Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "acta" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  anta, n f
  • es  anta
  • en  anta

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Pilastra que flanqueja l'entrada d'alguns temples de l'antiga Grècia.
asta asta

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  asta, n m

<Pesca>

Definició
Pal de fusta on va enganxat el berri de pescar les tonyines.
asta asta

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  asta, n f

<Pesca>

Definició
Medís i estamenera més immediats a proa en les embarcacions de pesca.
asta asta

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asta, n f
  • ca  pal, n m sin. compl.
  • es  asta
  • es  palo
  • fr  fût
  • fr  hampe
  • fr  haste
  • fr  jambage
  • fr  jambe
  • en  main stroke
  • en  stem

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definició
Traç vertical o diagonal principal i necessari d'un caràcter.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  asta, n f
  • es  asta
  • fr  hampe
  • en  shaft

<Esport > Atletisme>

Definició
Vara central cilíndrica d'una javelina, llarga i prima, amb un gruix que disminueix gradualment d'un extrem a l'altre.
asta asta

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  asta, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Peça simple, disposada amb unes altres als extrems del buc d'un vaixell, no unida a la varenga, que substitueix la quaderna.
asta asta

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  asta, n f

<Festes de Menorca > Elements materials > Altres elements>

Definició
Llança de fusta, amb un extrem acabat en punta de ferro, que s'utilitza en el joc de l'ensortilla en les festes de Sant Joan de Ciutadella.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  asta, n f
  • es  asta
  • fr  hampe
  • en  shaft

<Esport > 03 Atletisme>

Definició
Vara central cilíndrica d'una javelina, llarga i prima, amb un gruix que disminueix gradualment d'un extrem a l'altre.
atta atta

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atta
  • ar  أتّا
  • cy  Atta
  • de  Atta
  • en  Atta
  • es  atta
  • eu  attera
  • eu  atta sin. compl.
  • fr  atta
  • gl  atta
  • gn  atta
  • it  atta
  • pt  atta
  • zh  阿塔语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició
El grup etnolingüistic atta s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, on es van establir fa 20.000 anys, abans, doncs, de les migracions austronèsiques de fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: l'una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Se'n poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. Aquests noms provenen probablement de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

Els atta generalment tenen com a segona llengua l'ilocano, que és la llengua majoritària de la regió i que s'utilitza com a llengua franca al nord de Luzon.

L'atta té un elevat grau d'intercomprensió amb l'ibanag, que constitueix la segona llengua de la regió en nombre de parlants.
ayta ayta

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ayta
  • cod  eyeta
  • ar  أيتا
  • cy  Ayta
  • cy  Agta sin. compl.
  • de  Ayta
  • de  Aeta sin. compl.
  • de  Agta sin. compl.
  • en  Ayta
  • en  Aeta sin. compl.
  • en  Agta sin. compl.
  • es  ayta
  • es  agta sin. compl.
  • eu  aetera
  • eu  agta sin. compl.
  • fr  aeta
  • fr  agta sin. compl.
  • gl  ayta
  • gl  agta sin. compl.
  • gn  ayta
  • gn  agta sin. compl.
  • it  aeta
  • it  agta sin. compl.
  • ja  アエタ語
  • nl  Ayta
  • nl  Agta sin. compl.
  • pt  agta
  • pt  ayta sin. compl.
  • ru  Айта
  • ru  Агта sin. compl.
  • ru  Аэта sin. compl.
  • zh  阿埃塔
  • zh  阿格塔 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició
El grup etnolingüistic ayta s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, on es van establir fa 20.000 anys, abans, doncs, de les migracions austronèsiques de fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: l'una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Se'n poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. Aquests noms provenen probablement de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

Les varietats principals de la llengua agta són el mag-indi o baloga, el mag-antsi, l'abellen, l'ambala i el mariveleño.