Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "afrontós" dins totes les àrees temàtiques
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a tocar escala i frontó de bo, adv
<Esport>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarar, v tr
- ca afrontar, v tr sin. compl.
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- ca posar en confront sin. compl.
- es afrontar
- es carear
- es confrontar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Van acarar l'acusat amb els testimonis en el judici.
Ex.: El jutge va encarar l'acusat amb les víctimes.
Ex.: Va confrontar l'acusat amb el testimoni per veure qui dels dos amagava alguna cosa.
Ex.: L'advocat de la defensa afrontà l'acusat amb la víctima per tal de demostrar que mentia.
Ex.: La policia va decidir posar en confront ambdós testimonis per a esbrinar quin dels dos mentia.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarar, v tr
- ca afrontar, v tr sin. compl.
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- ca posar en confront sin. compl.
- es afrontar
- es confrontar
- es cotejar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han acarat els dos documents per veure si la còpia era idèntica a l'original.
Ex.: El notari ha encarat els testaments per comprovar-ne l'autenticitat.
Ex.: Van confrontar els textos per veure si un dels dos era un plagi de l'altre.
Ex.: Van afrontar els textos per veure quin era el document original i quin era una còpia d'aquest.
Ex.: Li van demanar que posés en confront ambdós documents i fes un informe de les diferències.
<Noves religions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Acronos
<Religions > Noves religions>
Definició
Nota
- J. J. Trilles va néixer a València el 1942. És enginyer i informàtic interessat en les tradicions espirituals. El seu pensament és que les religions, els sistemes filosòfics i les teories científiques tenen una arrel comuna i que mitjançant una reflexió profunda sobre aquests coneixements i una meditació d'inspiració budista, es pot aconseguir la pau interior, el respecte i la llibertat. En les reunions d'Acronos, es dedica temps a la meditació, a la música i al diàleg sobre un tema filosòfic, però no hi ha rituals, ni doctrina ni jerarquia.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca afront, n m
- es afrenta, n f
- fr affront, n m
- it affronto, n m
<Dret penal>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca afrontacavadors, n m
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca botafoc, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges bordes, n f pl alt. sin.
- ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blava, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja ronyosa, n f alt. sin.
- ca bufafoc, n m alt. sin.
- ca gangrenera, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
- ca herba pucera, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca puces, n f pl alt. sin.
- ca saragatona, n f alt. sin.
- ca ventafoc, n m alt. sin.
- ca afronta cavadors, n m var. ling.
- ca afronta llauradors, n m var. ling.
- ca apaga foc, n m var. ling.
- ca bufa foc, n m var. ling.
- ca mata foc, n m var. ling.
- ca venta foc, n m var. ling.
- nc Plantago sempervirens Crantz
- nc Plantago cynops auct. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca afrontacavadors, n m
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca botafoc, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges bordes, n f pl alt. sin.
- ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blava, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja ronyosa, n f alt. sin.
- ca bufafoc, n m alt. sin.
- ca gangrenera, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
- ca herba pucera, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca puces, n f pl alt. sin.
- ca saragatona, n f alt. sin.
- ca ventafoc, n m alt. sin.
- ca afronta cavadors, n m var. ling.
- ca afronta llauradors, n m var. ling.
- ca apaga foc, n m var. ling.
- ca bufa foc, n m var. ling.
- ca mata foc, n m var. ling.
- ca venta foc, n m var. ling.
- nc Plantago sempervirens Crantz
- nc Plantago cynops auct. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
<Dret civil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca afrontar, v tr
- es lindar
- fr limiter
- it delimitare
<Dret civil>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afrontar, v prep
- ca confrontar, v prep
- es lindar
- fr avoisiner
- en adjoin, to
- de grenzen
<Construcció>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afrontar, v intr
- ca confinar, v intr sin. compl.
- ca confrontar, v intr sin. compl.
- ca ésser contigu sin. compl.
- ca estar tocant sin. compl.
- ca fer partió sin. compl.
- ca fregar, v intr sin. compl.
- ca ser contigu sin. compl.
- ca vorejar, v tr sin. compl.
- es colindar
- es lindar
- es rayar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.
Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.
Ex.: Espanya confronta amb Portugal.
Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.
Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.
Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.
Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran. - [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
