Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "adscriure" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats
- ca Característiques morfològiques: aprendre de memòria (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques morfològiques: aprendre's de memòria (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: assimilar-se [a] (EXEMPLE), v prep pron
- ca Característiques morfològiques: guerxar-se (EXEMPLE), v intr pron
- ca Característiques sintàctiques: accedir [a] (EXEMPLE), v prep
- ca Característiques sintàctiques: arremetre (EXEMPLE), v tr/prep
- ca Característiques sintàctiques: comunicar (EXEMPLE), v intr
- ca Característiques sintàctiques: escriure (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques sintàctiques: teledirigir (EXEMPLE), v tr
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
(1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
(2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
(3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
Ex.: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)
A. Característiques sintàctiques:
- Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
(1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
Ex.: teledirigir v tr Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
(2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
Ex.: accedir [a] v prep Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
(3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
Ex.: arremetre v tr/prep Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
(4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
Ex.: comunicar v intr Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
- Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
Ex.: escriure v tr Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.
B. Característiques morfològiques
- Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
- La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
(a) Verbs transitius pronominals
Ex.: arrogar-se v tr pron Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
(b) Verbs preposicionals pronominals
Ex.: assimilar-se [a] v prep pron Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
(c) Verbs intransitius pronominals
Ex.: guerxar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal.
- També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
Ex.: aprendre de memòria v tr | sin. aprendre's de memòria v tr pron Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.
[Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar?
- es escribir / enviar un mensaje de WhatsApp, v intr
- es escribir / enviar un wasap, v intr
- es wasapear, v intr
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
- L'expressió fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp (o per WhatsApp) respecta estrictament el caràcter de denominació comercial que té WhatsApp, amb un valor legal, i també el fet que es tracti del nom d'una aplicació.
. És adequada a registres formals, sobretot per a catàlegs i altres usos comercials.
- L'expressió fer, escriure o enviar un whatsapp (o un whatsap) es basa en un ús per extensió de la denominació comercial per a fer referència a cadascun dels missatges enviats per mitjà d'aquesta aplicació. (Pel que fa a la discussió sobre whatsapp, whatsap, watsap, etc., vegeu la nota.)
. És adequada per a registres informals, contextos divulgatius, ús en mitjans de comunicació, llengua oral, etc.
En canvi, les expressions sintètiques *whatsappejar, *whatsapejar i similars en general no es consideren recomanables amb el mateix sentit fora dels contextos informals en què solen utilitzar-se. Els motius són els següents:
(1) Així com té una certa freqüència la utilització d'una marca comercial amb un valor genèric, per contra hi ha molts pocs casos que prenguin com a base d'un verb una denominació comercial.
(2) En català hi ha una forta tendència a l'ús de perífrasis verbals per a casos similars, sovint construïdes amb el verb fer. (Fer té un significat i un ús tan amplis que pràcticament només denota una acció verbal, cosa que el fa especialment útil per a la construcció de perífrasis verbals.)
(3) El sufix -ejar hi aporta un matís de repetició que fa que el significat de *whatsappejar (o *whatsapejar) correspongui a l'acció repetitiva d'utilitzar aquest sistema de missatges, més que no pas a l'acció aïllada d'enviar un sol missatge.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap o wassap?, CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, #terme de la setmana: whatsap, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/02/24/termedelasetmana-whatsap/).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar?
- es escribir / enviar un mensaje de WhatsApp, v intr
- es escribir / enviar un wasap, v intr
- es wasapear, v intr
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>
Definició
- L'expressió fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp (o per WhatsApp) respecta estrictament el caràcter de denominació comercial que té WhatsApp, amb un valor legal, i també el fet que es tracti del nom d'una aplicació.
. És adequada a registres formals, sobretot per a catàlegs i altres usos comercials.
- L'expressió fer, escriure o enviar un whatsapp (o un whatsap) es basa en un ús per extensió de la denominació comercial per a fer referència a cadascun dels missatges enviats per mitjà d'aquesta aplicació. (Pel que fa a la discussió sobre whatsapp, whatsap, watsap, etc., vegeu la nota.)
. És adequada per a registres informals, contextos divulgatius, ús en mitjans de comunicació, llengua oral, etc.
En canvi, les expressions sintètiques *whatsappejar, *whatsapejar i similars en general no es consideren recomanables amb el mateix sentit fora dels contextos informals en què solen utilitzar-se. Els motius són els següents:
(1) Així com té una certa freqüència la utilització d'una marca comercial amb un valor genèric, per contra hi ha molts pocs casos que prenguin com a base d'un verb una denominació comercial.
(2) En català hi ha una forta tendència a l'ús de perífrasis verbals per a casos similars, sovint construïdes amb el verb fer. (Fer té un significat i un ús tan amplis que pràcticament només denota una acció verbal, cosa que el fa especialment útil per a la construcció de perífrasis verbals.)
(3) El sufix -ejar hi aporta un matís de repetició que fa que el significat de *whatsappejar (o *whatsapejar) correspongui a l'acció repetitiva d'utilitzar aquest sistema de missatges, més que no pas a l'acció aïllada d'enviar un sol missatge.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap o wassap?, CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, #terme de la setmana: whatsap, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/02/24/termedelasetmana-whatsap/).
<Química > Química inorgànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca arsenur, n m
- es arseniuro, n m
- fr arséniure, n m
- en arsenide, n
<Química > Química inorgànica>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bandejar, v tr
- ca desterrar, v tr sin. compl.
- ca proscriure, v tr sin. compl.
- es desterrar
- es proscribir
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El Govern va bandejar la comunitat gitana que vivia en descampats.
Ex.: Durant el franquisme es van desterrar moltes famílies.
Ex.: Després de la guerra, els van proscriure a un poble del sud.
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca bloquejador d'escriptura, n m
- es bloqueador de escritura, n m
- fr bloqueur d'écriture, n m
- en write blocker, n
- en write-blocker, n
<Informàtica>
Definició
Nota
- El bloquejador d'escriptura s'utilitza en l'anàlisi informàtica forense i garanteix que, durant una investigació, les dades contingudes en un suport d'emmagatzematge digital no seran alterades de cap manera.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca bloquejador d'escriptura, n m
- es bloqueador de escritura, n m
- fr bloqueur d'écriture, n m
- en write blocker, n
- en write-blocker, n
<Dret penal>
Definició
Nota
- El bloquejador d'escriptura s'utilitza en l'anàlisi informàtica forense i garanteix que, durant una investigació, les dades contingudes en un suport d'emmagatzematge digital no seran alterades de cap manera.
<Informàtica > Maquinari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca capçal d'escriptura, n m
- ca cap d'escriptura, n m sin. compl.
- es cabeza de escritura
- fr tête d'écriture
- en write head
<Informàtica > Maquinari>
Definició
<Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca capçal d'escriptura, n m
- ca cap d'escriptura, n m sin. compl.
- es cabeza de escritura
- fr tête d'écriture
- en write head
<Indústria > Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capçal d'escriptura, n m
- ca cap d'escriptura, n m sin. compl.
- es cabeza de escritura
- fr tête d'écriture
- en write head
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
