Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "agave" dins totes les àrees temàtiques
<Joieria i bijuteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca àgata, n f
- es ágata
- fr agate
- en agate
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca àgata, n f
- es ágata, n f
- fr agate, n f
- pt ágata, n f
- en agate, n
<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca àgata, n f
- es ágata
- fr agate
- it agata
- en agate
- de Achat
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>
Definició
Nota
- Es fa servir molt per a fabricar objectes ornamentals. El nom prové d'un riu de Sicília que els grecs anomenaven Akhátes, on va ser trobada per primera vegada. En funció de les diferents formes que presenten les inclusions pot rebre altres denominacions, com ara àgata paisatge.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca àgata, n f
- es ágata, n f
- fr agate, n f
- en agate, n
- eu agata, n
<Fusteria > Materials>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca àrab
- cod al 'arabiyya
- ar العربية
- cy Arabeg
- de Arabisch
- en Arabic
- es árabe
- eu arabiera
- fr arabe
- gl árabe
- gn árave
- it arabo
- ja アラビア語
- nl Arabisch
- oc arab
- pt árabe
- ru Арабский язык
- zh 阿拉伯语
<Afroasiàtica > Semítica>, <Àfrica > Algèria>, <Àfrica > Comores>, <Àfrica > Djibouti>, <Àfrica > Egipte>, <Àfrica > Eritrea>, <Àfrica > Iemen>, <Àfrica > Líbia>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Marroc>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Sàhara Occidental>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Somàlia>, <Àfrica > Sudan>, <Àfrica > Tunísia>, <Àfrica > Txad>, <Àsia > Aràbia Saudita>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Iraq>, <Àsia > Israel>, <Àsia > Jordània>, <Àsia > Kuwait>, <Àsia > Líban>, <Àsia > Oman>, <Àsia > Palestina>, <Àsia > Qatar>, <Àsia > Síria>, <Àsia > Turquia>, <Àsia > Unió dels Emirats Àrabs>, <Àsia > Uzbekistan>
Definició
Sota el concepte de llengua àrab s'inclou, però, tant l'àrab literari (anomenat també àrab clàssic o àrab alcorànic), com les nombroses varietats dialectals, derivades de l'àrab clàssic, que es parlen actualment. L'àrab clàssic o literari, en la seva versió actual, l'àrab estàndard modern, és el que comparteixen tots els parlants d'aquesta llengua, és el que s'ensenya a l'escola i és, per tant, la llengua dels usos formals i la llengua de comunicació entre els diferents països àrabs. El que podem anomenar pròpiament àrab alcorànic és emprat exclusivament per als usos religiosos.
Les varietats dialectals, anomenades també àrab col·loquial, són resultat a la vegada de la fragmentació de l'àrab del segle VII i de la barreja d'aquesta llengua amb els parlars propis de les terres conquerides (llengües berbers, africanes, etc.). Actualment són les que s'utilitzen en la vida quotidiana, en els usos informals, bàsicament orals. Són molt nombroses i de vegades tan allunyades les unes de les altres que no és possible la intercomprensió.
Des del punt de vista geogràfic, els dialectes es poden classificar en dos grans grups: els orientals (o del Masriq, 'lloc per on surt el sol'), parlats al Pròxim Orient (Síria, Líban, Palestina, Egipte, etc.), i els occidentals (o del Magrib, 'lloc per on es pon el sol'), parlats a Líbia, el Marroc, Tunísia, Algèria, etc.
L'àrab estàndard modern i l'àrab col·loquial conviuen en una situació de diglòssia, amb unes funcions clarament delimitades per a cada variant. De fet, en llengua àrab, l'àrab literari s'anomena al-luga al-fushà, que vol dir 'la llengua més eloqüent', terme que inclou l'àrab antic, el de l'Alcorà i la literatura clàssica, i l'àrab estàndard modern.
Les formes dialectals, en canvi, s'anomenen al-luga al-'ammiyya, que vol dir 'la llengua general'. Gairebé cap parlant d'àrab té la variant literària com a llengua materna, però la importància dels lligams històrics i ideològics entre ambdues formes és tan gran que les comunitats arabitzades les han considerat sempre una mateixa llengua.
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca agamètic -a, adj
- es asexual, adj
- es agamético -ca, adj sin. compl.
- es agámico -ca, adj sin. compl.
- fr agame, adj
- fr asexué -ée, adj sin. compl.
- en asexual, adj
- en agamic, adj sin. compl.
- en agamous, adj sin. compl.
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>
Definició
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agama del desert, n m
- fr agame du desert
- en desert agama
- nc Agama mutabilis
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca dragó camaleó, n m
- fr agame caméléón
- en chameleon dragon
- en chameleon forest dragon
- en ornate tree dragon
- nc Gonocephalus chamaeleontinus
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Nota
- Rèptil de la família dels agàmids.
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca espàtula d'àgata, n f
- es espátula de ágata
- fr spatule en agate
- en agate spatula
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca instrument d'àgata, n m
- es instrumento de ágata
- fr instrument en agate
- en agate instrument
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
