Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "afalac" dins totes les àrees temàtiques

afilat -ada afilat -ada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afilat -ada, adj
  • es  ahilado -da, adj
  • fr  fluet -ette, adj
  • en  fine, adj
  • en  thin, adj

<Enginyeria forestal>

agrafia afàsica agrafia afàsica

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agrafia afàsica, n f
  • es  agrafía afásica, n f
  • en  afasic agraphia, n

<Afàsies>

Definició
Agrafia que acompanya els trastorns del llenguatge parlat.
alàlic -a alàlic -a

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alàlic -a, adj
  • es  alálico -ca, adj
  • fr  alalique
  • en  alalic

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Definició
Relatiu o pertanyent a l'alàlia; que en pateix.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfals, n m
  • ca  herba alfals, n f sin. compl.
  • ca  melga, n f sin. compl.
  • ca  userda, n f sin. compl.
  • ca  alfals ver, n m alt. sin.
  • ca  herba, n f alt. sin.
  • ca  herba alfals vera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'alfals, n f alt. sin.
  • ca  herba mèdica, n f alt. sin.
  • ca  herba vera, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melguera, n f alt. sin.
  • ca  melses, n f pl alt. sin.
  • ca  alfal, n m var. ling.
  • ca  alfalç, n m var. ling.
  • ca  alfalfa, n f var. ling.
  • ca  alfalfe, n m var. ling.
  • ca  alfàlfeç, n m var. ling.
  • ca  alfalfí, n m var. ling.
  • ca  alfalz, n m var. ling.
  • ca  alfàs, n m var. ling.
  • ca  alfaus, n m var. ling.
  • ca  alpals, n m var. ling.
  • ca  anfalfa, n f var. ling.
  • ca  anfals, n m var. ling.
  • ca  anfaus, n m var. ling.
  • ca  aufals, n m var. ling.
  • ca  aufaus, n m var. ling.
  • ca  auserda, n f var. ling.
  • ca  eufals, n m var. ling.
  • ca  eufaus, n m var. ling.
  • ca  fals, n m var. ling.
  • ca  herba alfàs, n f var. ling.
  • ca  herba anfalf, n f var. ling.
  • ca  herba anfalfa, n f var. ling.
  • ca  herba anfalfes, n f var. ling.
  • ca  herba anfals, n f var. ling.
  • ca  herba de alfals, n f var. ling.
  • ca  herba fals, n f var. ling.
  • ca  luserda, n f var. ling.
  • ca  luzerda, n f var. ling.
  • ca  malgó, n m var. ling.
  • ca  melca, n f var. ling.
  • ca  mèliga, n f var. ling.
  • ca  ofalç, n m var. ling.
  • ca  ofals, n m var. ling.
  • ca  oserda, n f var. ling.
  • ca  sanfaus, n m var. ling.
  • ca  sanfuén, n m var. ling.
  • ca  ufals, n m var. ling.
  • ca  ufaus, n m var. ling.
  • ca  usarda, n f var. ling.
  • nc  Medicago sativa L. subsp. sativa

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

alfals alfals

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfals, n m
  • ca  herba alfals, n f sin. compl.
  • ca  melga, n f sin. compl.
  • ca  userda, n f sin. compl.
  • ca  alfals ver, n m alt. sin.
  • ca  herba, n f alt. sin.
  • ca  herba alfals vera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'alfals, n f alt. sin.
  • ca  herba mèdica, n f alt. sin.
  • ca  herba vera, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melguera, n f alt. sin.
  • ca  melses, n f pl alt. sin.
  • ca  alfal, n m var. ling.
  • ca  alfalç, n m var. ling.
  • ca  alfalfa, n f var. ling.
  • ca  alfalfe, n m var. ling.
  • ca  alfàlfeç, n m var. ling.
  • ca  alfalfí, n m var. ling.
  • ca  alfalz, n m var. ling.
  • ca  alfàs, n m var. ling.
  • ca  alfaus, n m var. ling.
  • ca  alpals, n m var. ling.
  • ca  anfalfa, n f var. ling.
  • ca  anfals, n m var. ling.
  • ca  anfaus, n m var. ling.
  • ca  aufals, n m var. ling.
  • ca  aufaus, n m var. ling.
  • ca  auserda, n f var. ling.
  • ca  eufals, n m var. ling.
  • ca  eufaus, n m var. ling.
  • ca  fals, n m var. ling.
  • ca  herba alfàs, n f var. ling.
  • ca  herba anfalf, n f var. ling.
  • ca  herba anfalfa, n f var. ling.
  • ca  herba anfalfes, n f var. ling.
  • ca  herba anfals, n f var. ling.
  • ca  herba de alfals, n f var. ling.
  • ca  herba fals, n f var. ling.
  • ca  luserda, n f var. ling.
  • ca  luzerda, n f var. ling.
  • ca  malgó, n m var. ling.
  • ca  melca, n f var. ling.
  • ca  mèliga, n f var. ling.
  • ca  ofalç, n m var. ling.
  • ca  ofals, n m var. ling.
  • ca  oserda, n f var. ling.
  • ca  sanfaus, n m var. ling.
  • ca  sanfuén, n m var. ling.
  • ca  ufals, n m var. ling.
  • ca  ufaus, n m var. ling.
  • ca  usarda, n f var. ling.
  • nc  Medicago sativa L. subsp. sativa

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

aparaí aparaí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aparaí
  • ca  apalai sin. compl.
  • ca  apalaí sin. compl.
  • ca  aparai sin. compl.
  • ca  aparis sin. compl.
  • cod  aparaí
  • ar  الأبارية
  • cy  Aparaí
  • cy  Apalai sin. compl.
  • cy  Apalaí sin. compl.
  • cy  Aparai sin. compl.
  • cy  Aparis sin. compl.
  • de  Aparai
  • de  Apalai sin. compl.
  • de  Apalaí sin. compl.
  • de  Aparaí sin. compl.
  • de  Aparis sin. compl.
  • en  Aparaí
  • en  Apalai sin. compl.
  • en  Apalaí sin. compl.
  • en  Apalay sin. compl.
  • en  Aparai sin. compl.
  • es  aparaí
  • es  apalai sin. compl.
  • es  apalaí sin. compl.
  • es  aparai sin. compl.
  • es  aparis sin. compl.
  • eu  aparaiera
  • eu  apalai sin. compl.
  • eu  apalaí sin. compl.
  • eu  aparai sin. compl.
  • eu  aparis sin. compl.
  • fr  aparai
  • fr  apalai sin. compl.
  • fr  apalaí sin. compl.
  • fr  aparaí sin. compl.
  • fr  aparis sin. compl.
  • gn  aparai
  • gn  apalai sin. compl.
  • gn  apalaí sin. compl.
  • gn  aparai sin. compl.
  • gn  aparis sin. compl.
  • it  aparai
  • it  apalai sin. compl.
  • it  apalaí sin. compl.
  • it  aparai sin. compl.
  • it  aparis sin. compl.
  • ja  アパライ語
  • ja  アパリス語 sin. compl.
  • nl  Aparaí
  • nl  Apalai sin. compl.
  • nl  Apalaí sin. compl.
  • nl  Aparai sin. compl.
  • nl  Aparis sin. compl.
  • pt  aparaí
  • pt  apalai sin. compl.
  • pt  apalaí sin. compl.
  • pt  aparai sin. compl.
  • pt  aparis sin. compl.
  • ru  Апараи
  • ru  Апалаи sin. compl.
  • ru  Апалай sin. compl.
  • zh  阿帕拉伊语
  • zh  阿帕赖 sin. compl.
  • zh  阿帕莱 sin. compl.
  • zh  阿帕利斯 sin. compl.
  • zh  阿帕拉伊 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

<Carib > Branca central > Wayana>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Durant almenys un segle, els aparaís han conviscut molt integrats amb els wayana del Brasil (els wayana habiten també les zones frontereres del Surinam i la Guaiana francesa). Són habituals els matrimonis mixtos, de manera que actualment hi ha pocs aparaís purs.

Tanmateix, les llengües s'han mantingut diferenciades, ja que la primera llengua d'un individu és la de la mare. La majoria acaben essent trilingües en aparaí, wayana i portuguès, i fins i tot coneixen altres llengües veïnes.

A l'escola s'ensenya bàsicament portuguès, mentre que l'aparaí és la llengua de la formació i els serveis religiosos. L'aparaí ha estat la llengua utilitzada pels missioners en tota la zona des de mitjan segle XX, fet pel qual és conegut també pels altres pobles carib veïns i és una mena de llengua franca. Actualment el wayana guanya prestigi perquè permet la comunicació amb els wayana del Surinam i la Guaiana francesa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apressar-se, v intr pron
  • ca  acuitar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  afanar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  apresurar
  • es  apresurarse

<Dret>

Definició
Anar de pressa o obrar ràpidament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Calia que s'apressés si volia arribar puntual a la cita amb el jutge.

    Ex.: L'advocat es va apressar a presentar les proves que inculpaven l'acusat.

    Ex.: Els administratius s'afanyaven en l'elaboració de l'informe que calia presentar aquell matí.

    Ex.: Cal que s'afanyin si volen presentar les sol·licituds a temps.

    Ex.: Acuiteu-vos a presentar la documentació necessària si no us voleu quedar sense plaça.
arawak arawak

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arawak
  • ca  lokono sin. compl.
  • cod  arawak
  • ar  أراواكية
  • cy  Arawac
  • cy  Lokono sin. compl.
  • de  Arawak
  • de  Locono sin. compl.
  • de  Lokono sin. compl.
  • en  Arawak
  • en  Lokono sin. compl.
  • es  arahuaca
  • es  lokono sin. compl.
  • eu  arawakera
  • eu  lokono sin. compl.
  • fr  arawak
  • fr  lokono sin. compl.
  • gl  aruaque
  • gl  lokono sin. compl.
  • gn  arauáka
  • gn  lokono sin. compl.
  • it  arawak
  • it  lokono sin. compl.
  • ja  アラワク語
  • ja  ロコノ語 sin. compl.
  • nl  Arawak
  • nl  Lokono sin. compl.
  • pt  arawak
  • ru  Аравакский
  • ru  Локоно sin. compl.
  • sw  Arahuaca
  • sw  Lokono sin. compl.
  • tmh  Tarawakt
  • zh  阿拉瓦卡
  • zh  罗克诺 sin. compl.

<Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Guaiana Francesa>, <Amèrica > Guyana>, <Amèrica > Surinam>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició
Els arawak van ser durant segles els rivals dels carib i, particularment, dels kali'na, fet que els va dur sovint a aliar-se amb els colons europeus.

L'arawak és una de les llengües més amenaçades de la Guaiana Francesa, ja que aquest grup se situa a prop de nuclis urbans. Al Surinam i Guyana s'ha interromput la transmissió intergeneracional, de manera que ja només persones d'una certa edat parlen arawak. El grup arawak present a Veneçuela, originari de Guyana, es troba també en un fort procés d'aculturació i castellanització; sembla que alguns s'han integrat en comunitats warao.
argot afàsic argot afàsic

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  argot afàsic, n m
  • es  jerga afásica
  • fr  jargon aphasique
  • en  aphasic jargon

<Lingüística>

Definició
Manera de parlar pròpia de qui pateix una afàsia.
avalar avalar

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  avalar, v tr
  • es  avalar, v tr
  • fr  avaliser, v tr
  • it  avallare, v tr

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Donar a una lletra o a un altre document de crèdit un aval com a garantia.