Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "acomodar" dins totes les àrees temàtiques

contracte de comodat

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca contracte de comodat, n m
ca comodat, n m sin. compl.
ca préstec d'ús, n m sin. compl.
es comodato
es contrato de comodato
es préstamo de uso

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició

Contracte unilateral i de naturalesa real segons el qual una part deixa gratuïtament a l'altra una cosa no fungible o una cosa fungible que no s'hagi de consumir perquè la utilitzi durant un cert temps i després la hi torni.

Nota

Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
El comodat es regeix pels articles 1741 al 1752 del Codi civil espanyol (CC), en absència de cap llei catalana. L'article 1740 del CC el defineix com un contracte de préstec en què una part (el comodant) lliura a l'altra (el comodatari) una cosa no fungible a fi que l'usi per un cert temps i la retorni. El mateix article el contraposa al mutu, l'altre tipus de préstec -que recau sobre coses fungibles i implica transmissió de la propietat. Habitualment, es defineix el comodat com un préstec d'ús, i el mutu, com un préstec de consum. L'article 1740.2 afegeix que «el contracte és essencialment gratuït». La causa gratuïta és el primer element tipificador del comodat, car si el comodatari paga per l'ús, «la convenció deixa de ser comodat» (art. 1741 CC), es tracta d'un altre contracte: un arrendament o un contracte atípic.
A més de gratuït, el comodat es defineix per ser un contracte real, unilateral, amb vocació de temporalitat, que recau sobre béns infungibles. Es qualifica de contracte real perquè per a la seva perfecció requereix, a més del consentiment de les parts, el lliurament de la cosa (datio rei). El lliurament esdevé el pressupòsit necessari perquè neixi la restitució, que és l'obligació principal del comodatari.
Darrerament, hom ha defensat la possibilitat de comodats consensuals, en què el lliurament seria una obligació derivada del contracte ja perfecte. Aquesta és una hipòtesi possible (art. 1255 CC), però no el cas del CC: el comodat regulat és un contracte real, d'acord amb la categoria formulada en el dret romà, on s'inclouen el mutu, el dipòsit i la penyora. Es poden convenir comodats consensuals, però són atípics. De fet, els defensors de comodats consensuals emfasitzen la funció econòmica del comodat, que és la cessió temporal de l'ús, i només preveuen la restitució com la liquidació d'aquella. Tanmateix, la literalitat dels preceptes demostra -d'acord amb la tradició històrica- que l'obligació principal continua sent restituir. Encara que la cosa se cedeixi per a l'ús del comodatari, aquest ús -que és facultatiu- no defineix els efectes del contracte.
El comodat, entès com a contracte real, és unilateral: només neixen obligacions per al comodatari. L'epígraf «De les obligacions del comodant» (art. 1749 al 1752 CC) és inexacte, car no és sinal·lagmàtic: la responsabilitat dels articles 1751 al 1752 és aliena a l'estructura típica contractual i sobrevinguda.
El comodat genera una relació jurídica amb vocació de durabilitat. L'objecte és lliurat per a usar-lo «per un cert temps» (art. 1740.1 CC), període que es dedueix de la natura del bé, del pacte entre les parts o del costum (art. 1750 CC). Excepte si s'ha convingut amb el comodatari, la relació subsisteix en els hereus dels contractants (art. 1742 CC).
El comodat recau sobre béns no fungibles. El concepte de no fungible en subratlla la insubstituïbilitat (el comodant ha de recobrar el mateix bé), però també enllaça amb el sentit de l'article 337 del CC (seguint una inexactitud conceptual tradicional) per identificar-lo amb els no consumibles, ja que el comodat no pot recaure sobre coses consumibles la restitució de les quals esdevé impossible si s'utilitzen. Aquest principi només té una excepció si l'ús estipulat no és consumptiu (p. ex., fruita per a decorar una festa). Malgrat que la condició de fungibles només es refereix als béns mobles (art. 337 CC), també poden ser objecte del comodat els immobles. Aquesta és una qüestió controvertida, però s'ha d'excloure com a element tipificador del comodat el caràcter moble del bé. Només la voluntat d'establir un paral·lelisme -excessiu- entre la regulació del préstec d'ús (comodant) i el de consum (mutu) pot justificar la limitació del comodat als béns mobles.
Segons l'article 1741 del CC, el comodant «conserva la propietat de la cosa». Aquesta frase subratlla la diferència amb el mutu, però no s'ha d'entendre com una limitació al propietari de la possibilitat de celebrar un comodat: també poden constituir comodats els titulars de drets reals i personals que puguin disposar de l'ús; correlativament, queden exclosos els titulars de drets personalíssims. El comodatari n'adquireix l'ús, però no els fruits (art. 1741.2 CC), que haurà de restituir a la fi de la relació jurídica. Aquesta exclusió és matisada per la natura del bé: si la seva utilitat principal és l'obtenció de determinats productes, l'ús s'interpreta lato sensu (el comodat d'una vaca comportaria la llet, però no els vedells). De fet, en els comodats es pensa prioritàriament en objectes la utilitat dels quals s'obté sense la percepció dels fruits. I res no impedeix que les parts en pactin la percepció -sense que en variï el tipus- o que de la pròpia natura de la utilitat se'n derivi l'apropiació. El comodatari és posseïdor; aquest concepte li permet utilitzar la cosa sense haver de respondre dels desperfectes que se'n derivin (art. 1746 CC). A més, la pot defensar amb interdictes (art. 1651 i s. LEC). Com a contrapartida a l'aprofitament, està obligat a conservar amb la diligència deguda la cosa que ha de retornar -no s'explicita cap model de conducta, però cal reconduir-la a la del bon pare de família-, fet que comporta satisfer les despeses ordinàries d'ús i conservació (art. 1743 CC) -vinculant l'ús a la percepció de la utilitat de la cosa i la conservació al seu manteniment íntegre. Per la seva part, el comodant ha de sufragar les extraordinàries. Aquesta ordenació és pròpia dels casos de concurrència d'un posseïdor immediat que gaudeix de la cosa i un posseïdor mediat que la rebrà materialment després (vegeu la definició de «en usdefruit»: art. 500 i 501 CC). Tanmateix, de l'article 1751 se'n deriva que el comodant només les sufraga si el comodatari les hi ha comunicades. Solament en cas d'urgència el comodatari les pot realitzar sense cap avís previ.
Si el comodatari destina la cosa a un ús diferent o la conserva més temps del convingut esdevé responsable de la pèrdua per cas fortuït -no regeix el principi res perit domino- (art. 1744 CC). No cal un nexe entre l'ús diferent i la pèrdua. La mera activitat diferent implica l'incompliment del contracte per infracció del concepte possessori legitimat; d'aquí la sanció. Respecte de la conservació per un temps superior, se sol identificar amb un dels casos de mora de l'article 1096.3 del CC, però la similitud només es troba en la sanció (que es regeix per normes obligacionals), atès que la responsabilitat del comodatari es fonamenta en una infracció possessòria -el manteniment de la possessió més enllà del temps permès- i no obligatòria. Cal tenir en compte que l'article 1896.2 del CC defensa que la persona infractora queda exonerada si la cosa també es perd en poder de la persona propietària. Aquesta responsabilitat màxima també es produeix si la cosa s'ha lliurat taxada (art. 1745 CC), perquè es considera, llevat que hi hagi un pacte en contra, que amb la taxació es volia establir una garantia. Ara bé, això no genera una obligació alternativa o facultativa de restituir la cosa o de pagar-ne el valor: el pagament té caràcter subsidiari. Atès que la responsabilitat no neix de l'incompliment, sinó del fet objectiu de la taxació, es pot defensar que l'article 1896.2 no s'aplicaria en aquest cas.
En el cas de pluralitat de comodataris, llur responsabilitat és solidària (art. 1748 CC), criteri manllevat del Codi civil francès, que recollí el Projecte del CC del 1851 (separant-se de Las Siete Partidas).
El comodat, com a contracte unilateral, no genera obligacions per al comodant. Aquest només ha de sufragar les despeses extraordinàries (art. 1751 CC) en compliment d'un principi general que recolzaria en l'enriquiment injust. D'altra banda, l'article 1752 el fa responsable dels danys que el comodatari pot patir derivats de vicis de la cosa que el comodant, assabentat, no va posar en coneixement seu. Es tracta d'una manifestació particular de la responsabilitat per dol. Atesa llur naturalesa gratuïta, si no els coneixia no n'ha de respondre (cosa que el diferencia de l'article 1485 CC).
El comodant no pot reclamar la cosa fins a la fi de l'ús pel qual la va prestar, excepte si abans la necessita amb urgència (art. 1749 CC). La possibilitat d'una restitució anticipada és un efecte legal derivat de la causa gratuïta (es pretén no fer més costosa la situació d'un comodant que no n'obté cap profit). En el cas que no hi hagi un pacte sobre la durada o sobre l'ús, i si el costum de la terra no procura cap indici, la pot reclamar quan vulgui (art. 1750 CC). Aquesta discrecionalitat tipifica la institució del precari -que un sector doctrinal entén exclusivament com una modalitat del comodat-, figura tractada només en dret processal, en el cas de desnonament (art. 1561 i s. LEC). Davant la reclamació del comodant, el comodatari no pot retenir la cosa amb el pretext que aquell és el seu deutor, ni per les despeses fetes per raó del comodat (art. 1747 CC).

disposar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca disposar, v tr
ca acordar, v tr sin. compl.
ca decidir, v tr sin. compl.
ca establir, v tr sin. compl.
ca resoldre, v tr sin. compl.
es acordar, v tr
es decidir, v tr
es disponer, v tr
es establecer, v tr
es fallar, v tr
es resolver, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Nota

El verb acordar s'usa, sobretot, en els casos que la decisió és presa per més d'una persona (com ara un tribunal). Establir i disposar poden usar-se també amb subjectes inanimats (per exemple: 'D'acord amb el que estableix l'article 1, escau absoldre l'acusat').

nervi motor ocular comú

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca nervi motor ocular comú, n m
ca nervi acomodador, n m sin. compl.
ca tercer parell cranial, n m sin. compl.

Definició

Origen, peduncle cerebral; branques, superior, inferior; distribució, músculs elevador de la parpella superior, recte superior, recte intern, recte inferior, oblic menor, esfínter de l'iris i ciliar.