Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "acudir" dins totes les àrees temàtiques

acudir en apel·lació acudir en apel·lació

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acudir en apel·lació
  • ca  impugnar en apel·lació sin. compl.
  • ca  recórrer en apel·lació sin. compl.
  • es  acudir en apelación
  • es  impugar en apelación
  • es  recurir en apelación

<Dret processal>

Definició
Refutar una resolució judicial mitjançant la interposició d'un recurs d'apel·lació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La demandada no va poder acudir en apel·lació la sentència dictada pel jutge d'instància.

    Ex.: Desestimat el recurs pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'advocat de l'Estat va impugnar en apel·lació davant el Tribunal Suprem.

    Ex.: Les resolucions del jutge de vigilància penitenciària en matèria d'execució de penes es poden recórrer en apel·lació i queixa davant el tribunal.
acudir en cassació acudir en cassació

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acudir en cassació
  • ca  impugnar en cassació sin. compl.
  • ca  recórrer en cassació sin. compl.
  • es  acudir en casación
  • es  impugnar en casación
  • es  recurrir en casación

<Dret processal>

Definició
Refutar una resolució judicial mitjançant la interposició d'un recurs de cassació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La Generalitat acudirà en cassació davant el Tribunal Suprem contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

    Ex.: La Fiscalia Anticorrupció ha impugnat en cassació davant del Tribunal Suprem la decisió del Tribunal Superior de Justícia de València, que va decidir arxivar la causa.

    Ex.: El lletrat va recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem la sentència de l'Audiència.
acudir en empara acudir en empara

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acudir en empara
  • ca  impugnar en empara sin. compl.
  • ca  recórrer en empara sin. compl.
  • es  acudir en amparo
  • es  impugnar en amparo
  • es  recurir en amparo

<Dret processal>

Definició
Refutar una resolució judicial mitjançant la interposició d'un recurs d'empara.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Va acudir en empara davant el Tribunal Constitucional, que va anul·lar la sentència condemnatòria.

    Ex.: Els interessats han d'adjuntar, a l'escrit esmentat, una còpia de les resolucions judicials que pretenguin impugnar en empara.

    Ex.: La violació dels drets dels treballadors permet recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional.
acudir en queixa acudir en queixa

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acudir en queixa
  • ca  impugnar en queixa sin. compl.
  • ca  recórrer en queixa sin. compl.
  • es  acudir en queja
  • es  impugnar en queixa
  • es  recurrir en queja

<Dret processal>

Definició
Refutar una resolució judicial mitjançant la interposició d'un recurs de queixa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Si el jutge no disposa la convocatòria de l'audiència preliminar, les parts poden acudir en queixa davant l'audiència provincial.

    Ex.: A causa de la denegació del recurs de súplica, va impugnar en queixa davant la Sala de Justícia del Consell Suprem de Justícia Militar.

    Ex.: Contra la interlocutòria, en la qual es denegava la preparació del recurs de cassació, la part interessada va recórrer en queixa, cosa que portà al dictat d'una nova interlocutòria.
pena de privació del dret a residir en determinats llocs o a anar-hi pena de privació del dret a residir en determinats llocs o a anar-hi

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pena de privació del dret a residir en determinats llocs o a anar-hi, n f
  • es  pena de privación del derecho a residir en determinados lugares o acudir a ellos

<Dret penal>

Definició
Pena privativa de drets que inhabilita la persona condemnada per a residir en determinats llocs o a anar-hi durant el període fixat en la sentència.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El Codi penal (CP) actual recull, d'una banda, la privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors, la privació del dret a la tinença i el portament d'armes i la prohibició d'estada i de residència en determinats llocs, com a penes privatives de drets específics, en els articles 39.d al 39.f. D'altra banda, les esmentades privacions també es fixen com a mesures de seguretat no privatives de llibertat en els article 96.3.1.a, 96.3.2.a, 96.3.3.a, 105.1.c, 105.1.d, 105.2.a i 105.2.b.
    La pena de privació del dret de residir o d'acudir a determinats llocs (art. 39.f) impedeix a la persona condemnada retornar al lloc on ha comès el delicte, o allà on resideix la víctima o la seva família, si són llocs diferents (art. 48 CP). Es tracta de dues penes perquè afecten dos drets fonamentals diferents: el dret de fixar lliurement la pròpia residència i la llibertat ambulatòria. No obstant això, en realitat es tracta d'una sola pena perquè «impedeix a la persona condemnada retornar al lloc on ha comès el delicte» (com recull l'article 48, que no determina que s'impedeixi a la persona acusada fixar-hi la seva residència). La prohibició que la persona acusada acudeixi al lloc on resideix la víctima o la seva família, si aquests són diferents, la recull com a pena accessòria l'article 57 del CP -però no la privació del dret de residir el subjecte actiu del delicte, que no s'imposa en la part especial ni com a pena principal ni com a pena accessòria- en els delictes d'homicidi, d'avortament, de lesions, de tortures, contra la llibertat, contra la integritat moral, contra la llibertat i la indemnitat sexuals, contra la intimitat, contra el dret a la pròpia imatge, contra la inviolabilitat del domicili, contra l'honor, contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic. La Llei orgànica 14/1999, del 9 de juny, amplia l'article 39.f i hi afegeix la prohibició d'aproximar-se a la víctima, o als familiars o a altres persones que determini el jutge o el tribunal, o de comunicar-s'hi. I afegeix dos paràgrafs més a l'article 48 del CP. En el primer recull: «La prohibició d'aproximar-se a la víctima, o als familiars o a altres persones que determini el jutge o tribunal, impedeix a la persona condemnada apropar-s'hi en qualsevol lloc on siguin, així com apropar-se al seu domicilis llocs de treball i a qualsevol altre que freqüentin, etc.» En el paràgraf segon estableix: «La prohibició de comunicar-se amb la víctima, o amb els familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, impedeix a la persona acusada establir-hi contacte escrit, verbal o visual, per qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic». Les prohibicions es recullen com a penes accessòries en l'article 57 del CP d'imposició facultativa.
    La diferència entre les penes i les mesures de seguretat és, en principi, que les penes tenen com a pressupòsit «la culpabilitat» del subjecte actiu del delicte o la falta, mentre que les mesures de seguretat tenen com a pressupòsit «la perillositat» del subjecte.