Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "adargar" dins totes les àrees temàtiques
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?
<Transports > Astronàutica>
Definició
Els motius d'aquesta tria són els següents:
- Pel que fa a allunar i amartar:
. Allunar és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, creada sobre el nom propi Lluna per a indicar que es tracta de prendre contacte amb la Lluna.
. Amartar és una forma creada sobre el nom propi Mart que segueix l'estructura de allunar.
. Totes dues són formes similars a aterrar, que indica l'acció de prendre contacte amb la superfície de la Terra.
- Pel que fa a aterrar a la Lluna i aterrar a Mart:
. Són formes descriptives, que utilitzen el sentit genèric de aterrar i el completen amb el nom del cos celeste amb què es pren contacte.
. Aquest sentit genèric de aterrar es justifica pel fet que el nucli de aterrar és terra (el terra, és a dir la part sòlida de la Terra) i no Terra (la Terra, és a dir, el planeta en què vivim). Així, diem que els avions aterren sense que hagin abandonat la Terra, i ho oposem a l'acció dels hidroavions d'amarar (prendre contacte amb la superfície de l'aigua).
L'equivalent castellà de allunar o aterrar a la Lluna és alunizar, el francès alunir i l'anglès to land on the moon; l'equivalent castellà de amartar o aterrar a Mart és amartizar i l'anglès to land on Mars.
L'acció d'allunar fa referència a l'acció d'una aeronau de prendre contacte amb la superfície de la Lluna, i l'acció d'amartar, de prendre contacte amb la superfície de Mart.
Nota
- 1. Els noms corresponents a les accions d'allunar o aterrar a la Lluna i d'amartar o aterrar a Mart són allunatge i aterratge a la Lluna, i amartatge o aterratge a Mart.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de allunar i amartar al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: amartatge, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-amartatge).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?
- ca Denominació coincident amb un gentilici: manxego (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un gentilici: parmesà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: asiago (EXEMPLE), n f
- ca Denominació coincident amb un topònim: blarney (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: brie (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: cheshire (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: gloucester (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: idiazabal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: jarlsberg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: monterey (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: rocafort (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: saint-paulin (EXEMPLE), n m
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?
Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:
A. Adaptació de la grafia?
Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.
En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])
B. Majúscula inicial o minúscula?
És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?
- ca Denominació coincident amb un gentilici: manxego (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un gentilici: parmesà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: asiago (EXEMPLE), n f
- ca Denominació coincident amb un topònim: blarney (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: brie (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: cheshire (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: gloucester (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: idiazabal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: jarlsberg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: monterey (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: rocafort (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: saint-paulin (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?
Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:
A. Adaptació de la grafia?
Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.
En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])
B. Majúscula inicial o minúscula?
És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
<Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?
<Esports > Esports de pilota>
Definició
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests esports al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tan catalans com l'atzavara, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tan-catalans-com-latzavara).
<09 Esports de pilota>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?
<Esport > 09 Esports de pilota>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests esports al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tan catalans com l'atzavara, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tan-catalans-com-latzavara).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI penjar o pujar?
- es cargar, v tr
- es colgar, v tr
- es subir, v tr
- fr télécharger, v tr
- fr télécharger vers l'amont, v tr
- fr télécharger vers le serveur, v tr
- fr téléverser, v tr
- it caricare, v tr
- en upload, to, v tr
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>
Definició
Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar pujar com a sinònim de la forma normativa penjar són els següents:
(1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Portar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell més alt").
(2) És una forma paral·lela a baixar, que és una forma recollida en el diccionari normatiu.
(3) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
(4) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
(5) Es documenta la parella anàloga en castellà (colgar i subir, a més de cargar).
El verb penjar, o el verb pujar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador local o un altre dispositiu electrònic a un ordinador remot, generalment a través d'Internet.
Nota
- 1. El nom corresponent a l'acció de pujar és pujada (nom femení), mentre que no sol donar-se aquest significat a penjada.
- 2. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar. (Vegeu la fitxa CRITERI Baixar o descarregar?)
-
3. Podeu consultar la fitxa completa de penjar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/48/).
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca acarar, v tr
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- es carear, v tr
- es confrontar, v tr
- es cotejar, v tr
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
Nota
- Vegeu la nota d'acarament.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarar, v tr
- ca afrontar, v tr sin. compl.
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- ca posar en confront sin. compl.
- es afrontar
- es carear
- es confrontar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Van acarar l'acusat amb els testimonis en el judici.
Ex.: El jutge va encarar l'acusat amb les víctimes.
Ex.: Va confrontar l'acusat amb el testimoni per veure qui dels dos amagava alguna cosa.
Ex.: L'advocat de la defensa afrontà l'acusat amb la víctima per tal de demostrar que mentia.
Ex.: La policia va decidir posar en confront ambdós testimonis per a esbrinar quin dels dos mentia.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarar, v tr
- ca afrontar, v tr sin. compl.
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- ca posar en confront sin. compl.
- es afrontar
- es confrontar
- es cotejar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han acarat els dos documents per veure si la còpia era idèntica a l'original.
Ex.: El notari ha encarat els testaments per comprovar-ne l'autenticitat.
Ex.: Van confrontar els textos per veure si un dels dos era un plagi de l'altre.
Ex.: Van afrontar els textos per veure quin era el document original i quin era una còpia d'aquest.
Ex.: Li van demanar que posés en confront ambdós documents i fes un informe de les diferències.
<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria dels materials de la construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acer d'armar, n m
- es acero de armar
- fr acier d'armature
- en reinforcing steel
<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústria dels materials de la construcció>
