Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "adquisici��" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca despeses d'adquisició, n f pl
- es gastos de adquisición
- en acquisition cost
<Assegurances > Entitat asseguradora > Producció>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca dret d'adquisició preferent, n m
- es derecho de adquisición preferente
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Economia > Teoria econòmica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca estàndard de poder adquisitiu, n m
- ca EPA, n m sigla
- es estándar de poder adquisitivo, n m
- es EPA, n m sigla
- fr pouvoir d'achat standard, n m
- fr standard de pouvoir d'achat, n m
- fr PAS, n m sigla
- fr SPA, n m sigla
- en purchasing power standard, n
- en PPS, n sigla
<Economia > Teoria econòmica>
Definició
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mecanisme d'adquisició del llenguatge, n m
- ca MAL, n m sigla
- es mecanismo de adquisición del lenguaje, n m
- es MAL, n m sigla
- fr dispositif d'acquisition du langage, n m
- fr DAL, n m sigla
- en language acquisition device, n
- en LAD, n sigla
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mode d'adquisició, n m
- es modo de adquirir
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca oferta pública d'adquisició, n f
- ca OPA, n f sigla
- es oferta pública de adquisición
- es OPA sigla
- fr offre publique d'achat
- fr OPA sigla
- en takeover bid
- en TBO sigla
<Auditoria i comptabilitat > Finances>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca oferta pública d'adquisició, n f
- ca OPA, n f sigla
- es oferta pública de adquisición
- es OPA sigla
- en takeover bid
- en tender offer
<Economia i empresa>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca oferta pública d'adquisició, n f
- ca OPA, n f sin. compl.
- es oferta pública de adquisición, n f
- es OPA, n f sin. compl.
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca oferta pública d'adquisició, n f
- ca OPA, n f sigla
- es oferta pública de adquisición
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'oferta pública d'adquisició de valors (OPA) és una proposta contractual vinculant que consisteix a oferir la contractació de valors a un destinatari genèric. La finalitat que persegueix qui realitza una OPA és obtenir una participació social en el capital d'una societat, i això es fa al marge dels sistemes de contractació previstos per a negociar els valors dins un mercat. En els casos en què es dirigeix una OPA sense comptar amb el vistiplau del consell d'administració o el nucli de control de les accions de la societat destinatària, es considera que l'operació és hostil. L'OPA es duu a terme quan els accionistes minoritaris o els opositors accepten vendre el nombre d'accions necessàries perquè qui fa l'OPA obtingui la participació que s'havia proposat.
Normalment, el preu proposat per qui fa l'OPA supera la cotització dels títols en el moment de fer l'oferta. Aquesta diferència, que és coneguda amb el nom de sobrepreu o prima de control, té per finalitat motivar els destinataris perquè venguin llurs títols a un preu millor del que obtindrien si s'acollissin a la negociació borsària estandarditzada.
El Reial decret 1197/1991, del 26 de juliol, que regula el règim de les ofertes públiques d'adquisició de valors, i el Reial decret 432/2003, de l'11 d'abril, que el modifica, pretenen adaptar la normativa de les ofertes públiques d'adquisició a l'esquema que fixa la Llei del mercat de valors (LMV) i consolidar-ne la regulació que incideix en les possibilitats de variació de les posicions de control societari, els mecanismes de reorganització de les estructures empresarials i la garantia de la igualtat de tractament de tots els accionistes.
D'acord amb aquesta normativa, l'OPA s'ha de promoure necessàriament, perquè l'oferent adquireix una participació significativa en el capital de la societat quan obté una participació que representa percentatges iguals o superiors al 25 % i al 50 % del capital de la societat afectada. Tanmateix, aquesta circumstància es produeix quan el percentatge que es vol aconseguir és inferior, però també hi ha altres casos, com per exemple, quan s'aconsegueix una participació igual o superior al 5 % del capital de la societat afectada o al percentatge que permet designar un nombre de consellers que representin més d'un terç i menys de la meitat més un dels membres de l'òrgan d'administració de la societat afectada.
L'article 60 de la LMV fixa el cas de qui adquireix una participació significativa en el capital d'una societat sense l'oferta pública d'adquisició preceptiva i estableix que l'oferent no pot exercir els drets polítics derivats de les accions que ha adquirit d'aquesta manera. Així mateix, afegeix que els acords adoptats en què hagi participat són nuls.
Juntament amb el règim de l'OPA del dret espanyol, cal tenir en compte la Directiva 2004/25/CE, del 21 d'abril de 2004, que va entrar en vigor al cap de vint dies des que es va publicar i que havia de ser transposada pels estats membres abans del 20 de maig de 2006. L'article 2 de la Directiva defineix oferta pública d'adquisició com l'oferta pública, ja sigui voluntària o obligatòria, dirigida als titulars de valors d'una societat (amb excepció de les ofertes fetes per la mateixa societat afectada) amb la intenció d'adquirir la totalitat o una part d'aquests valors, sempre que tingui per objecte o sigui conseqüència de la presa de control de la societat afectada d'acord amb el dret nacional. La Directiva enuncia els principis que cal respectar quan es duu a terme una OPA. Aquests principis, que es recullen en l'article 3, són la igualtat de tracte entre els titulars de valors de la societat afectada; la disponibilitat de prou temps i informació per a poder adoptar una decisió respecte a l'OPA; l'actuació de l'òrgan d'administració en defensa dels interessos de la societat en conjunt; no crear falsos mercats dels valors de la societat afectada, de la societat oferent o de qualsevol altra societat interessada per l'oferta; la seguretat que l'oferent anuncia l'oferta només quan hi pot fer front íntegrament, i no obstaculitzar les activitats de la societat afectada durant més temps del que és raonable.
L'article 4 de la Directiva obliga els estats membres a designar l'autoritat competent per a la supervisió de les ofertes, regula els criteris per a determinar l'autoritat competent en cada cas i determina normes bàsiques per al seu funcionament. A més, l'article 5 estableix mesures per a protegir els accionistes minoritaris per a assegurar el respecte al dret d'informació dels accionistes (art. 6) i els representants dels treballadors (art. 14).
És important subratllar que l'article 11 de la Directiva fixa que la junta general de la societat afectada per l'OPA pot prendre mesures de defensa, però alhora s'obliga els estats membres a adoptar les mesures necessàries per a permetre que l'oferent pugui adquirir una participació majoritària a altres societats i a exercir-ne plenament el control. Per això, s'ha establert que durant el termini d'acceptació de l'oferta no es poden aplicar a l'oferent cap de les restriccions a la transmissibilitat de valors previstes en els estatuts de la societat afectada, se suprimeixen les limitacions de vot, els drets especials de nomenament i els drets de vot múltiple. No obstant això, el que disposa aquest article no s'ha d'aplicar en els casos en què un estat membre és titular de valors a la societat afectada que li confereix drets especials sempre que siguin compatibles amb el Tractat, ni s'han d'aplicar als drets especials que determina la legislació estatal quan són compatibles amb el Tractat ni a les societats cooperatives. En qualsevol cas, cal recordar que l'article 12 de la Directiva atorga als estats membres l'opció de no requerir a les societats que apliquin aquest article.
La Directiva disposa que els estats membres han d'establir normes que regulin, almenys, els aspectes següents: la caducitat de l'oferta; la modificació de les ofertes; les ofertes competidores; la publicació dels resultats de les ofertes; la irrevocabilitat de l'oferta i les condicions permeses, i les sancions.
Finalment, la Directiva té en compte el règim de la venda i la compra forçosa. És a dir, l'oferent pot exigir als minoritaris que li venguin llurs valors per un preu just quan ha adquirit o s'ha compromès a adquirir el 90 % del capital. D'altra banda, els accionistes minoritaris que no van acceptar l'OPA poden exigir a l'oferent que compri llurs valors en les mateixes condicions.
Pel que fa a la regulació de l'OPA, cal tenir en compte el règim que estableix la Llei 15/2007, del 3 de juliol, de defensa de la competència, de l'Estat, especialment el capítol II, que conté el règim aplicable a les concentracions econòmiques.
Així mateix, cal fer referència a l'oferta pública de venda de valors mobiliaris (OPV) que és una operació que té la finalitat de distribuir valors d'una societat entre els inversors adquirents per tal que l'oferent n'obtingui finançament. L'OPV la regula l'article 61 de la LMV i el Reial decret 1310/2005, del 4 de novembre, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei del mercat de valors, en matèria d'admissió a negociació de valors en mercats secundaris oficials, d'ofertes públiques de venda o subscripció, i del fullet exigible a aquest efecte. D'acord amb el que estableix en el preàmbul, el Reial decret vigent adequa la legislació estatal al que estableixen les directives comunitàries i adapta el règim nacional per tal d'eliminar els requisits, les traves o els costos que puguin perjudicar la competitivitat del sector financer espanyol.
Pel que fa a les ofertes públiques de venda o subscripció de valors, el Reial decret s'aplica quan l'Estat espanyol és estat membre d'origen perquè es dona alguna de les tres circumstàncies que determina el Reial decret. En primer lloc, quan es tracta de valors no participatius el valor nominal dels quals és, com a mínim, de mil euros, i de valors no participatius que donen dret a adquirir qualsevol valor negociable o a rebre un import en efectiu com a conseqüència de la seva conversió o de l'exercici dels drets que confereixen, sempre que l'emissor dels valors no participatius no sigui l'emissor dels valors subjacents o una entitat que pertany al grup d'aquest emissor, si la persona emissora, oferent o la que sol·licita l'admissió designa l'Estat espanyol com a estat membre d'origen. Es considera que l'Estat espanyol pot ser designat com a estat membre d'origen quan l'emissor té el domicili social en el territori espanyol, o bé quan els valors han estat admesos a negociació o quan ho són en mercats secundaris oficials espanyols, o bé quan els valors s'ofereixen al públic en territori espanyol. En segon lloc, es considera que l'Estat espanyol és estat membre d'origen quan es tracta de valors no esmentats anteriorment, si l'emissor té el domicili social al territori estatal. Finalment, s'aplica el Reial decret quan es tracta de valors no esmentats anteriorment i l'emissor està domiciliat a un Estat que no és membre de la Unió Europea, però la persona oferent o la que sol·licita l'admissió designa l'Estat espanyol com a estat membre d'origen. Cal tenir en compte que, d'acord amb l'article 4, a l'efecte del Decret, s'entén per oferent qui ofereix valors al públic.
La regulació de les ofertes públiques de venda o de subscripció de valors s'estableix específicament en els articles 38 al 43 del títol III del Reial decret. L'article 38 seguint la línia fixada per l'article 30 bis de la LMV defineix el concepte d'OPV i estableix les ofertes de valors que no es consideren públiques. L'article 39 del Reial decret determina qui són els inversors qualificats que menciona l'article 30 bis.1.a de la Llei. Els articles 40 i 41 de la LMV de valors d'aquesta norma determinen l'aplicació del títol II del Reial decret relatiu als fullets informatius i n'estableixen les especialitats i les excepcions. Finalment, es determina que, un cop acabat el termini d'oferta pública, la persona emissora o oferent ha de remetre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors informació sobre el resultat de l'oferta.
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca oferta pública d'adquisició d'accions, n f
- ca OPA, n f sigla
- es oferta pública de adquisición
- es oferta pública de adquisición de acciones
- es OPA sigla
- fr offre publique d'achat
- fr OPA sigla
- en takeover bid
- en tender offer
- en TOB sigla
<Mercats financers > Operacions borsàries>
