Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "afores" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àfanes arvense, n m/f
- ca alquemil·la arvense, n f alt. sin.
- ca peu de lleó, n m alt. sin.
- ca afanes arvense, n m/f var. ling.
- nc Aphanes arvensis L.
- nc Alchemilla arvensis (L.) Scop. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àfanes arvense, n m/f
- ca alquemil·la arvense, n f alt. sin.
- ca peu de lleó, n m alt. sin.
- ca afanes arvense, n m/f var. ling.
- nc Aphanes arvensis L.
- nc Alchemilla arvensis (L.) Scop. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Zoologia > Crustacis>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àpodes, n m pl
<Zoologia > Crustacis>
Definició
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àpodes, n m pl
- es ápodos
- de Blindwühlen
- nc Apoda
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acolliment de persones grans, n m
- es acogida de personas mayores
- es acogimiento de personas mayores
<Dret civil > Dret de família>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca acolliment de persones grans, n m
- es acogida de personas mayores
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
Nota
- L'acolliment de persones grans es regula mitjançant un contracte civil que s'anomena pacte d'acolliment.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acolliment de persones grans, n m
- es acogimiento de personas mayores
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La Llei 22/2000, del 29 de desembre, d'acolliment de persones grans (LAPG) regula l'acolliment de persones grans. El pacte d'acolliment només permet acollir una persona, llevat dels casos en què els acollits són una parella casada o estable, o bé quan entre acollidor o acollidors i acollit o acollits hi ha una relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat o adopció.
L'acolliment comporta la convivència d'acollidors i acollits en un mateix habitatge habitual, que pot ser el dels primers o el dels segons, i que en qualsevol cas ha de tenir condicions d'habitabilitat i d'accessibilitat tant infraestructurals com de serveis. El deure de convivència en una mateixa llar té per objecte la cura dels acollits per part dels acollidors, que els procurin aliments, els prestin assistència i benestar general, i els atenguin en situacions de malaltia. No comporta, però, l'assumpció de l'administració legal de béns ni la representació legal dels acollits. El pacte comprèn l'obligació recíproca de prestar-se ajuda mútua i de compartir les despeses de la llar i del treball domèstic de la manera pactada, que ha de respondre a les possibilitats reals de cada part. En darrer terme, els acollidors sempre han d'actuar en benefici de l'acollit o acollits durant el temps que s'estableixi el pacte, que no pot ser inferior a tres anys i, si és el cas, tenen l'obligació de promoure la constitució de la tutela.
Perquè es pugui perfeccionar l'acolliment, cal que entre els acollidors i els acollits no hi hagi relació de parentiu fins al segon grau, que tots siguin majors d'edat i tinguin plena capacitat d'obrar o que aquesta capacitat, pel que fa als acollits, sigui suplerta o complementada pel consentiment de llurs representants legals, de la persona que exerceix la curatela o de les persones designades en document de nomenament tutelar no testamentari. En aquest darrer cas, cal l'autorització judicial i s'ha d'escoltar la persona o parella acollida, si és que té prou discerniment. Pel que fa a l'edat, els acollits no poden ser menors de seixanta-cinc anys, i el de menys edat ha de tenir, com a mínim, quinze anys més que la persona acollidora de més edat. Aquest darrer requisit es pot dispensar si un dels acollits és discapacitat físic o psíquic o requereix atencions especials.
Des del punt de vista formal, l'acolliment s'ha de constituir en escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el Registre d'acolliment de persones grans, creat per la disposició addicional única de la LAPG i dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En l'escriptura, s'hi han de fer constar les contraprestacions, els drets i les obligacions de cada part com també, si és el cas, les donacions en vida o per causa de mort que hagin pogut fer els acollits als acollidors o a terceres persones en interès d'aquests. Aquestes donacions són revocables quan l'acollidor deixa de complir alguna de les condicions imposades per l'acollit.
L'acolliment s'extingeix per les causes que s'enumeren en l'article 5 de la LAPG, que són les que es puguin pactar en l'escriptura de formalització; el comú acord d'acollidors i acollits, manifestat en escriptura pública; la voluntat d'una de les parts, manifestada en escriptura pública i prèvia notificació fefaent a l'altra part amb sis mesos d'antelació, per tal que abandoni l'habitatge en els tres mesos següents; la voluntat d'una de les parts, si l'altra incompleix les obligacions que li corresponen o li és imputable alguna causa que faci difícil la convivència, cas en què la notificació resolutòria en què s'han d'expressar les causes té efectes immediats i obliga els acollidors que no són titulars de l'habitatge a abandonar-lo en quinze dies, i els acollits que no en són titulars a fer-ho en dos mesos; la mort o declaració de defunció de la persona acollida única o dels dos membres de la parella acollida, i la mort o declaració de defunció de la persona acollidora única o dels dos membres si es tracta d'una parella. En el cas de mort d'un dels membres de la parella, es pot produir la revisió de la contraprestació establerta pel pacte d'acolliment o, fins i tot, l'extinció del pacte, si el supervivent justifica que no pot complir les obligacions assumides, i sempre que ho notifiqui a l'acollit amb tres mesos d'antelació. L'extinció del pacte comporta la revocació dels poders que s'hagin pogut atorgar entre les parts. Quan la causa d'extinció del pacte és la voluntat d'una de les parts i s'ha produït un enriquiment injust per raó del temps i les condicions de l'acolliment, la part perjudicada pot reclamar a l'altra la indemnització corresponent.
El pacte pot ser modificat en cas de matrimoni o constitució de parella estable per part de l'acollit, a instància de qualsevol de les dues parts.
L'extinció del pacte per mort desplega alguns efectes pel que fa a l'habitatge i a la successió. En el cas de mort de l'acollit o de l'últim dels acollits, com també en cas de mort de l'acollidor o acollidors, si aquests eren propietaris de l'habitatge, l'altra part té dret a viure-hi i a utilitzar el parament de la casa durant un any. En cas d'arrendament, s'haurà d'acollir al que disposa la legislació específica. A més, en cas de mort dels acollits, els articles 8 i 9 de la LAPG atorguen una sèrie de drets als acollidors en la successió testada i intestada, sempre que la convivència hagi durat un mínim de quatre anys.
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acords de l'ajuntament, n m pl
- es acuerdos del ayuntamiento
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Resolució de les deliberacions que es prenien al consistori per votació unànime o per majoria, la qual cosa comportava l'execució de tot el que es decidia en sessió ordinària o extraordinària. El Decret de Nova Planta (1716) i la Cèdula reial instructòria de 1718 regularen els mecanismes funcionals dels municipis catalans, seguint les lleis de Castella. Els acords de l'ajuntament eren part de l'acta documental de les sessions i llur contingut reflectia els motius de la convocatòria, però també la dinàmica del govern municipal malgrat que estaven sotmesos a la tutela de les autoritats borbòniques, les quals havien eliminat l'antiga autonomia política del govern municipal i n'havien reduït la base de representació social. Només podien ser presos per una restringida oligarquia qualificada que subordinava l'actuació pròpia als interessos de la monarquia.
Els llibres d'acords recollien l'acció de govern de les ciutats i els pobles catalans del segle XVIII. Eren els antics llibres o registres de deliberacions dels consells municipals. A Barcelona, a Girona, a Lleida, a Manresa, a Mataró, a Tarragona, a Tortosa i a Vic rebien el nom de llibres d'acords. A Berga, a Cervera, a Puigcerdà i a Reus, registres o actes de l'ajuntament, i a Balaguer, a Igualada i a Tàrrega, llibres o registres d'actes. Les actes dels acords, físicament, eren paper segellat del quatre, encapçalats per les armes del rei, el preu del segell i l'any d'emissió. El paper segellat substituí el paper comú el 1707, any en què Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella) introduí aquest impost castellà a la Corona d'Aragó. A continuació, els acords assenyalaven la data i el lloc de reunió. Normalment tenien lloc a les sales capitulars, la qual cosa comportava haver d'informar del motiu de la sessió: ordinària o extraordinària. El capítol VI de la Instructòria Cèdula Reial regulava la presidència de les sessions.
El president nat era el corregidor, el qual portava la campaneta i la vara alta de comandament, i era qui havia de congregar els regidors, per mitjà dels porters de la ciutat, i no fent servir l'antic ritual dels municipis consulars -per campana, veu del pregoner o trompeta- el qual quedà suprimit. Si el corregidor no hi era, el podia substituir el tinent de rei, l'alcalde major, el regidor degà o l'antiquior. A les poblacions de pocs veïns, el president era el batlle o el regidor primer (degà).
Els noms dels regidors assistents quedaven inscrits per rigorós ordre de prelació o bé al marge esquerre de l'acta. Primer hi figuraven els títols, després els primogènits dels títols, els nobles, els cavallers, els ciutadans honrats i, finalment, els qui gaudien de fur militar. Si no hi havia elements nobiliaris, la prelació la regulava la riquesa o la categoria professional. I si amb això no n'hi havia prou es tenia present l'edat. Aquesta classificació jeràrquica era important perquè servia de base per a establir l'ordre de votacions.
Des del 1760, el síndic procurador general ocupava una posició immediatament posterior a la dels regidors. A partir del 1766 s'hi van afegir els diputats del comú i els síndics personers. El regidor degà era la persona encarregada de dirigir els debats i de proposar els negocis. Finalitzat el debat, s'emetia el vot, que havia de ser públic i no secret. El corregidor i l'alcalde major no tenien vot ordinari, sinó de qualitat, i només el podien fer servir en cas d'empat. Les actes dels acords eren redactades per l'escrivà major o secretari de l'ajuntament, tot i que en cas d'absència el podia reemplaçar la persona que l'ajudava.
Les actes eren signades per tots els presents, fins i tot pel secretari, que tenia la responsabilitat directa de custodiar els acords. També s'encarregava d'inserir mapes, dibuixos, esquemes, nòmines de sous, factures, cartes i reials disposicions, juntament amb les actes dels acords. Sovint es redactaven esborranys en paper comú, el contingut dels quals havia de ser aprovat pel president, amb la seva signatura. Després es traslladaven en els llibres d'acords, cosits i enquadernats -en rústica- per anys, i amb un índex alfabètic de tot el que s'havia tractat a l'ajuntament. Ajudava a fer-ne la cerca que els folis fossin numerats. Els acords estaven ordenats per mesos i dies, amb les sessions ordinàries i les extraordinàries. Dues claus de tancament, sovint metàl·liques, facilitaven la conservació dels llibres dins els arxius del consistori.
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acords paral·lels, n m pl
- es acordes paralelos
- en parallel chords
<Música>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acoresi, n f
- es acoresis
- fr achorèse
- en achoresis
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>
Definició
Nota
- La denominació acoresi està formada a partir de a-, del grec chór 'espai' i de -esi.
