Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "acollent" dins totes les àrees temàtiques

acolliment en centre acolliment en centre

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment en centre, n m
  • ca  acolliment simple institucional, n m sin. compl.
  • es  acogida en centro
  • es  acogida simple en centros de atención a menores

<Dret civil>

Definició
Mesura de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una institució perquè aquesta en tingui cura temporalment.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La finalitat de l'acolliment en centre és que els menors rebin l'atenció i l'educació necessàries per al desenvolupament de llur personalitat mentre dura la situació que ha motivat l'adopció de la mesura i, si és factible, llur retorn a la família biològica. No obstant això, també es pot constituir aquest acolliment en el cas que, malgrat que sigui previsible el retorn a la família originària, no s'hagi pogut constituir l'acolliment preadoptiu. L'acolliment en una institució és la mesura de protecció idònia per als casos en els quals no és possible ni recomanable l'atenció del menor en la seva pròpia família, mitjançant ajuts de suport psicosocial, ateses les circumstàncies personals i familiars del menor, ni tampoc l'acolliment per una persona o família. L'internament de menors en centres com a mesura de protecció ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història per a fer front al problema dels infants orfes, abandonats o amb certes dificultats socials. Des dels anys cinquanta del segle XX fins al moment present, s'han analitzat els efectes negatius a llarg termini que té el fet d'haver passat els primers anys de la infància en institucions, especialment si l'estada es perllonga i, particularment, si les institucions no responen a les necessitats infantils d'estimulació i d'afecte ja que, especialment en la primera infància, és convenient que els menors tinguin una experiència de vida familiar. Aquests efectes es relacionen fins i tot amb institucions ben organitzades i de qualitat, atès que difícilment poden oferir als menors les relacions emocionals estretes i personalitzades pròpies del context familiar. Per aquest motiu, la llei disposa que cal procurar que els menors romanguin internats en centres durant el menor temps possible.
    L'acolliment simple institucional té lloc en els centres residencials d'acció educativa, que són institucions on resideixen temporalment els menors als quals s'aplica la mesura d'acolliment simple en institució, d'acord amb la proposta que consti en l'informe previ dels equips tècnics competents. Aquests centres ofereixen atenció integral als menors, tenen cura de llur salut física i psíquica i dissenyen un projecte educatiu individual per tal d'aconseguir-ne el desenvolupament personal. L'acolliment simple en un centre és compatible amb la continuació de les relacions dels menors amb la família natural, que s'han de facilitar per tal d'afavorir-ne la reinserció, llevat prohibició expressa quan això no sigui convenient per a llur desenvolupament. Aquestes visites s'han de modular tenint en compte l'interès dels menors i de les circumstàncies que en van provocar el desemparament. La llei exigeix que aquests centres tinguin una organització que mitigui els efectes negatius de la carència familiar, de manera que s'hi reprodueixi al màxim possible les condicions de vida d'una família a fi de permetre que els menors creixin en un entorn harmònic i estable. Les institucions d'acolliment han de ser totalment obertes, de manera que les úniques limitacions d'entrada i sortida s'han de fixar d'acord amb les necessitats educatives i de protecció dels menors. Han d'estar integrades en un barri o una comunitat i s'han d'organitzar en unitats que permetin un tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzats.
    Els centres d'atenció a menors es poden classificar segons les franges d'edat dels menors que s'hi atenen i inclouen els pisos assistits, que són habitatges que ofereixen assistència i educació a joves entre els setze i els divuit anys per tal de facilitar-los el procés de desinternament; i les llars funcionals, en les quals conviuen un màxim de vuit menors i que estan regits per una persona o una família acollidora amb el suport d'un educador o una educadora social. L'Administració ha creat i gestiona directament alguns d'aquests centres, i té acords de col·laboració amb institucions a les quals pertanyen altres centres. Es tracta d'entitats públiques o privades (fundacions, associacions o entitats), sense ànim de lucre, legalment constituïdes, en els estatuts de les quals hi ha de constar com a finalitat la protecció de menors.
    L'acolliment en un centre es constitueix per resolució de l'organisme competent, que ha de ser motivada i ha d'especificar la manera en què s'ha d'exercir i el temps que ha de durar. Com totes les mesures de protecció de menors, s'ha d'acordar per escrit i s'ha de comunicar al Ministeri Fiscal, que pot instar l'autoritat judicial a modificar o a suspendre la mesura. També cal notificar l'adopció, les finalitats i l'abast de la mesura als pares, als tutors, als guardadors o als familiars que han conviscut amb els menors, que poden impugnar davant l'autoritat judicial l'adopció de la mesura, sens perjudici de la seva eficàcia immediata. El director o la directora de la institució exerceix les obligacions inherents a la guarda per delegació de l'entitat pública que exerceix la tutela, sota la vigilància de l'Administració i del Ministeri Fiscal.
    Els infants o els adolescents, mentre són acollits en centres, tenen, respecte de les persones que els guarden, els mateixos drets i deures que els corresponen en la relació amb els tutors establerts per la legislació civil, el que comprèn el deure d'obediència, amb els límits que fixa l'article 222-36.2 del Codi civil de Catalunya (CCCat). En especial, els menors acollits en centres tenen el dret de ser respectats en llur intimitat personal i en llurs pertinences individuals en el context educatiu que regeix el centre; el dret de ser informats pels responsables del centre de llur situació legal i de participar en l'elaboració de llur projecte individual; el dret de ser escoltats en les decisions que els afecten, si tenen prou enteniment; el dret de participar d'una manera activa en l'elaboració de la programació d'activitats internes o externes del centre i en el desenvolupament d'aquestes activitats; el dret de ser escoltats en cas de queixa i ser informats de tots els sistemes d'atenció i reclamació que tenen a l'abast; i el dret de mantenir relacions amb llurs familiars i rebre'n les visites en el centre, segons el marc establert per la legislació vigent (art. 134 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència [LDOIA]). Durant l'estada als centres d'acolliment o residencials, els infants o els adolescents han de complir les normes de funcionament i convivència dels centres; respectar la dignitat i les funcions del personal del centre i dels altres residents; i desenvolupar amb dedicació i aprofitament les activitats educatives, laborals i de formació, organitzades, dirigides i coordinades pel mateix centre d'acolliment o residencial, que formin part del seu projecte educatiu (art. 135 LDOIA).
    Entre d'altres, la llei garanteix als menors acollits el dret a ser escoltats; la protecció contra qualsevol forma de maltractament; i el dret a ser atesos sense discriminació per qualsevol raó, condició o circumstància personal o social, cosa que obliga els poders públics a introduir la perspectiva de gènere en el desenvolupament i l'avaluació de les mesures que adopten en relació amb els infants i adolescents (art. 7 al 10 LDOIA). Com qualsevol altra mesura de protecció, l'acolliment s'extingeix quan els acollits assoleixen la majoria d'edat, emancipació o habilitació d'edat, quan són adoptats, o també per resolució judicial ferma o per acord de l'organisme competent quan hagin desaparegut les circumstàncies que van donar lloc a l'adopció de la mesura i per mort o declaració de defunció de l'infant o l'adolescent (art. 124 LDOIA).
    La regulació general de l'acolliment en centre es troba als articles del 132 al 145 de la LDOIA.
  • V. t.: acolliment preadoptiu n m
acolliment en una quarta part dels milloraments acolliment en una quarta part dels milloraments

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment en una quarta part dels milloraments, n m
  • es  acogida en una cuarta parte de las mejoras
  • es  acogimiento en una cuarta parte de las mejoras

<Dret civil>

Definició
A les Pitiüses, règim econòmic matrimonial tradicional, pactat en espòlits, en què l'esposa tenia dret, a l'extinció del règim, a una quarta part dels béns adquirits per l'espòs durant el matrimoni.

Nota

  • Àmbit: Illes Balears
  • L'acolliment és una institució històrica tradicional a les Pitiüses que, no obstant això, no apareix en la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961, i només és objecte de menció en l'actual Compilació del dret civil de Balears del 1990, en l'article 66.5, quan tracta del possible contingut dels espòlits, i per a assenyalar que l'acolliment es regeix pel que s'ha pactat i s'interpreta d'acord amb el costum.
    La doctrina n'ha relacionat l'origen amb l'associació a compres i millores, institució pròpia de la comarca del Camp de Tarragona; així, José Cerdá Gimeno ha recordat que els conqueridors de les Pitiüses van venir de la diòcesi de Tarragona. El pacte d'acolliment era atorgat sempre pel marit a favor de l'esposa; no hi ha precedents històrics d'un acolliment atorgat per l'esposa a favor del marit o de caràcter recíproc. Aquesta situació històrica concorda amb la realitat d'un altre temps, en què l'esposa no treballava fora de la casa, sinó que en tenia cura, de manera que l'acolliment era com un reconeixement del treball que la dona realitzava a la llar i a l'explotació agrària; a més a més, li assegurava uns drets successoris, ja que, quan es dissolia el règim, en morir l'espòs, l'esposa feia efectiu el seu crèdit. Aquesta situació també s'ha de relacionar amb el fet que el cònjuge vidu no tenia -ni té encara- dret a llegítima, segons la legislació de les Pitiüses.
    Olga Cardona Guasch ha assenyalat que l'acolliment aniria contra el principi d'igualtat dels cònjuges imposat pels articles 14 i 32 de la Constitució espanyola, per la qual cosa s'hauria de pactar amb caràcter recíproc; és a dir, cadascun dels cònjuges hauria d'acollir l'altre en una quarta part dels increments de patrimoni respectius produïts durant el matrimoni. Probablement, però, el règim d'acolliment pot ser constitucionalment admissible, sempre que tingui una motivació lògica -com seria la compensació d'un treball realitzat per a la casa i la família- i no es pugui considerar que hi ha un abús de superioritat per part d'un cònjuge sobre l'altre. La igualtat jurídica dels cònjuges no implica que tots dos han d'assumir les mateixes prestacions i comportaments, sinó un equilibri entre els corresponents a cadascun dels cònjuges.
    El terme milloraments no s'ha d'entendre com a millores produïdes en els béns del cònjuge que fa l'acolliment, sinó que tindria una significació semblant a increments de patrimoni, i comprendria tots el béns d'importància econòmica adquirits per l'espòs durant el matrimoni. L'acolliment no produeix efectes fins que no s'esdevé l'extinció del règim i, normalment, mentre dura hi ha separació de béns entre els cònjuges, de manera que el cònjuge que fa l'acolliment inscriu a nom seu els béns que va adquirint, mentre que l'acollit té un dret de crèdit expectant sobre una quarta part d'aquests béns. Tradicionalment, el percentatge de participació ha estat sempre d'una quarta part; són excepcionals els casos en què s'indica una participació diferent, però sembla perfectament possible establir-la.
    Si bé la institució ha complert unes funcions històriques molt importants, com a element de compensació del treball que l'esposa duu a terme per a la família, és dubtós que concordi amb les noves realitats actuals, en què és normal que els dos cònjuges treballin fora de casa. En aquest cas, podria ser adequat un acolliment amb caràcter recíproc.
  • V. t.: espòlits n m pl
acolliment en unitat convivencial d'acció educativa acolliment en unitat convivencial d'acció educativa

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment en unitat convivencial d'acció educativa, n m
  • ca  acolliment familiar especialitzat, n m sin. compl.
  • ca  acolliment professional, n m sin. compl.
  • es  acogida en unidad convivencial de acción educativa
  • es  acogida profesional
  • es  acogimiento familiar especializado

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Acolliment familiar, com a protecció d'infants i adolescents tutelats que requereixen una atenció especialitzada, que duu a terme una unitat convivencial d'acció educativa.

Nota

  • Els destinataris d'un acolliment en unitat convivencial d'acció educativa són infants i adolescents en règim de guarda o tutela de l'Administració amb proposta d'acolliment familiar simple.
acolliment familiar acolliment familiar

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Acolliment de menors que consisteix a confiar-los provisionalment a una família acollidora.
acolliment familiar acolliment familiar

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar
  • fr  accueil familial
  • fr  placement en famille d'accueil
  • fr  placement familial
  • en  family placement
  • en  foster care
  • en  foster care placement
  • en  foster home placement
  • en  foster placement

<Educació > Pedagogia social > Educació social>

Definició
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.

Nota

  • L'acolliment familiar pot ser en la família extensa o en família aliena.
acolliment familiar acolliment familiar

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment familiar, n m
  • ca  acolliment simple en família, n m sin. compl.
  • es  acogida familiar
  • es  acogida simple en familia

<Dret civil>

Definició
Mesura de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los temporalment a un àmbit familiar idoni.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Aquesta modalitat d'acolliment s'estableix per als casos en què es valora la necessitat de separar els menors de l'entorn familiar. La finalitat de l'acolliment familiar és procurar que el desenvolupament de la personalitat dels menors tingui lloc en un entorn familiar adequat mentre en les famílies d'origen no es donen les condicions favorables per a la reinserció dels menors. No obstant això, també es pot constituir l'acolliment familiar en el cas que, malgrat que no sigui previsible el retorn a la família originària, no s'hagi pogut constituir l'acolliment preadoptiu. L'acolliment familiar neix amb una durada limitada d'un any, si bé és susceptible de pròrroga.
    En els segles XVIII i XIX ja hi havia figures semblants a aquest acolliment familiar, a causa de la pràctica de confiar infants que estaven en institucions a famílies que en poguessin tenir cura. Era una pràctica mancada de control, que provocava que algunes famílies n'abusessin. Durant la postguerra civil, l'acolliment familiar pràcticament no fou utilitzat i la mesura més emprada va ser l'internament en centres de protecció, els quals acollien una gran quantitat de menors.
    El gran canvi en les polítiques d'infància s'inicià els anys setanta del segle XX amb la democratització dels ajuntaments, especialment gràcies a aquests i a les diputacions. També va ser rellevant la influència de les organitzacions internacionals especialitzades en la protecció dels drets dels infants. Així, es va passar dels grans centres residencials a les petites llars integrades en la comunitat, de les quals els menors sortien per anar a escola i a activitats extraescolars. Aquesta nova sensibilitat social va donar lloc a pràctiques d'acolliment familiar, que s'iniciaren a Catalunya d'acord amb els tribunals de menors, com a alternativa a l'internament en centres de protecció, mitjançant el recurs a famílies d'acollida. Aquesta experiència també es va dur a terme en altres territoris de l'Estat espanyol i a mitjan anys vuitanta del segle XX es van crear els primers serveis d'acolliment familiar en el sentit modern del terme i es va iniciar la pràctica de l'acolliment familiar amb caràcter temporal. La regulació legal d'aquesta mesura es va fer per primer cop en la Llei 11/1985, del 13 de juny, de protecció de menors, del Parlament de Catalunya i, en el Codi civil espanyol, el 1987.
    L'acolliment familiar és una mesura preferent a l'acolliment en institució i així ho estableix la llei, que disposa que aquest darrer s'ha de constituir només quan l'acolliment familiar no ha estat possible o aconsellable. Aquest caràcter subsidiari de l'acolliment en institució respon al principi de l'interès superior dels menors, atès que nombrosos estudis han demostrat els efectes negatius que té la convivència perllongada en institucions on els menors no tenen la possibilitat d'establir els vincles emocionals imprescindibles per a un bon desenvolupament personal.
    La Llei regula dues modalitats d'acolliment familiar; la primera consisteix en la convivència dels menors amb membres de la família extensa i és preferent a la segona modalitat, l'acolliment en família aliena, que es basa en el principi segons el qual cal aplicar mesures de protecció que no comportin la separació dels menors de l'entorn familiar. L'acolliment familiar en família extensa consisteix en la convivència dels menors desemparats en la llar de persones amb les quals tenen una relació de parentiu per consanguinitat o afinitat. Per tant, o la persona acollidora o els membres de la família acollidora són parents dels menors; per aquest motiu, es prescindeix del procediment ordinari de selecció i són escollits entre els familiars que tinguin vincles d'afectivitat amb els menors i que hagin expressat el desig d'acollir-los. A més, cal que hagin mostrat anteriorment interès pel benestar dels menors i que tinguin aptitud educadora i capacitat per a preservar-los de la situació que va originar el desemparament.
    En l'acolliment en família aliena, els menors són assignats a una persona o família amb qui no tenen cap vincle familiar. Es tracta de persones o famílies que s'ofereixen per a l'acolliment i que segueixen un procés de valoració que comprèn, com a mínim, dues entrevistes individuals i una entrevista al domicili dels sol·licitants. L'estudi i la valoració generen un informe psicosocial de la unitat familiar, que inclou una aproximació a les característiques dels menors susceptibles de ser acollits per cada família o persona i el tipus d'acolliment més idoni.
    Aquest procés és competència de les institucions col·laboradores d'integració familiar, acreditades per la Generalitat de Catalunya, i comprèn un estudi de les circumstàncies personals, socials i econòmiques. En el vessant personal s'analitza l'estat de salut, l'estabilitat emocional, les possibilitats de dedicació a la cura dels menors i la capacitat d'adaptació dels acollidors davant la nova situació que planteja l'acolliment. Pel que fa a les circumstàncies socials i econòmiques, es valora que els recursos de la família acollidora puguin garantir l'efectivitat de la mesura de protecció i també el fet que disposin d'un habitatge adequat. També es té en compte la capacitat educativa dels acollidors, el fet que tot el nucli familiar comparteixi la voluntat de conviure amb els menors i l'existència d'un entorn familiar directe que els pugui donar suport en aquesta tasca. Finalment, també s'examina si la motivació dels acollidors és adequada a la finalitat de l'acolliment familiar, l'acceptació dels acollidors de les relacions dels menors amb llur família biològica, i la bona disposició a facilitar el retorn dels menors a aquesta, i també l'acceptació de la identitat, la història i la cultura pròpies dels menors. Un cop finalitzada la valoració, l'Institut Català de l'Adopció assigna un menor determinat a una família en concret a partir de les necessitats i particularitats de cada cas i ho fa basant-se en els criteris de preferència establerts per reglament valorats conjuntament. Aquests criteris són: la proximitat del lloc de residència de la família acollidora i la biològica, per tal de facilitar les relacions del menor amb aquesta; l'existència de fills de la família o la persona acollidora; que la persona acollida sigui de menor edat que els fills dels acollidors, i també la disponibilitat per a acceptar grups de germans, ja que es procura que aquests siguin acollits per la mateixa família.
    La família o la persona acollidora té el suport i l'assessorament de l'Administració, tant en el procés d'integració de l'infant com durant el temps que dura l'acolliment. Paral·lelament, els serveis socials treballen amb les famílies d'origen per corregir els motius de la separació i preparar el retorn dels menors. L'Administració revisa periòdicament l'evolució de l'acolliment i en fa constar la valoració en un informe escrit. Un cop esgotat el temps de durada de la mesura, se'n pot acordar la pròrroga si resulta aconsellable mantenir els menors separats de la llar familiar.
    L'acolliment familiar es pot constituir per resolució administrativa o judicial. En el primer cas, cal una resolució escrita motivada, bé sigui en la mateixa declaració de desemparament, si ja hi ha hagut un seguiment i un estudi de la situació i les necessitats dels menors, o bé posteriorment, en una resolució específica d'adopció de la mesura. No requereix el consentiment dels pares ni dels tutors però cal notificar-los, tant a ells com als guardadors o als familiars que hagin conviscut amb els menors, si estan identificats i són localitzables. La Llei estableix, també, que els menors siguin escoltats si tenen més de dotze anys, o si en tenen menys però tenen maduresa suficient. La resolució és impugnable en la via jurisdiccional civil sens perjudici de l'eficàcia immediata, que també es pot constituir judicialment com a resultat de la revisió que hagi instat el Ministeri Fiscal, els pares o els tutors.
    Quant al contingut, els acollidors exerceixen les funcions inherents a la guarda i estan obligats a vetllar pels menors, tenir-los en llur companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral. Per tant, és un contingut de caire personal i no inclou els aspectes patrimonials, de manera que si els menors tenen béns propis cal nomenar un administrador patrimonial. Quant als aliments, la Llei obliga els acollidors a prestar-los, la qual cosa no eximeix els pares que, en qualsevol circumstància, són els primers que hi estan legalment obligats. La quantia ha de ser proporcionada a les condicions econòmiques i socials de la família o persona acollidora i a les necessitats de la persona acollida. La Llei fixa la remuneració de l'acolliment simple en família.
    L'acolliment familiar no crea vincles familiars entre els menors i els acollidors, no comporta la modificació dels cognoms dels menors, ni té repercussions en l'ordre successori legal: aquests tenen el dret de guarda dels menors, mentre que l'Administració n'exerceix les funcions tutelars. L'acolliment tampoc no incideix en la potestat dels pares si bé l'autoritat judicial en pot acordar la privació i també pot determinar la suspensió del dret de comunicació amb ells si estima que convé a l'interès dels menors. Excepcionalment, la Llei permet adoptar els menors desemparats que estiguin en acolliment simple dels que volen adoptar, si les circumstàncies han canviat i ja no és possible el retorn dels menors a llur família, perquè es produeix alguna de les circumstàncies de l'acolliment preadoptiu o d'altres que en fan impossible el retorn (art. 235-32.2 del Codi civil de Catalunya [CCCat]).
    A més d'extingir-se per les causes generals d'extinció de les mesures de protecció, l'acolliment familiar s'extingeix per mort, incapacitat o voluntat de la família o la persona acollidora, i per voluntat de l'adolescent. En aquests casos cal establir seguidament la mesura de protecció que escaigui en benefici de l'infant o l'adolescent (art. 130 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència [LDOIA]).
    La regulació general de l'acolliment familiar es troba en els articles del 125 al 130 de la LDOIA.
  • V. t.: acolliment en centre n m
  • V. t.: acolliment preadoptiu n m
acolliment familiar acolliment familiar

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar, n f
  • fr  accueil familial, n m
  • fr  placement en famille d'accueil, n m
  • fr  placement familial, n m
  • en  family placement, n
  • en  foster care, n
  • en  foster care placement, n
  • en  foster home placement, n
  • en  foster placement, n

<Família > Llars i tipus de convivència>

Definició
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.
acolliment familiar d'urgència i diagnòstic acolliment familiar d'urgència i diagnòstic

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment familiar d'urgència i diagnòstic, n m
  • es  acogida familiar de urgencia y diagnóstico

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Acolliment familiar que dura mentre s'analitza la situació de l'infant o l'adolescent i l'evolució de la seva família i es determina la mesura de protecció adequada.
acolliment familiar permanent acolliment familiar permanent

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment familiar permanent, n m
  • es  acogimiento familiar permanente

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Acolliment familiar de durada indefinida per a infants i adolescents en situació definitiva de desemparament quan l'adopció no és possible o no es considera l'opció més favorable a l'interès del menor.
acolliment familiar preadoptiu acolliment familiar preadoptiu

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment familiar preadoptiu, n m
  • ca  acolliment preadoptiu, n m
  • ca  preadopció, n f sin. compl.
  • es  acogida familiar preadoptiva
  • es  acogida preadoptiva
  • es  preadopción

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Acolliment familiar que es preveu com una fase prèvia a l'adopció de l'infant o l'adolescent.