Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "adient" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  al més-dient, adv
  • es  a la llana

<Dret>

Definició
Adjudicant una cosa a qui n'ofereix el preu més avantatjós.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Una opció és vendre al més-dient una de les instal·lacions de l'ajuntament.
alè alè

<Odontoestomatologia>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alè, n m
  • es  aliento
  • fr  haleine
  • en  breath

<Odontoestomatologia>, <Pneumologia>

Definició
Aire que s'escapa dels pulmons en l'expiració.
alè fètid alè fètid

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alè fètid, n m
  • ca  foetor ex ore, n m
  • ca  halitosi, n f
  • ca  mal alè, n m
  • es  aliento fétido
  • es  foetor ex ore
  • es  halitosis
  • es  mal aliento
  • fr  fetidité de l'haleine
  • fr  foetor ex ore
  • fr  halitosis
  • fr  mauvaise haleine
  • en  bad breath
  • en  foetor ex ore
  • en  halitosis
  • en  offensive breath

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

aliè | aliena aliè | aliena

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aliè | aliena, adj
  • es  ajeno | ajena

<Dret>

Definició
Estrany, que no té relació amb una persona, que no té part en una causa o litigi, o que no pertany a la jurisdicció o al patrimoni propis.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El fiscal de menors ha sol·licitat l'acolliment simple en família aliena per als fills del detingut.
alienat -ada alienat -ada

<Malalties i síndromes>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alienat -ada, adj

<Malalties i síndromes>, <Salut mental>

Definició
Dit de l'individu afectat d'una alienació mental.
alieni iuris [la] alieni iuris [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alieni iuris [la], n m

<Dret romà>

Definició
Persona que no podia exercir alguns dels seus drets perquè estava sotmesa a la potestat del pater familias.

Nota

  • ('sota el dret d'un altre')
  • En dret romà es consideraven alieni iuris les persones, de qualsevol edat o sexe, que estaven sotmeses al poder familiar; tenien la capacitat jurídica restringida per la seva situació de dependència i submissió al pater familias. Si no eren esclaus, tenien la consideració de ciutadans, però molt sovint necessitaven l'autorització del pater familias.
    Dins aquesta categoria destaquen els filius familias, que eren els descendents tant legítims com adoptius del pater familias (que era el cap de família a Roma i gaudia de la plenitud de drets). Una mostra d'aquesta relació de submissió és que els fills necessitaven l'autorització del pater familias per a contraure matrimoni o, respecte al seu patrimoni, no es constituïa per separat, sinó que era incorporat al patrimoni del pater.
    La dona també era considerada alieni iuris i estava sotmesa a la manus (autoritat) del seu marit o del pater. No obstant això, el simple acte del matrimoni no conferia el poder d'exercir la manus sobre la dona al marit o al pater, sinó que hi havia tres maneres d'adquirir-la: la confarreatio, la coemptio i el usus.
    La confarreatio era una forma d'adquisició de caràcter religiós, la qual es reservava als patricis, i la cerimònia de la qual consistia en una ofrena a Júpiter amb la presència de dos sacerdots: el pontifex maximus o gran pontífex, i el flamen dialis que l'assistia. A més, aquesta cerimònia l'havien de presenciar deu testimonis.
    L'altra manera d'adquirir-la era la coemptio, que es tractava d'una compravenda fictícia que provocava el traspàs de la potestat sobre la dona del pater familias al marit.
    I, finalment, el usus, que derivava de la llei de les Dotze Taules de l'època arcaica, en les quals es disposava que la propietat de les coses s'adquiria mitjançant el seu usus continuat. Eren necessaris dos anys per als béns immobles i un any per a la resta i, per tant, el usus continuat durant un any sobre la dona en provocava l'adquisició.
    També eren considerades alieni iuris les persones in causa mancipi o in mancipi, les quals tenien una situació molt similar a la dels esclaus, encara que conservaven la plena llibertat i ciutadania, al contrari que els esclaus, i pertanyien al mancipium d'algun ciutadà romà. Dins aquesta categoria hi solien haver els filii venuts com a garantia d'una responsabilitat o obligació assumida pel pater familias o els que havien comès algun delicte i, en conseqüència, eren entregats a la víctima. No obstant això, aquesta situació era reversible i podien tornar a gaudir de total llibertat com a ciutadans romans.
    Per acabar, els esclaus també eren considerats alieni iuris, i no eren considerats persones, sinó objectes de ple domini del pater, que es trobaven in potestae dominica.
aliment aliment

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aliment, n m
  • es  alimento
  • fr  aliment
  • fr  nourriture
  • en  food

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

aliment aliment

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  aliment, n m
  • es  alimento
  • fr  aliment
  • fr  nourriture
  • en  food

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Definició
Producte natural o elaborat que proporciona a l'organisme l'energia, les primeres matèries i els compostos químics necessaris per al bon funcionament dels mecanismes vitals.
aliment aliment

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  aliment, n m
  • es  alimento
  • fr  aliment
  • fr  nourriture
  • en  food

<Veterinària i ramaderia > Bromatologia>

Definició
Producte natural o elaborat que proporciona a l'organisme l'energia, les primeres matèries i els compostos químics necessaris per al bon funcionament dels mecanismes vitals.
aliment aliment

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aliment, n m
  • es  alimento, n m
  • fr  aliment, n m
  • fr  nourriture, n f
  • en  aliment, n
  • en  food, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries per a sintetitzar la matèria viva i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.

Nota

  • Les plantes verdes i els autòtrofs en general es fabriquen el seu aliment a partir de substàncies pobres en energia (aigua, diòxid de carboni, sals minerals del sòl), gràcies a l'energia captada de la llum (fotosíntesi) o de reaccions químiques (quimiosíntesi). Els animals i els altres heteròtrofs (fongs, la major part dels bacteris) obtenen els aliments de les plantes, d'animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests.

    Els aliments són, doncs, gairebé tots, d'origen biològic, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l'aliment: glúcids i lípids, principals fonts de l'energia; proteïnes, que forneixen els aliments plàstics de la matèria viva; i sals minerals, oligoelements i vitamines. Totes aquestes substàncies solen trobar-se ben disperses en una alta proporció d'aigua, el medi dispersiu de la matèria viva.