Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "acoquinament" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI entrenament, assessorament, orientació, acompanyament, guia o coaching? 0 CRITERI entrenament, assessorament, orientació, acompanyament, guia o coaching?

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI entrenament, assessorament, orientació, acompanyament, guia o coaching?
  • es  coaching, n m
  • es  entrenamiento, n m
  • fr  accompagnement, n m
  • fr  assistance professionelle, n f
  • fr  compagnonnage, n m
  • en  coaching, n
  • de  Coachen, n n
  • de  Coaching, n n

<Treball > Recursos humans>

Definició
Es considera que la forma adequada és entrenament (nom masculí) i que, en segons quins contextos, també poden ser formes adequades assessorament (nom masculí), orientació (nom femení), acompanyament (nom masculí) i guia (nom femení); en canvi, no es considera adequada la forma *coaching.

Els motius de la tria de entrenament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És un calc de l'anglès coaching, cosa que facilita la identificació del concepte i que pot afavorir-ne la implantació.
(2) És una forma semànticament motivada (encara que en català entrenament s'utilitzi bàsicament en l'àmbit esportiu), ja que se segueix igualment una preparació programada sota la supervisió i el guiatge d'una persona (l'entrenador).
(3) Té el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a assessorament, orientació, acompanyament i guia, es considera que són formes genèriques però que en determinats contextos poden resultar adequades, sobretot fora de l'àmbit de les relacions laborals.

En canvi, *coaching, tot i estar molt introduït, es considera que és un manlleu innecessari, tenint en compte que en l'àmbit dels esports l'equivalent català està completament introduït (entrenament, amb els termes relacionats entrenar-se i entrenador | entrenadora) i que hi ha múltiples alternatives catalanes.

L'entrenament fa referència, en l'àmbit del treball, al mètode de formació i desenvolupament professional en què una persona experta i amb una preparació específica orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l'anàlisi dels resultats, i l'estimula a descobrir el propi potencial.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats entrenador | entrenadora (nom masculí i femení) per fer referència al professional que fa l'entrenament; mentoria (nom femení) per fer referència al mètode de formació i desenvolupament en què un professional transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l'orienta en la feina diària, i mentor | mentora (nom masculí i femení) per fer referència al professional que fa la mentoria.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de entrenament, entrenador | entrenadora, mentoria i mentor | mentora al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Coaching: entrenament, entrenament, assessorament, orientació, acompanyament?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/03/13/coaching-entrenament-assessorament-orientacio-acompanyament/).
0 CRITERI orientació educativa o acompanyament educatiu? 0 CRITERI orientació educativa o acompanyament educatiu?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI orientació educativa o acompanyament educatiu?
  • es  (acompanyament educatiu) acompañamiento educativo, n m
  • es  (orientació educativa) orientación educativa, n f
  • fr  (orientació educativa) orientation éducative, n f
  • en  (orientació educativa) educational guidance, n

<Ciències socials > Educació>

Definició
Tant orientació educativa (nom femení) com acompanyament educatiu (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- L'orientació educativa és el conjunt de coneixements, metodologies i principis teòrics que fonamenten el disseny d'una intervenció psicopedagògica, amb l'objectiu de facilitar el desenvolupament integral d'una persona al llarg de la vida.
. L'orientació educativa se sol dividir en orientació escolar, orientació personal i orientació professional, tot i que a la pràctica aquestes tres dimensions estan entrelligades.
. L'equivalent castellà és orientación educativa; el francès, orientation éducative, i l'anglès, educational guidance.

- L'acompanyament educatiu és l'activitat d'assessorament d'un tutor a un alumne que té alguna dificultat o vol aprofundir en un tema o una assignatura.
. L'equivalent castellà és acompañamiento educativo.

Nota

acantonament acantonament

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  acantonament, n m
  • es  cantonamiento, n m
  • es  cantonamiento de señales, n m
  • fr  cantonnement, n m
  • fr  système de cantonnement, n m
  • en  block signal system, n
  • en  block system, n
  • en  positioning of signals, n

<Transports > Transport ferroviari>

Definició
Sistema de senyalització ferroviària que consisteix a dividir la via en diversos trams a l'entrada dels quals hi ha un senyal d'aturada que té la funció de garantir una distància mínima entre els trens que circulen en el mateix sentit i que dos trens que circulen en sentit contrari no es trobin simultàniament en el mateix tram de via.
acomiadament acomiadament

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>

  • ca  acomiadament, n m
  • es  despido

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Definició
Extinció d'una relació laboral per la voluntat unilateral de l'empresari.
acomiadament acomiadament

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acomiadament, n m
  • ca  comiat, n m sin. compl.
  • es  despido

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Extinció del contracte de treball per decisió unilateral de la part empresarial.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Es tracta d'una figura clau en el dret laboral, sotmesa a determinats requisits de fons i de forma, especialment la notificació per escrit i el respecte als diferents terminis de preavís, i a diversos mecanismes de control. L'article 49 de l'Estatut dels treballadors (ET) estableix, com a causes d'extinció del contracte de treball, l'acomiadament disciplinari i l'acomiadament col·lectiu fonamentat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, i l'acomiadament objectiu, de manera que recull una noció àmplia d'acomiadament, així com l'acomiadament per força major (art. 49.1.h ET), el qual impossibilita la prestació del treball d'acord amb el que disposa l'article 51.12 de l'ET. L'acolliment d'aquest concepte implica que tota extinció de contracte de treball que la part empresarial decideix sense l'empara de cap causa, o amb l'al·legació d'una causa injustificada o ineficaç, ha de seguir el procediment establert per a l'acció d'acomiadament disciplinari, recollida en els articles 55 i 56 de l'ET i en els articles del 103 al 113 de la Llei 36/2011, del 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social.
    L'acomiadament disciplinari és una forma d'extinció del contracte de treball decidida de manera unilateral per la part empresarial, d'acord amb una causa recollida legalment i que eventualment cal provar. Les causes d'acomiadament que l'article 49 de l'ET estableix són: faltes d'assistència o puntualitat a la feina, la indisciplina o la desobediència a la feina, ofenses de tipus verbal o físic, transgressió de la bona fe contractual, disminució del rendiment, embriaguesa o toxicomania, i assetjament discriminatori. Aquestes causes genèriques, però fixades, d'acomiadament, poden ser desenvolupades en els convenis col·lectius. La jurisprudència ha anat concretant les causes d'acomiadament; per exemple, una disminució puntual i no continuada del rendiment habitual no és causa d'acomiadament disciplinari, i podria ser objecte de sanció.
    La forma de l'acomiadament, regulada en l'article 55 de l'ET, i la impugnació corresponent, regulada en els articles del 103 al 113 de la Llei 36/2011, del 10 d'octubre, de l'Estat, han de ser per escrit. Aquesta manca de formalitat, en cas d'impugnació, provoca la declaració d'improcedència per part de la jurisdicció social. Cal tenir present que els representants sindicals tenen garanties superiors pel fet que cal tramitar expedient contradictori i alhora els convenis col·lectius també poden establir garanties complementàries per a formalitzar acomiadaments a la resta dels treballadors.
    El termini per a dur a terme l'acomiadament disciplinari és de seixanta dies des que l'empresa ha tingut coneixement dels fets causants de l'acomiadament, i en tot cas la facultat d'acomiadar prescriu al cap de sis mesos des de la comissió dels fets que poden ser susceptibles de la sanció d'acomiadament per falta molt greu.
    L'acomiadament pot ser procedent i en aquest cas queda extingida la relació laboral. Si l'acomiadament disciplinari o objectiu és impugnat davant la jurisdicció social i per sentència ferma es declara la improcedència de l'acomiadament i no es produeix la readmissió del treballador, queda extingida la relació laboral amb dret a rebre la indemnització corresponent, que es modula d'acord amb els diversos tipus d'acomiadament i d'acord amb la data d'inici del contracte -anterior o posterior al 12 de febrer de 2012- data d'entrada en vigor del Reial decret llei (RDL) 3/2012, del 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.
    L'acomiadament improcedent anomenat acomiadament «exprés», que consistia en el reconeixement per part de la part empresarial de la improcedència de l'acomiadament en el termini de quaranta-vuit hores des de la comunicació escrita d'acomiadament, així com el pagament de la indemnització corresponent, ha quedat sense efecte a partir de l'entrada en vigor de l'RDL 3/2012, del 10 de febrer.
    Subsisteix l'acomiadament tàcit, que es produeix quan la part empresarial incompleix l'obligació de comunicar per escrit l'acomiadament però alhora hi ha evidència que aquesta part vol extingir la relació laboral, evidència que es manifesta especialment quan hi ha abandonament de les responsabilitats de direcció, manca de feina i manca de les retribucions. L'acomiadament tàcit té els mateixos efectes que l'acomiadament improcedent.
    L'acomiadament objectiu es produeix a iniciativa de la part empresarial per alguna de les causes següents: ineptitud sobrevinguda del treballador o treballadora; manca d'adaptació del treballador o treballadora a les modificacions tècniques; faltes d'assistència a la feina; causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, i insuficiència de consignació pressupostària.
    L'acomiadament objectiu es pot produir per circumstàncies predeterminades i objectivables, que afecten tant els treballadors com els empresaris. Les causes són les fixades en l'article 49 de l'ET, especialment després de la reforma operada per l'RDL 3/2012, del 10 de febrer. Les referides causes són la ineptitud del treballador que hagi sorgit amb posterioritat a la seva col·locació efectiva a l'empresa, sense que sigui voluntària per part del treballador i d'entitat suficient. La manca d'adaptació del treballador, modificada per l'esmentat RDL 3/2012, del 10 de febrer exigeix una modificació tècnica en el lloc de treball i una manca d'adaptació a aquest per part dels treballadors. Les faltes d'assistència a la feina també poden ser causa d'acomiadament objectiu, encara que les absències siguin justificades segons la redacció donada en l'article 49 de l'ET per l'RDL 3/2012, del 10 de febrer, sempre que afectin el 20 % de les jornades de treball hàbils en dos mesos consecutius, o bé el 25 % de les jornades de treball en quatre mesos discontinus dins un període de dotze mesos.
    Es pot produir també l'acomiadament individual o col·lectiu de caràcter objectiu quan, d'acord amb l'article 52 de l'ET, en la redacció donada per l'RDL 3/2012, del 10 de febrer, hi hagi causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que ho justifiquin. La diferència entre l'acomiadament individual i l'acomiadament col·lectiu només és determinada pel nombre de persones afectades. Una causa afegida a l'article 52 de l'ET per l'RDL 3/2012, del 10 de febrer és la insuficiència de consignació pressupostària que també pot donar lloc a l'acomiadament objectiu, ja sigui individual o col·lectiu.
    El requisit per a procedir a l'acomiadament objectiu és la comunicació escrita amb un preavís de quinze dies, en què s'ha d'expressar la causa de l'acomiadament i d'una manera simultània la posada a disposició als treballadors acomiadats de la indemnització corresponent. Si s'incompleixen aquests requisits, l'acomiadament esdevé improcedent. La reclamació judicial d'aquests acomiadaments es recull en els articles del 103 al 113 de la Llei 36/2011, del 10 d'octubre, de l'Estat.
    L'anomenat autoacomiadament, que pròpiament és una extinció del contracte amb causa justificada per part dels treballadors, és el que té lloc en virtut de l'article 49.1.j de l'ET, i es basa en l'incompliment contractual de la part empresarial, que ha d'estar reconegut en una sentència judicial. L'article 50 de l'ET recull, a tall d'exemple, els motius per a sol·licitar aquest tipus d'extinció, mitjançant l'enunciació concreta de determinades conductes de la part empresarial (les quals, si es proven, justifiquen l'acció extintiva) i el recurs a una clàusula general de tancament que comprèn les conductes no fixades expressament. D'acord amb això, són causes justes que emparen la decisió dels treballadors les modificacions substancials en les condicions de treball que perjudiquin llur formació professional o menyscabin llur dignitat, la falta de pagament o els retards continuats en l'abonament del salari pactat, la negativa de la part empresarial a complir una ordre judicial d'empara a la decisió de la part treballadora de romandre en el seu lloc de treball, i altres incompliments greus de les obligacions contractuals de la part empresarial, llevat dels casos de força major.
acomiadament acomiadament

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acomiadament, n m
  • ca  comiat, n m sin. compl.
  • es  despido, n m

<Dret laboral i de la seguretat social>

acomiadament acomiadament

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acomiadament, n m
  • ca  comiat, n m
  • es  despido
  • es  despido
  • en  dismissal
  • en  dismissal

<Economia i empresa>

Definició
Extinció de la relació laboral que un treballador manté amb una empresa, per la voluntat unilateral de l'empresari.
acomiadament acomiadament

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  acomiadament, n m
  • ca  comiat, n m sin. compl.
  • es  despido
  • fr  congédiement
  • fr  licenciement
  • fr  renvoi
  • en  discharge
  • en  dismissal
  • en  layoff

<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Extinció de la relació laboral>

Definició
Extinció del contracte de treball d'un treballador per decisió unilateral de l'empresari, amb finalització de les obligacions recíproques de les parts.
acomiadament acomiadament

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acomiadament, n m
  • ca  comiat, n m sin. compl.
  • es  despido
  • fr  congédiement
  • fr  renvoi
  • en  discharge
  • en  dismissal

<Recursos humans > Relacions laborals i administració de personal > Suspensió i extinció de la relació laboral>

Definició
Extinció d'una relació laboral per la voluntat unilateral de l'empresari.
acomiadament col·lectiu acomiadament col·lectiu

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acomiadament col·lectiu, n m
  • es  despido colectivo, n m

<Dret laboral i de la seguretat social>