Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "afluència" dins totes les àrees temàtiques
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca audiència provincial, n f
- es audiencia provincial, n f
<Dret constitucional>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca audiència provincial, n f
- es audiencia provincial
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca audiència reial, n f
- es audiencia real
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- V. t.: Audiència Reial de la Corona d'Aragó n f
- V. t.: Reial Audiència de Barcelona n f
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca audiència territorial, n f
- es audiencia territorial
- en territorial lawcourt
<Dret>
Definició
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca avinença, n f
- es avenencia
- fr entente
- it intesa
<Dret>
Definició
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca avinença, n f
- es avenencia
- fr entente
- it accordo
<Dret>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca avinença, n f
- es avenencia
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
-
L'avinença és el resultat d'una activitat de negociació, conciliació o mediació, a la qual han arribat les parts amb caràcter autònom o mitjançant la intervenció d'una tercera persona aliena al conflicte i sense facultats decisòries. La validesa de l'avinença exigeix la facultat de les parts de disposar dels drets que són objecte de l'acord, el conveni o la transacció.
Des de començaments del segle XX, l'intervencionisme de l'Estat en la regulació dels conflictes havia configurat un model sociopolític que no afavoria o impossibilitava el recurs a vies privades de solució per a aconseguir l'avinença, principalment en l'àmbit laboral. El marc sociopolític que estableix la Constitució espanyola (CE) no va aturar aquesta tendència, que es manifesta en el manteniment d'un important protagonisme de l'Administració i en el fet que els conflictes cada vegada tenen un caràcter més judicial. La reducció de l'intervencionisme estatal i l'establiment de sistemes alternatius s'han desenvolupat a partir del 1990, amb la creació de sistemes extrajudicials de solució de conflictes, de composició paritària i l'atribució de competències per a intentar l'avinença i donar solució als conflictes, especialment en l'àmbit laboral.
La missió fonamental del dret és reconduir les situacions de conflicte. Un conflicte es torna judicial en el moment en què els subjectes enfrontats decideixen sotmetre la discrepància als procediments establerts en cada branca de l'ordenament jurídic.
L'avinença pressuposa l'existència d'una controvèrsia entre les parts d'una relació individual o col·lectiva. Els efectes que té depenen de l'activitat de les parts oposades, de l'interès o del conflicte que els enfronta i de les vies de solució que ofereix l'ordenament jurídic. En les relacions de treball el conflicte adopta una significació especial, per la diversitat de conflictes que es poden plantejar, per la intervenció de subjectes col·lectius, en representació d'empresaris i treballadors, i pel fet que els conflictes poden sorgir entre aquells i altres subjectes juridicopúblics. Les vies de solució pacífiques poden derivar d'una activitat inter partes, en la qual l'avinença es manifesta en la signatura d'un conveni col·lectiu, un pacte o un acord d'empresa, o pot derivar d'institucions fixades per l'ordenament jurídic laboral com ara la conciliació i la mediació, en les quals intervé una tercera persona que coadjuva per la consecució de l'avinença.
La negociació és la via natural per a resoldre les controvèrsies i aconseguir l'avinença. La negociació individual entre treballadors i empresaris no està subjecta a requisits específics. La negociació col·lectiva, perquè tingui eficàcia general el que es pacta, ha de complir el procediment i els requisits establerts legalment. La conciliació i la mediació s'institueixen com a procediments independents o com un dels tràmits dels procediments judicials o extrajudicials, amb caràcter obligatori o voluntari, que tenen la finalitat d'evitar la intervenció decisòria d'una tercera persona en el conflicte. L'avinença pot derivar d'una conciliació informal entre les parts en conflicte o seguir el procediment establert segons el tipus de conflicte que els enfronta. No cal que hi hagi, en tot cas, una tercera persona que desenvolupa funcions conciliadores; en acostar les posicions de les parts, són aquestes les que acorden resoldre el conflicte i arribar a l'avinença.
La preceptivitat que s'atorga a l'avinença, especialment en l'àmbit laboral, de via prèvia a la jurisdicció per a la resolució de certs conflictes, s'adreça a evitar el procés, per la qual cosa moltes vegades es converteix, exclusivament, en una via prèvia, de manera que la funció de solucionar el conflicte i arribar a una avinença queda desvirtuada.
La mediació és una via de solució de conflictes que es caracteritza per l'atribució a una tercera persona de facultats d'assessorament i proposta per a aconseguir l'avinença de les parts. La poden realitzar, mitjançant la intervenció d'organismes administratius, òrgans creats per acords o convenis col·lectius, o la decisió de les parts d'atorgar a una tercera persona facultats per a intervenir en una negociació i facilitar l'avinença.
La CE consagra el dret a la negociació col·lectiva laboral, que s'exercita com un procediment autònom per a la solució dels conflictes de treball (art. 37.1); també reconeix el dret fonamental dels ciutadans a accedir a la via judicial per a la defensa de llurs drets (art. 24). El Codi civil espanyol (CC) atorga caràcter contractual a la transacció i destaca la finalitat d'aconseguir l'avinença mitjançant un sacrifici recíproc de les parts, en relació amb llurs posicions i pretensions (art. 1809 CC); estableix, així mateix, els límits a la transacció (art. 1811 al 1814). La legislació laboral promou especialment la negociació, la conciliació i la mediació com a vies preferents per a la solució dels conflictes. El text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (LET) imposa a la representació dels treballadors i empresaris l'obligació de negociar per a arribar a l'avinença en la negociació de convenis col·lectius (art. 89) i específicament en casos de trasllat (art. 40.2), modificació de les condicions de treball (art. 41.4) i suspensió i extinció de contractes (art. 47 al 51.2). Les possibilitats d'acords d'empresaris i treballadors se subordinen, en tot cas, a la impossibilitat de renúncia per part dels treballadors dels drets reconeguts per normes de dret necessari o indisponibles per conveni col·lectiu (art. 3.5 text refós LET), però no impedeix la transacció, que implica concessions mútues, no la renúncia a l'exercici de drets subjectius. La Llei 36/2011, del 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social, de l'Estat, promou la consecució de l'avinença i l'evitació del procés mitjançant una conciliació preceptiva en via administrativa o davant l'òrgan que es pugui fer càrrec de les funcions esmentades (art. 63 a 68). N'exclou únicament certs processos a causa de l'especialitat de les persones demandades, per raons de celeritat en la resolució —vacances, matèria electoral, tutela de la llibertat sindical— o per raons d'interès públic —d'ofici, impugnació de convenis col·lectius (art. 64).
La finalitat de la conciliació és aconseguir l'avinença, que té els efectes de cosa jutjada i pot ser executada com una sentència judicial (art. 68 LPL), llevat de la possibilitat d'impugnació que la LPL fixa (art. 67). Iniciat el procés laboral, es pot arribar a l'avinença, a la conciliació obligatòria prèvia, a la iniciació del judici davant el jutge o jutgessa o tribunal i, en tot cas, abans de dictar sentència (art. 84.1.2 LPL), que té els mateixos efectes assenyalats (art. 84.5). La formalització de la conciliació ha de seguir el procediment regulat pel Reial decret (RD) 2756/1979, del 23 de novembre, respecte dels conflictes individuals. L'Administració pot realitzar l'activitat d'avinença per mitjà de la mediació, seguint el procediment establert pel RD 2756/1979, del 23 de novembre, que faculta les parts per a designar un mediador imparcial en qualsevol moment d'una negociació o controvèrsia col·lectiva (art. 6); acceptada la proposta de solució, té la mateixa eficàcia que un conveni col·lectiu. La Inspecció de Treball manté les funcions mediadores i conciliadores (art. 12.3 de la Llei 23/2015, del 21 de juliol). També es poden realitzar davant organismes específics, de caràcter privat, establerts per la negociació col·lectiva en els àmbits estatal —Acord sobre solució autònoma de conflictes laborals, del 8 de juliol de 2016— i autonòmic —Acord interprofessional de Catalunya (2015-2017).
L'ET disposa que en els convenis col·lectius cal designar comissions paritàries, que poden tenir atribucions per a resoldre controvèrsies en relació amb la interpretació i l'aplicació del conveni (art. 85.3e i 91) i que les parts negociadores han d'informar sobre els procediments establerts per a moderar la negociació (art. 88.4), si no han designat un mediador o mediadora que contribueixi a l'avinença. El Tribunal Constitucional espanyol, en la Sentència (STC) 81/1992, del 28 de maig, defineix la conciliació com un sistema d'autocomposició dels conflictes de naturalesa disponible per les parts, adreçada a evitar el naixement d'un conflicte entre aquelles, o a finalitzar-lo, per mitjà de la intervenció d'una tercera persona. Finalment la Llei 3/2012, del 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral obliga en cas de manca d'acord en la negociació d'un conveni col·lectiu a un arbitratge tripartit —patronal, sindicats i administració pública— canalitzat davant la Comissió Consultiva Nacional de Convenis, o òrgan equivalent en l'àmbit de les comunitats autònomes.
La STC ha valorat positivament la solució extrajudicial de les controvèrsies com un benefici de les parts i del desenvolupament del sistema judicial; avala la introducció per mitjà de la negociació col·lectiva de tràmits previs a la via judicial, davant organismes paritaris adreçats a aconseguir l'avinença (STC 162/1989, del 16 d'octubre, i 217/1991, del 14 de novembre). La Sentència del Tribunal Suprem espanyol (STS) del 4.2.1994 ha declarat la conveniència de reforçar els instituts, com la conciliació, adreçats a evitar litigis i a afavorir la solució de conflictes ràpida i pacífica. La STS de l'1.12.1986 equipara l'essència de la transacció amb la finalitat del tràmit de conciliació recollit en el RD 2756/1979, del 23 de novembre. La STS del 23.5.1987 declara expressament la compatibilitat de la solució extrajudicial de conflictes per acord de les parts amb el principi d'irrenunciabilitat dels drets.
<Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bacil de Koch-Weeks, n m
- ca bacil de Pfeiffer, n m sin. compl.
- ca bacil de Weeks, n m sin. compl.
- ca hemòfil de la influença, n m sin. compl.
- es bacilo de Pfeiffer, n m
- nc Haemophilus influenzae
<Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Agricultura > Conreus>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca blat Florence Aurore, n m
- es trigo Florence Aurora, n m
- es trigo Florence Aurore, n m
- es trigo Florencia Aurora, n m
- fr blé Florence Aurore, n m
<Agricultura > Conreus>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càlcul d'àrees d'influència, n m
- es cálculo de áreas de influencia
- en buffer
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
