Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "acusació" dins totes les àrees temàtiques

acusació acusació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  acusació, n f
  • es  acusación, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

acusació acusació

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acusació, n f
  • es  acusación, n f

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acusació, n f
  • es  acusación

<Dret penal>

Definició
Articulació d'una petició expressa i fonamentada, adreçada a l'òrgan jurisdiccional penal competent, perquè imposi a una persona física determinada una pena, una mesura de seguretat o una altra conseqüència jurídica derivada de la comissió d'un delicte o una falta.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'exercici de l'acusació es produeix en l'àmbit de la fase més rellevant del judici penal, que és la fase de l'enjudiciament o judici oral, i sempre amb posterioritat al període d'instrucció, en què s'ha dut a terme la recopilació de tots els elements que permeten fonamentar l'acusació.
    L'existència del judici oral només té justificació quan apareix, i s'exercita, aquesta base acusatòria. En aquesta fase, a més, es proposen i es practiquen les mesures de prova oportunes per a donar suport a l'acusació i a la defensa, i es concreta, en definitiva, el debat contradictori del procés penal. La sentència, com a darrer acte d'aquest processus iudicii, conclou definitivament el judici amb la integració de les expectatives exercitades inicialment mitjançant la formulació de l'acusació.
    Un cop finalitzada la instrucció, s'atorga a les parts un termini de cinc dies a comptar del lliurament del sumari o de les diligències prèvies, per tal que redactin l'anomenat escrit de qualificació provisional (propi del procés penal ordinari) o l'escrit d'acusació (propi de l'enjudiciament abreujat). Mitjançant aquests escrits es formalitza la pretensió acusatòria punitiva, que necessàriament ha de ser comunicada a la persona imputada, perquè es pugui preparar, amb prou temps, la defensa. S'integra així, de manera efectiva, el dret «de ser informat de l'acusació», que recull l'article 24.2 de la Constitució espanyola (CE), i que també contenen els articles 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, i el 6.3 del Convenció Europea de Drets Humans, que, de manera àmplia i asseguradora, regulen el dret de coneixement dels motius de l'acusació en una llengua entenedora, al nomenament lliure d'advocat defensor per a poder preparar la defensa, i a l'ús de totes les mesures de prova establerts per la llei.
    Pel que fa a la doctrina, el fonament d'aquests escrits d'acusació està en l'essència mateixa del principi acusatori, és a dir, en la impossibilitat que l'acusació sigui duta a terme directament per l'òrgan jurisdiccional, i són només les parts acusadores les encarregades de formular l'acusació contra la persona que resulta imputada d'un fet penal il·lícit. El contingut dels escrits de qualificació o d'acusació és determinat per la Llei d'enjudiciament criminal (LECr).
    En primer lloc, s'ha de concretar una determinació juridicopenal dels fets que s'imputen a la persona acusada, indicant tots els fets punibles que apareguin al sumari, ja sigui el delicte principal, delictes connexos o faltes. En segon lloc, s'ha d'indicar la identificació de la persona o de les persones que són acusades i llur grau de participació en el fet penal il·lícit. En tercer lloc, l'existència de circumstàncies atenuants, agreujants i eximents de la responsabilitat penal, segons la conceptualització que en fa el CP. En darrer lloc, es demana la imposició d'una de les penes que assenyala el CP, segons la participació en el delicte que hagi tingut la persona acusada. També en aquest escrit, s'ha de fer esment del contingut de l'acció civil derivada de delicte, en el cas d'haver acumulat al procés penal la pretensió civil.
    El sistema processal espanyol és de tipus acusatori formal o mixt, en el qual, a diferència de l'antic sistema inquisitiu, el ministeri fiscal (MF) no té el monopoli de l'acusació. Aquesta característica fa que apareguin, amb una posició pràcticament idèntica a la de l'esmentat òrgan públic, ciutadans que poden formular i sostenir l'acusació penal, ja sigui mitjançant l'acusació particular, privada o popular.
    Una breu anàlisi d'aquestes diverses formes d'acusació en determina els aspectes més rellevants: a) el MF és un òrgan de l'Estat, fixat expressament a la CE (art. 124), que té la funció -ja sigui d'ofici o a petició de les persones interessades- de promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, així com de vetllar pels drets de la ciutadania i l'interès públic fixat i tutelat per la llei. Aquesta actuació del MF és determinada pels principis d'unitat d'actuació, dependència jeràrquica, legalitat i imparcialitat. El MF no forma part del poder judicial, però sí que és un òrgan col·laborador de la jurisdicció. Està legitimat per a exercitar l'acció penal en tots els casos de delictes perseguibles d'ofici, així com també, en el cas de ser procedent, l'acció civil derivada de delicte. En els anomenats delictes «semipúblics» és necessària una denúncia prèvia de la persona perjudicada o del seu representant legal. Feta la denúncia, el MF actua com si es tractés d'un delicte perseguible d'ofici. En els delictes privats, actualment només calúmnia o injúria contra particulars (art. 215 CP), el MF no hi pot intervenir, perquè únicament són perseguibles a instància de part; b) l'acusador particular o víctima és la persona física o jurídica, nacional o estrangera, que ha estat directament afectada, perjudicada o ofesa per un fet penal il·lícit que s'ha comès, i que esdevé part activa del procés penal tot demanant, a l'òrgan penal competent, la imposició al culpable de la pena o de la mesura de seguretat corresponent, així com la restitució, reparació o indemnització dels efectes civils del delicte. Aquesta persona acusadora esdevé part en el procés penal mitjançant la interposició d'una querella (procés ordinari), o compareixent en les diligències que s'estiguin seguint (enjudiciament abreujat). En les causes en què participi l'acusador particular, sempre hi ha també el MF; c) l'acusador privat actua en els processos penals per fets delictius només perseguibles a instància de la persona ofesa pel fet penal il·lícit, sense que hi pugui participar el MF. Actualment, aquests delictes són els de calúmnia i injúria contra particulars, i és necessària, abans de la interposició de la querella corresponent, l'intent de conciliació amb qui hagi de ser querellat, i d) l'acusació popular és un dret constitucional (art. 125 CE), reservat a la ciutadania espanyola, que permet esdevenir part en un procés penal per delictes o faltes perseguibles d'ofici, mitjançant la interposició d'una querella, amb independència que el ciutadà o ciutadana hagi estat ofès directament pels fets que es persegueixen. En aquest cas, la llei exigeix a la persona querellant la prestació d'una fiança per a garantir les seves responsabilitats; la quantia ha d'estar subjecta al principi de proporcionalitat per a impedir o limitar l'exercici d'aquest dret.
acusació acusació

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acusació, n f
  • es  acusación

<Dret processal>

Definició
En un procés penal, part que manté l'acusació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'acusació ha acumulat una gran quantitat de proves contra l'empresa demandada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acusació, n f
  • ca  acusament, n m sin. compl.
  • es  acusación

<Dret>

Definició
Acció d'acusar o d'acusar-se.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Una acusació de furt.
  • Ex.: El fiscal sostindrà l'acusació.