Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ag��ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte d'agència, n m
- es contrato de agencia, n m
<Dret mercantil>
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte d'agència, n f
- es contrato de agencia
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
És definit en l'article 1 de la Llei 12/1992, del 27 de maig, sobre contracte d'agència. La Llei que regula per primer cop el règim d'aquesta figura en l'ordenament jurídic espanyol incorpora, amb algunes modificacions, la Directiva 86/653/CEE, del 18 de desembre, sobre agents comercials independents. A diferència d'aquest text legal, d'acord amb el que estableix l'article 3, els preceptes que conté la Llei tenen caràcter imperatiu excepte en els casos en què disposi expressament una altra cosa. D'aquesta definició se'n poden extreure determinats trets que caracteritzen aquesta figura.
En primer lloc, es tracta d'un contracte de duració perquè, tal com estableix la definició, la relació de l'agent amb l'empresari o l'empresària té un caràcter continuat o estable. Aquest tret permet distingir entre el contracte d'agència i el de comissió.
En segon lloc, cal advertir que l'agent és una persona empresària que s'organitza ella mateixa i de manera independent l'activitat comercial. Aquest punt facilita la distinció entre el contracte d'agència i el contracte de treball, que vincula l'empresari amb el viatjant o representant de comerç. Tanmateix, cal assenyalar que l'agent no assumeix el risc de les operacions que promou o contracta per compte aliè. Aquest element diferencia aquest contracte del de concessió, on el concessionari contracta amb terceres persones en nom i per compte propi. A més, la seva activitat consisteix en la promoció d'actes i operacions de comerç i, de vegades, s'hi afegeix la facultat de concloure'ls en nom de l'empresari.
Per acabar, cal afegir-hi que és un contracte bilateral onerós perquè l'activitat de l'agent ha de ser remunerada d'acord amb el que estableixen els articles 1 i 11 de la Llei esmentada. L'agent és un col·laborador independent de l'empresari que intervé en la fase de venda i distribució dels productes del fabricant. Constitueix un factor important dins la cadena de producció ja que facilita la distribució del producte de manera eficaç i atenent les necessitats dels clients. L'agent permet la introducció dels productes en àmbits geogràfics no explotats des del punt de vista comercial, d'aquesta manera l'empresari substitueix el cost que representa la utilització d'altres canals de distribució directa com ara les sucursals i les filials amb treballadors.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca descompte d'agència, n m
- es descuento de agencia
- fr dégressif d'agence
- en agency discount
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans>
Definició
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca empresa de màrqueting telefònic, n f
- ca agència de màrqueting telefònic, n f sin. compl.
- es agencia de marketing telefónico
- es empresa de marketing telefónico
- en telemarketing agency
- en telephone agency
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Màrqueting directe>
Definició
<Ciències de la salut > Recerca clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>
- ca empresa de recerca per contracte, n f
- ca CRO, n f sigla
- es agencia de investigación por contrato
- es empresa de investigación por contrato
- es organización de investigación por contrato
- es CRO sigla
- es OIC sigla
- en contract research organization
- en CRO sigla
<Recerca clínica de medicaments > Agents>
Definició
Nota
- La sigla CRO correspon a l'equivalent anglès contract research organization ('empresa de recerca per contracte').
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Agents>, <Farmacologia > Regulació legal i control de qualitat>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Entorn professional > Institucions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca empresa de recerca per contracte, n f
- ca CRO, n f sigla
- es agencia de investigación por contrato, n f
- es empresa de investigación por contrato, n f
- es organización de investigación por contrato, n f
- es CRO, n f sigla
- es OIC, n f sigla
- fr organisme de recherche sous contrat, n m
- fr CRO, n f sigla
- en contract research organization, n
- en CRO, n sigla
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Agents>, <Farmacologia > Regulació legal i control de qualitat>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Entorn professional > Institucions>
Definició
Nota
- La sigla CRO correspon a l'equivalent anglès contract research organization ('empresa de recerca per contracte').
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ESA, n f
- ca Agència Europea de l'Espai, n f sin. compl.
- es ESA
- es Agencia Europea del Espacio sin. compl.
- en ESA
- en European Space Agency sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>
Definició
Consorci creat l'any 1975, format actualment per 18 estats europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Txèquia), que té per objectiu el desenvolupament de la ciència de l'espai, inclosos el disseny, la fabricació i el llançament de satèl·lits de teledetecció, tant destinats al coneixement de la Terra, com de l'espai immediat, el sistema solar i l'univers.
No tots els membres de la Unió Europea són membres d'aquesta agència. L'ESA és una organització independent, encara que manté lligams amb la Unió Europea a través de l'acord marc ESA/CE. Aquestes dues organitzacions comparteixen l'estratègia europea per a l'espai i desenvolupen conjuntament la política espacial europea. L'ESA disposa de diverses instal·lacions a Europa, amb seu central a París.
Vegeu EAC, ESAC, ESOC, ESRIN i ESTEC.
A més, l'ESA té oficines de connexió a Bèlgica, els Estats Units d'Amèrica i Rússia, una base de llançament a la Guaiana Francesa i estacions de seguiment a terra en diverses àrees del món. Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits Envisat, EarthCARE i SMOS, i en la dels satèl·lits de les sèries ERS, Copernicus, PROBA i Meteosat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ESA, n f
- ca Agència Europea de l'Espai, n f sin. compl.
- es ESA
- es Agencia Europea del Espacio sin. compl.
- en ESA
- en European Space Agency sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>
Definició
Consorci creat l'any 1975, format actualment per 18 estats europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Txèquia), que té per objectiu el desenvolupament de la ciència de l'espai, inclosos el disseny, la fabricació i el llançament de satèl·lits de teledetecció, tant destinats al coneixement de la Terra, com de l'espai immediat, el sistema solar i l'univers.
No tots els membres de la Unió Europea són membres d'aquesta agència. L'ESA és una organització independent, encara que manté lligams amb la Unió Europea a través de l'acord marc ESA/CE. Aquestes dues organitzacions comparteixen l'estratègia europea per a l'espai i desenvolupen conjuntament la política espacial europea. L'ESA disposa de diverses instal·lacions a Europa, amb seu central a París.
Vegeu EAC, ESAC, ESOC, ESRIN i ESTEC.
A més, l'ESA té oficines de connexió a Bèlgica, els Estats Units d'Amèrica i Rússia, una base de llançament a la Guaiana Francesa i estacions de seguiment a terra en diverses àrees del món. Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits Envisat, EarthCARE i SMOS, i en la dels satèl·lits de les sèries ERS, Copernicus, PROBA i Meteosat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ESA, n f
- ca Agència Europea de l'Espai, n f sin. compl.
- es ESA
- es Agencia Europea del Espacio sin. compl.
- en ESA
- en European Space Agency sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>
Definició
Consorci creat l'any 1975, format actualment per 18 estats europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Txèquia), que té per objectiu el desenvolupament de la ciència de l'espai, inclosos el disseny, la fabricació i el llançament de satèl·lits de teledetecció, tant destinats al coneixement de la Terra, com de l'espai immediat, el sistema solar i l'univers.
No tots els membres de la Unió Europea són membres d'aquesta agència. L'ESA és una organització independent, encara que manté lligams amb la Unió Europea a través de l'acord marc ESA/CE. Aquestes dues organitzacions comparteixen l'estratègia europea per a l'espai i desenvolupen conjuntament la política espacial europea. L'ESA disposa de diverses instal·lacions a Europa, amb seu central a París.
Vegeu EAC, ESAC, ESOC, ESRIN i ESTEC.
A més, l'ESA té oficines de connexió a Bèlgica, els Estats Units d'Amèrica i Rússia, una base de llançament a la Guaiana Francesa i estacions de seguiment a terra en diverses àrees del món. Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits Envisat, EarthCARE i SMOS, i en la dels satèl·lits de les sèries ERS, Copernicus, PROBA i Meteosat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca implant, n m
- es agencia de viajes implant, n f
- es agencia de viajes in-plant, n f
- es implant, n f
- es inplant, n f
- fr implant, n m
- en implant, n
- en implant agency, n
- en implant travel agency, n
- en in-plant, n
- en in-plant travel agency, n
- de Implant Reisebüro, n n
- de Inplant Reisebüro, n n
<Turisme > Organització i intermediació de viatges>
