge a abandonar-lo en quinze dies, i els acollits que no en són titulars a fer-ho en dos mesos; la mort o declaració de defunció de la persona acollida única o dels dos membres de la parella acollida, i la mort o declaració de defunció de la persona acollidora única o dels dos membres si es tracta d'una parella. En el cas de mort d'un dels membres de la parella, es pot produir la revisió de la contraprestació establerta pel pacte d'acolliment o, fins i tot, l'extinció del pacte, si el supervivent justifica que no pot complir les obligacions assumides, i sempre que ho notifiqui a l'acollit amb tres mesos d'antelació. L'extinció del pacte comporta la revocació dels poders que s'hagin pogut atorgar entre les parts. Quan la causa d'extinció del pacte és la voluntat d'una de les parts i s'ha produït un enriquiment injust per raó del temps i les condicions de l'acolliment, la part perjudicada pot reclamar a l'altra la indemnització corresponent.
    El pacte pot ser modificat en cas de matrimoni o constitució de parella estable per part de l'acollit, a instància de qualsevol de les dues parts.
    L'extinció del pacte per mort desplega alguns efectes pel que fa a l'habitatge i a la successió. En el cas de mort de l'acollit o de l'últim dels acollits, com també en cas de mort de l'acollidor o acollidors, si aquests eren propietaris de l'habitatge, l'altra part té dret a viure-hi i a utilitzar el parament de la casa durant un any. En cas d'arrendament, s'haurà d'acollir al que disposa la legislació específica. A més, en cas de mort dels acollits, els articles 8 i 9 de la LAPG atorguen una sèrie de drets als acollidors en la successió testada i intestada, sempre que la convivència hagi durat un mínim de quatre anys.
acolliment de protecció jurídica acolliment de protecció jurídica

<Sociologia > Serveis socials>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acolliment de protecció jurídica, n m
  • es  acogimiento de protección jurídica

<Sociologia > Serveis socials>

Definició
Acolliment familiar formalitzat jurídicament mitjançant la intervenció de l'autoritat administrativa o judicial.