Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "administraci�" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma prefixada anglesa m-: Traducció
- en m- ([NOM] mòbil)
- en m-administration (administració mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-business (negocis mòbils) (EXEMPLE), n pl
- en m-commerce (comerç mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-government (govern mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-learning (aprenentatge mòbil) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
De fet, el prefix anglès m- ja és una reducció de l'adjectiu mobile, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb transaccions, gestions o intercanvis d'informació fets amb dispositius mòbils.
Ex.: m-commerce, m-business, m-administration, m-learning, m-government
En català, la conversió de mòbil en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix m- es recorre a l'adjectiu mòbil, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç mòbil, negocis mòbils, administració mòbil, aprenentatge mòbil i govern mòbil
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Com es pot dir m-commerce en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/198/).
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca òrgan administratiu, n m
- es órgano administrativo
- fr entité administrative
- fr organe administratif
- it organo amministrativo
- en administrative body
- ar هيئة إدارية
<Actors internacionals > Organitzacions internacionals>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca acord internacional administratiu, n m
- es acuerdo administrativo
- es acuerdo internacional administrativo
- fr accord administratif
- it accordo amministrativo
- en administrative agreement
- en international administrative agreement
- ar اتفاقية إدارية
<Dret internacional públic > Fonts>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acte d'administració, n m
- es acto de administración
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte d'administració, n m
- es acto de administración
<Dret civil>
Definició
Nota
-
La definició d'aquest concepte ha estat objecte de controvèrsia en la doctrina, ja sigui per l'interès teòric que té com per l'interès pràctic. Eva María Martínez Gallego assenyala tres grans corrents doctrinals sobre aquesta matèria: d'una banda, hi ha les teories que creuen que és possible una noció unitària d'acte d'administració (teories unitàries, dualistes i tripartites); d'altra banda, hi ha les que accepten l'existència de diferents nocions d'actes d'administració, i, finalment, les teories negatives, que neguen la possibilitat de donar un concepte de acte d'administració aïllat però n'admeten una noció sempre que es posi en relació amb el patrimoni i la noció de risc per al patrimoni. En aquesta línia, pel que fa a la teoria espanyola, gairebé tots els autors admeten la distinció tripartita en actes de conservació, d'administració i de disposició. Manuel Gritama González distingeix dues nocions possibles d'actes d'administració: d'una banda, una noció econòmica, atès que són el valor econòmic i la capacitat productiva dels béns el que constitueix la base de l'activitat de l'administració; i, de l'altra, admet que l'acte d'administració, com a acte econòmic, es transforma en jurídic quan es converteix en objecte de regulació del dret. Així, es produeix una limitació dels poders d'una persona sobre un patrimoni.
Els actes d'administració comporten un marge de discrecionalitat que consisteix a prendre decisions. En aquest sentit, la discrecionalitat és àmplia quan es regeix per valoracions d'oportunitat i és limitada quan es regeix per consideracions d'utilitat i de necessitat que han de ser degudament justificades a l'autoritat judicial. Alhora, el judici d'oportunitat està sotmès al principi de responsabilitat, que es regula per la diligència com a regla de conducta que limita la discrecionalitat i que té diversos models. El poden completar terceres persones pel consentiment o l'autoritat judicial.
Els actes d'administració i els de disposició, considerats jurídicament, no són excloents entre si i poden ser complementaris. Els actes d'administració normalment fan referència a una universalitat de béns, mentre que la disposició se sol utilitzar per a un bé concret. D'aquesta manera, l'administració d'un patrimoni plural pot consistir en actes de disposició dels béns integrants, en actes de creació de noves obligacions per als titulars patrimonials i d'ampliació de llur garantia patrimonial, i en actes de creació de garanties personals.
En aquest sentit, cal assenyalar que l'autorització judicial per a una pluralitat d'actes de la mateixa naturalesa o actes referents a un mateix negoci o societat no pot ser genèrica (art. 222-44.2 Codi civil de Catalunya [CCCat]). La raó d'això són dues regles pròpies de la universalitat: d'una banda, el principi de subrogació real fa que el patrimoni es conservi malgrat la sortida dels components substituïts per altres de nous. I, de l'altra, el principi d'autofinançament fa que despesa —o disposició— i conservació siguin compatibles, i també despesa i incorporació de nous components. A més, en tractar-se de béns concrets, l'administració pot consistir en la disposició tant dels béns com dels fruits.
Així mateix, el CCCat fa una altra distinció en el cas de la pàtria potestat. Diferencia entre actes d'administració ordinària i actes d'administració extraordinària (art. 236-8.2 CCCat): «a) en els actes d'administració ordinària i respecte a terceres persones de bona fe, es considera que cada progenitor actua amb el consentiment de l'altre; b) en els actes d'administració extraordinària, els progenitors han d'actuar conjuntament o bé, si ho fan individualment, amb el consentiment exprés de l'altre. Són actes d'administració extraordinària els que requereixen l'autorització judicial; c) en els actes de necessitat urgent i en els que, d'acord amb l'ús social o les circumstàncies familiars, normalment fa una persona sola, qualsevol dels progenitors pot actuar indistintament».
Per tant, són actes d'administració ordinària els que no necessiten autorització, com ara matricular els fills a l'escola. Respecte d'això, Martín Garrido Melero planteja l'admissió o no de l'exercici solidari de la pàtria potestat per als actes d'administració ordinària. El problema és saber si l'òrgan legislador català es refereix a una simple protecció de la tercera persona o a una legitimació veritable per a actuar, és a dir, si l'òrgan legislador obliga els pares a actuar conjuntament. Garrido s'inclina per considerar-la una norma de protecció per a terceres persones: els pares han de comparèixer conjuntament per a formalitzar actes d'administració ordinària i, en el cas d'actuar un de sol, el tercer de bona fe sempre queda protegit perquè es presumeix que un dels membres de la parella actua amb el consentiment de l'altre.
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca administració, n f
- es administración
- fr administration
- en administration
<Infermeria > Infermeria medicoquirúrgica>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca administració, n f
- es administración
- fr administration
- en administration
<Infermeria > Gestió administrativa>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca administració, n f
- es administración
- en administration
<Economia i empresa>
Definició
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca administració, n f
- es administración, n f
<Dret administratiu>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca administració, n f
- es administración
<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Generalment una comissió paritària s'encarrega de l'administració d'un conveni col·lectiu.
