Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "adequació" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
  • ca  A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
  • ca  A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
  • ca  B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
  • ca  B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
  • ca  B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
  • ca  B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
  • ca  B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
  • ca  B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
  • ca  B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general (exposada en aquesta fitxa), la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant.

A. NORMA GENERAL

Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós

Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)

B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS

En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:

B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]

B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)

B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]

B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.

B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]

B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
adequació adequació

<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca   adequació, n f
  • es  adecuación, n f
  • fr  adéquation, n f
  • en  adequacy, n

<Estudis de traducció>

Definició
Propietat d'un text que en caracteritza la idoneïtat respecte del context comunicatiu en el qual es produeix.
adequació de les actuacions sanitàries adequació de les actuacions sanitàries

<Ciències de la salut > Bioètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  adequació de les actuacions sanitàries, n f
  • ca  adequació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
  • ca  limitació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
  • ca  LET, n f sigla
  • es  limitación del esfuerzo terapéutico, n f
  • es  limitación del soporte vital, n f
  • es  LET, n f sigla
  • es  LSV, n f sigla
  • en  life support limitation, n
  • en  limitation of life support, n
  • en  LSL, n
  • en  LLS, n sigla

<Bioètica > Final de la vida>

Definició
Decisió clínica que comporta l'aplicació de les actuacions sanitàries que afavoreixen el màxim benestar al pacient i l'abstenció de les que no li aporten prou beneficis, tenint en compte la seva situació concreta.

Nota

  • 1. Al final de la vida, quan ja no es preveu una recuperació de la malaltia amb una qualitat de vida acceptable, l'adequació de les actuacions sanitàries facilita l'evolució cap a la mort sense provocar-la ni prolongar inútilment l'agonia amb tractaments fútils.
  • 2. Són formes d'adequació de les actuacions sanitàries el no inici de tractament i la retirada del tractament.
  • 3. La denominació limitació de l'esforç terapèutic, que és la que té més tradició, s'està substituint progressivament per les denominacions adequació de les actuacions sanitàries o adequació de l'esforç terapèutic, que es consideren semànticament més adequades.
adequació de les actuacions sanitàries adequació de les actuacions sanitàries

<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

  • ca  adequació de les actuacions sanitàries, n f
  • ca  adequació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
  • ca  limitació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
  • ca  LET, n f sigla
  • oc  adequacion des actuacions sanitàries, n f
  • oc  limitacion der esfòrç terapeutic, n f
  • es  limitación del esfuerzo terapéutico, n f
  • es  limitación del soporte vital, n f
  • es  LET, n f sigla
  • es  LSV, n f sigla
  • gl  axeitamento do esforzo terapéutico, n m
  • gl  limitación do esforzo terapéutico, n f
  • gl  LET, n m sigla
  • pt  limitação terapêutica, n f
  • pt  LET, n f sigla
  • ptPT  limitação do esforço terapêutico, n f
  • ptPT  LT, n f sigla
  • ptBR  limitação de esforço terapêutico, n f
  • ptBR  limitação de suporte terapêutico, n f
  • ptBR  limitação do suporte de vida, n f
  • ptBR  limite terapêutico, n m
  • ptBR  LSV, n f sigla
  • en  life support limitation, n
  • en  limitation of life support, n
  • en  LLS, n sigla
  • en  LSL, n sigla
  • nl  basislevensondersteuning, n
  • nl  elementaire levensondersteuning, n
  • nl  geavanceerde levensondersteuning, n
  • nl  gevorderde levensondersteuning, n
  • eu  ahalegin terapeutikoa egokitze, n
  • eu  ahalegin terapeutikoa mugatze, n
  • eu  ATE, n sigla
  • eu  ATM, n sigla
  • ar  حد من الجهد العلاجي

<Tractament>

Definició
Decisió clínica que comporta l'aplicació de les actuacions sanitàries que afavoreixen el màxim benestar al pacient i l'abstenció de les que no li aporten prou beneficis, tenint en compte la seva situació concreta.

Nota

  • 1. Al final de la vida, quan ja no es preveu una recuperació de la malaltia amb una qualitat de vida acceptable, l'adequació de les actuacions sanitàries facilita l'evolució cap a la mort sense provocar-la ni prolongar inútilment l'agonia amb tractaments fútils.
  • 2. La denominació limitació de l'esforç terapèutic, que és la que té més tradició, s'està substituint progressivament per les denominacions adequació de les actuacions sanitàries o adequació de l'esforç terapèutic, que es consideren semànticament més adequades.
adequació descriptiva adequació descriptiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adequació descriptiva, n f
  • es  adecuación descriptiva
  • fr  adéquation descriptive
  • en  descriptive adequacy

<Lingüística>

Definició
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat no solament en la capacitat de generar les dades lingüístiques observables sinó també en la capacitat de descriure la competència dels parlants i els seus judicis intuïtius.
adequació explicativa adequació explicativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adequació explicativa, n f
  • es  adecuación explicativa
  • fr  adéquation explicative
  • en  explanatory adequacy

<Lingüística>

Definició
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat en factors interns com ara la simplicitat, l'homogeneïtat, la restrictivitat o la universalitat.

Nota

  • Aquest mecanisme permet avaluar gramàtiques que tenen una capacitat descriptiva semblant.
adequació feble adequació feble

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adequació feble, n f
  • es  adecuación débil
  • fr  adéquation faible
  • en  weak adequacy

<Lingüística>

Definició
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat en la capacitat de generar un conjunt d'oracions desitjades.
adequació forta adequació forta

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adequació forta, n f
  • es  adecuación fuerte
  • fr  adéquation forte
  • en  strong adequacy

<Lingüística>

Definició
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat no sols en la capacitat de generar un conjunt d'oracions sinó també en la capacitat d'assignar a aquestes oracions una descripció estructural correcta.
adequació morfològica adequació morfològica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  adequació morfològica, n f
  • es  adecuación morfológica

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Patrimoni natural > Restauració>

Definició
Conjunt d'actuacions que tenen per finalitat que les modificacions introduïdes en un paisatge per l'activitat humana imitin o presentin continuïtat amb el seu relleu.
adequació morfològica adequació morfològica

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  adequació morfològica, n f
  • es  adecuación morfológica

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Patrimoni natural > Restauració>

Definició
Conjunt d'actuacions que tenen per finalitat que les modificacions introduïdes en un paisatge per l'activitat humana imitin o presentin continuïtat amb el seu relleu.