Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "adveraci��" dins totes les àrees temàtiques

adveració adveració

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adveració, n f
  • es  adveración, n f

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adveració, n f
  • es  adveración

<Dret>

Definició
Acció i efecte d'adverar.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adveració, n f
  • es  adveración

<Dret civil>

Definició
Operació jurídica per mitjà de la qual es comprova o se certifica que un document és autèntic o exacte.

Nota

  • Es poden distingir dos àmbits en què es fa necessària l'adveració. D'una banda, en la fase probatòria dels judicis declaratius, quan no es reconeix o s'impugna l'autenticitat o l'exactitud d'un document. En aquests casos l'adveració és practicada pel jutge o jutgessa, que compara el document sobre el qual hi ha dubtes d'autenticitat amb un altre document que es considera d'autenticitat indubtada, per mitjà del procés que es coneix per acarament de lletres, realitzat generalment per perits. D'una altra, l'adveració és necessària en l'àmbit del dret successori, en els casos en què, havent-hi un testament hològraf, se'n pretén l'eficàcia. A aquest efecte, a la mort de la persona causant, els legitimats s'han d'adreçar al jutge competent i obtenir-ne, amb l'ajut de tres testimonis que hagin conegut el testador o testadora, la certificació que el testament és autèntic, i que, per tant, l'autor o autora en fou el causant, i la subsegüent protocol·lització notarial.
    L'adveració de testament és una institució típica del dret civil aragonès que fou reglamentada en els Furs d'Aragó 1r, 2n i 3r, De testamentis i De adveratione isntrumentorum i per les Observances 6, 8, 9 i 25. L'apèndix del Codi civil espanyol (CC) va recollir aquesta institució en els articles 25 i 26. Es concebia com a requisit necessari perquè el testament atorgat esdevingués efectiu davant rector o capellà o passioner de l'Hospital de Nostra Senyora de Gràcia o Provincial de Saragossa, quan no podia ser atorgat davant notari. L'adveració la feia el jutge de primera instància, que, acompanyat del secretari judicial, autoritzava el testament, després que dos testimonis de l'atorgament juressin sobre els Evangelis que el seu contingut corresponia a la disposició feta per la persona causant.
    Tant pel que fa als documents públics com als documents privats, la llei es preocupa de garantir, mitjançant l'adveració, l'autenticitat formal del document, és a dir, del continent, però no pas del contingut, que, evidentment, pot ser fals. En cas de document públic, la necessitat d'adveració sorgeix generalment quan s'impugna l'autenticitat de les còpies. Aquesta operació consisteix en un exercici de contrast entre la còpia i l'original, amb citació d'ambdues parts. La llei guarda silenci sobre el tractament civil que cal donar a la impugnació de l'original. En el cas que s'impugni un document privat o un de públic respecte del qual no hi hagi matriu o que no pugui ser reconegut pel funcionari que l'hagi expedit, l'adveració s'ha de fer per mitjà d'un acarament de lletres que han de dur a terme els perits designats a aquest efecte i que el jutge ha de valorar d'acord amb les regles de la crítica sana. Cal que la persona interessada designi o aporti sempre un document d'autenticitat indubtada. Si manca un document d'aquest tipus, es considerarà eficaç el document públic i, respecte del privat, el jutge apreciarà el valor que mereixi en combinació amb les altres proves existents.
    Amb relació a l'adveració de testament hològraf, cal assenyalar la coincidència entre l'ordenament espanyol i la legislació catalana pel que fa al termini de cinc anys, comptats des de la mort de la persona causant, que s'atorga per a promoure-la (art. 689 CC i art. 421-18 Codi civil de Catalunya [CCCat]). La doctrina indica que el jutge o jutgessa formarà el seu judici lliurement, escoltant tothom qui acudeixi a l'acte d'adveració del testament. L'objecte de les reflexions del jutge i de la seva decisió serà la identitat de l'escrit, o sigui, si és o no el mateix que en la sol·licitud s'atribueix al testador o testadora, per a garantir-ne, així, l'autoria. En canvi, no li han d'interessar les possibles tares o vicis de mera anul·labilitat del testament.
    Pel que fa a la legislació, cal tenir en compte els textos legals següents:
    1. Directament aplicables: l'article 588 ter.f de la Llei d'enjudiciament criminal i els articles 421-18 i 421-19 del CCCat, pel que fa a l'adveració de testament hològraf.
    2. Indirectament aplicables: articles 1218 al 1230 i 1242, 1243 del CC.
    Quant a la jurisprudència, cal tenir en compte aquestes sentències:
    1. El termini de cinc anys és de caducitat: no se suspèn per no haver-se tingut notícia de la mort del testador o testadora, o pel fet d'ignorar la pròpia possessió de l'escrit testamentari o una altra causa qualsevol (sentències del Tribunal Suprem [STS] del 29.9.1956 i del 27.4.1940).
    2. El termini de cinc anys és per a la presentació al jutge o jutgessa demanant la protocol·lització del testament, de manera que, si és denegada, subsisteix el dret de les persones interessades a fer valer l'autenticitat de tal testament en el judici corresponent. En el moment en què es denega la protocol·lització comença un nou termini prescriptiu quinquennal (STS del 10.1.1973).
adveració adveració

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  adveració, n f
  • es  adveración

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Declaració, especialment davant l'autoritat judicial, sobre la veritat d'un fet o l'autenticitat d'un document.
adveració de testament adveració de testament

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  adveració de testament, n f
  • es  adveración de testamento

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Adveració sobre el contingut d'un testament, feta per aquelles persones en presència de les quals, en circumstàncies extraordinàries, la llei autoritza a atorgar testament.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  averament, n m
  • es  adveración

<Història>

Definició
Adverament jurat fet per l'autor d'un homenatge feudal, juntament amb testimonis, en el cas d'haver-se'n perdut el document original.
declaració declaració

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  declaració, n f
  • ca  adveració, n f sin. compl.
  • es  declaración, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Nota

  • Vegeu la nota de declarar.