Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "adopció" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
  • ca  1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
  • ca  4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Definició
Les pluges de meteors, o popularment pluges d'estels, són una successió de meteors que es donen en un interval curt de temps, aparentment parteixen d'una mateixa regió del firmament i es repeteixen periòdicament. (Un meteor és un fenomen lluminós produït pel pas d'un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre.)

Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.

El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:

CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS

1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids

2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids

3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids

4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)

5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids

6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)

7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids

8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)

9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns

Nota

  • 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats
  • ca  1 Arrel plena llatina + -ids: Centàurids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  1 Arrel plena llatina + -ids: Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  2 Gènere masculí: Perseids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  3 Majúscula inicial en noms i adjectius: gamma-Nòrmids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  3 Majúscula inicial en noms i adjectius: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
  • ca  4 Simplificació de i de l'arrel + -ids: Aquàrids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  5 Adaptació de grafies estranyes al català: Delfínids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  5 Adaptació de grafies estranyes al català: Escútids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  6 Adopció excepcional del nominatiu llatí: Hidrúsids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Cànum Venatícids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  7 Manteniment com a dos elements amb sufix al segon: Corona Austràlids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  8 Manteniment del nom tradicional: Giacobínids (EXEMPLE), n m pl
  • ca  9 Afegiment de l'adjectiu Diürn a les pluges de dia: Ariètids Diürns (EXEMPLE), n m pl

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Les pluges de meteors, o popularment pluges d'estels, són una successió de meteors que es donen en un interval curt de temps, aparentment parteixen d'una mateixa regió del firmament i es repeteixen periòdicament. (Un meteor és un fenomen lluminós produït pel pas d'un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre.)

Aquestes pluges de meteors es distingeixen segons el radiant (lloc d'origen en el firmament des del punt de vista de l'observador) i segons el període d'activitat.

El Consell Supervisor del TERMCAT proposa les recomanacions següents per a establir les denominacions en català de les pluges de meteors:

CRITERIS GENERALS DE LES DENOMINACIONS

1) La denominació es construeix afegint el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de la constel·lació on aparentment s'origina la pluja. Aquesta arrel s'aconsegueix traient el sufix (-ae, -i, -is, -us, -ei, -ium, -orum) de la forma de genitiu.
Ex. 1: genitiu llatí Normae --> arrel Norm- --> català Nòrmids
Ex. 2: genitiu llatí Centauri --> arrel Centaur- --> català Centàurids
Ex. 3: genitiu llatí Leonis --> arrel Leon- --> català Leònids

2) El gènere de la forma catalana és el masculí, seguint la tradició lexicogràfica catalana.
Ex.: *les Perseides --> els Perseids

3) S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius, tant si fan de base com si fan de complement. (En canvi, s'escriuen amb minúscula articles, preposicions, lletres gregues i noms de lletres gregues.)
Ex.: Oriònids, Coma Berenícids, Ariètids Diürns, Lírids d'Abril; α-Capricòrnids, gamma-Nòrmids

4) La i final en una arrel llatina s'elimina per evitar la duplicació en el contacte amb el sufix -ids.
Ex.: genitiu llatí Aquarii --> arrel Aquari- --> català Aquàrids (i no *Aquàriids)

5) Les grafies no pròpies del català s'adapten d'acord amb les regles generals de transcripció del llatí al català.
. s + [consonant] > es + [consonant]
Ex.: llatí Scuti --> català Escútids
. ch + a/o/u/[consonant] > c + a/o/u/[consonant] || ch[final de mot] > c || ch + e/i > qu + e/i
Ex.: llatí Chamaleontis (Chamaleont-) --> català Camaleòntids; llatí Ophiuchi (Ophiuch-) --> català Ofiúquids
. ph > f
Ex.: llatí Delphini --> Delfínids
. cc + a/o/u > c + a/o/u; bb > b; pp > p; tt > t; ll > l·l || mm, nn, rr i ss es mantenen
Ex.: llatí Puppis --> català Púpids; llatí Cassiopeia --> català Cassiopeids
. ae > e || oe > e
Ex.: llatí Caeli --> català Cèlids; llatí Phoenix --> català Fenícids
. y > i
Ex.: llatí Cygni --> català Cígnids

6) Excepcionalment, en cas que la norma de l'arrel plena pugui donar dues denominacions iguals en català, la segona es construeix sobre la forma de nominatiu llatí (i no sobre l'arrel plena).
Ex.: genitiu llatí Hydrae --> arrel Hydr- --> català Hídrids || genitiu llatí Hydri --> arrel Hydr- --> català Hidrúsids, i no *Hídrids (nominatiu llatí, Hydrus)

7) Quan el nom llatí està compost per dos elements, en català també s'escriuen com a dos elements separats; a més, el primer element té terminació de genitiu i ortografia adaptada a la pronúncia llatina i el segon afegeix el sufix -ids a l'arrel plena.
Ex.: genitiu llatí Canum Venaticorum --> arrel 2n element Venatic- -> català Cànum Venatícids
. Excepcionalment, si el genitiu del primer element acaba en -ae, la terminació en català és a.
Ex.: genitiu llatí Coronae Australis --> arrel 2n element Austral- --> català Corona Austràlids

8) En cas de pluges amb un nom tradicional que no segueix aquests criteris de denominació, el nom tradicional es pot prendre com a sinònim complementari de la denominació regular o bé com a denominació única.
Ex.: Giacobini-Zinner --> Giacobínids, com a sinònim complementari de Dracònids (<-- llatí Draconis)

9) En les pluges que ocorren de dia, s'acostuma a afegir l'adjectiu Diürn al nom de la pluja.
Ex.: llatí Arietis --> català Ariètids Diürns

Nota

  • 1. Les recomanacions exposades es basen en les regles de la Comissió 22 de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per a les formes angleses de les pluges d'estels.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
adopció conjunta adopció conjunta

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  adopció conjunta, n f
  • es  adopción conjunta, n f
  • fr  adoption conjointe, n f
  • fr  adoption conjugale, n f
  • en  joint adoption, n

<LGBT > Societat > Drets i família>

Definició
Adopció en què el menor és pres com a fill legal pels dos membres de la parella simultàniament.
adopció consecutiva adopció consecutiva

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  adopció consecutiva, n f
  • es  adopción consecutiva, n f
  • es  adopción sucesiva, n f
  • en  consecutive adoption, n

<LGBT > Societat > Drets i família>

Definició
Adopció coparental en què el menor és fill adoptiu de l'altre membre de la parella.
adopció coparental adopció coparental

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  adopció coparental, n f
  • es  adopción coparental, n f
  • fr  adoption coparentale, n f
  • en  co-parent adoption, n
  • en  second-parent adoption, n
  • en  stepparent adoption, n

<LGBT > Societat > Drets i família>

Definició
Adopció en què una persona pren com a fill legal el fill de la seva parella.

Nota

  • 1. En el cas de les parelles del mateix sexe, l'adopció coparental és especialment freqüent si s'ha tingut el fill per reproducció assistida i la legislació no permet inscriure'l directament en néixer com a fill de la mare no gestant, o si un membre de la parella ha adoptat el fill com a persona soltera en un país en què l'adopció per parelles del mateix sexe no està permesa.
  • 2. En anglès es distingeix de vegades entre les formes second-parent adoption (o co-parent adoption), que s'aplica en els casos en què el menor que s'adopta havia estat adoptat prèviament per l'altre membre de la parella, i stepparent adoption, quan el menor que s'adopta és fill biològic de la parella.
adopció d'embrions adopció d'embrions

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  adopció d'embrions, n f
  • ca  recepció d'embrions, n f
  • es  adopción de embriones, n f
  • es  recepción de embriones, n f
  • fr  adoption d'embryons, n f
  • fr  réception d'embryons, n f
  • en  embryo adoption, n
  • en  embryo reception, n

<LGBT > Societat > Drets i família>

Definició
Tècnica de reproducció assistida consistent a transferir a l'úter d'una dona un o més d'un embrió procedents d'una donació.

Nota

  • En l'adopció d'embrions s'utilitzen embrions sobrants d'un procés de fecundació in vitro que han estat donats d'una manera voluntària i altruista.
adopció homoparental adopció homoparental

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  adopció homoparental, n f
  • ca  adopció homosexual, n f sin. compl.
  • es  adopción homoparental, n f
  • es  adopción homosexual, n f
  • fr  adoption homoparentale, n f
  • fr  adoption homosexuelle, n f
  • en  gay adoption, n
  • en  same-sex adoption, n

<LGBT > Societat > Drets i família>

Definició
Adopció en què l'adoptant és una persona homosexual o una parella del mateix sexe.
adopció il·legal adopció il·legal

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  adopció il·legal, n f
  • es  adopción ilegal, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

adopció individual adopció individual

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  adopció individual, n f
  • ca  adopció monoparental, n f sin. compl.
  • es  adopción individual, n f
  • es  adopción monoparental, n f
  • fr  adoption individuelle, n f
  • fr  adoption monoparentale, n f
  • en  individual adoption, n
  • en  single-parent adoption, n

<LGBT > Societat > Drets i família>

Definició
Adopció en què el menor és pres com a fill legal per una única persona.

Nota

  • Les parelles del mateix sexe recorren a l'adopció individual (només adopta legalment un dels membres de la parella) quan el país de procedència del menor no permet l'adopció conjunta a les parelles homosexuals. Posteriorment, si les lleis del país de destinació ho permeten, la parella de l'adoptant pot iniciar també el procés d'adopció del menor (adopció consecutiva).
certificat d'idoneïtat per a l'adopció certificat d'idoneïtat per a l'adopció

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  certificat d'idoneïtat per a l'adopció, n m
  • es  certificado de idoneidad para la adopción

<Dret civil>

Definició
Resolució administrativa que acredita que la persona o família que vol adoptar té les qualitats necessàries per a fer-ho, la qual cosa esdevé un requisit jurídic d'habilitació per a adoptar.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La finalitat del certificat d'idoneïtat per a l'adopció és analitzar la capacitat de la persona o família que vol adoptar per a desenvolupar d'una manera adequada els drets i deures que comporta l'adopció, tenint en compte les condicions personals, socials, familiars i econòmiques i l'aptitud educadora d'aquesta persona o família. Es tracta de garantir la cobertura de les necessitats dels menors i el compliment de les obligacions establertes legalment i, de manera específica, que la persona o família pugui oferir als menors l'estabilitat, la cura i el respecte als trets d'identitat dels menors perquè es puguin desenvolupar de manera integral.
    El certificat d'idoneïtat és una resolució que emet la direcció de l'Institut Català de l'Adopció (ICA), al qual, com a organisme competent de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de l'adopció, correspon la formació i la valoració de les famílies candidates. Aquesta funció està delegada a les institucions col·laboradores d'integració familiar, entitats sense ànim de lucre constituïdes legalment que tenen per finalitat la protecció de menors, que reuneixen les condicions d'especialització en l'àmbit sociofamiliar i que han obtingut l'acreditació per a dur a terme aquesta funció segons les directives establertes per l'ICA. Hom pot recórrer contra la denegació del certificat d'idoneïtat mitjançant el procediment corresponent pels tràmits de la jurisdicció voluntària.
    En les adopcions nacionals, el certificat d'idoneïtat és un requisit per a la constitució de l'acolliment preadoptiu, una mesura de protecció dels menors desemparats que comporta la convivència del menor amb una persona o família acollidora, com a fase prèvia a l'adopció. En les adopcions internacionals, el certificat d'idoneïtat comporta que els sol·licitants d'adopció són validats per l'organisme competent de llur país i avalats davant el país al qual s'adreça la sol·licitud d'adopció; per tant, en aquests casos la valoració es realitza tenint presents els requisits i les circumstàncies que exigeix la legislació d'aquest darrer país. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, del 1989, i el Conveni de la Haia sobre protecció de menors i cooperació en matèria d'adopció internacional, del 1993, ambdós signats i ratificats per l'Estat espanyol, n'estableixen explícitament l'exigència. Excepcionalment, en alguns casos d'adopció, el certificat d'idoneïtat no és necessari. Es tracta dels casos en què la persona que es vol adoptar és filla del cònjuge o de la persona amb qui l'adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, o bé és orfe i parent de l'adoptant fins al tercer grau per consanguinitat o afinitat, o bé es troba sota la tutela de l'adoptant.
    A l'hora de valorar la idoneïtat de les persones o famílies que sol·liciten l'adopció es tenen en compte les circumstàncies personals, familiars i socioeconòmiques i l'aptitud educadora d'aquestes persones o famílies. En relació amb les circumstàncies personals, es valoren l'equilibri personal, l'estabilitat en la relació de parella, que l'estat de salut física i psíquica permetin l'atenció als menors, la flexibilitat d'actituds i l'adaptabilitat a la nova situació que planteja l'adopció, la motivació per a exercir funcions parentals que incloguin cobrir les necessitats de menors susceptibles d'adopció i que aquesta motivació sigui compartida, en el cas d'una parella. Pel que fa a les circumstàncies familiars i socials, l'entorn relacional ha de ser favorable i adequat a la integració del menor adoptat. Quant a les circumstàncies socioeconòmiques, hom ha d'acreditar que la situació econòmica familiar permet l'atenció als menors i que l'habitatge té les condicions adequades per a aquesta finalitat. Amb relació a l'aptitud educadora, els adoptants han de demostrar que tenen capacitat de cobrir les necessitats educatives o de desenvolupament dels menors i que l'entorn familiar els pot donar suport en la tasca educativa. Finalment, els adoptants no han de triar el sexe de manera excloent, han d'acceptar l'herència biològica del menor adoptat i respectar la història, la identitat i la cultura que tingui. Si escau, han d'acceptar també la relació dels menors amb la família biològica. Aquest procés de valoració, que culmina amb l'emissió del certificat d'idoneïtat, comprèn sessions informatives i formatives, com a mínim dues entrevistes, i una visita domiciliària, i pot incloure qüestionaris i proves psicomètriques a fi d'assolir la màxima objectivitat en la valoració. El reglament fixa la durada del procés en vuit mesos, transcorreguts els quals, si no s'ha resolt, la sol·licitud es considera desestimada.
    La valoració definitiva de la conveniència per als menors d'una adopció concreta la fa l'autoritat judicial, a qui correspon constituir l'adopció i qui, a més de verificar l'existència del certificat d'idoneïtat i de comprovar que els adoptants reuneixen els requisits legals de capacitat per a adoptar, ha de tenir el convenciment que l'adopció és beneficiosa per als menors. Amb aquesta finalitat pot practicar les diligències que consideri adients i pot acordar no constituir l'adopció si valora que no convé a l'interès del menor, malgrat els informes positius de l'organisme competent i el compliment dels requisits legals de capacitat.
    La regulació general de la idoneïtat per a l'adopció es troba en la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (LDOIA) i en la Llei 13/1997, del 19 de novembre, de creació de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, modificada per la disposició final tercera de la LDOIA.