Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "agegantar" dins totes les àrees temàtiques

estampir parar fort estampir parar fort

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estampir parar fort, v tr
  • es  aguantar, v tr
  • fr  soutenir, v tr
  • en  hold up, to, v tr
  • de  aushalten, v tr

<Enginyeria>

gegant | geganta gegant | geganta

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gegant | geganta, n m, f

<Festes de Menorca > Elements materials > Altres elements>

Definició
Figura de grans dimensions que representa un home o una dona, amb una estructura interior que permet a una persona de desplaçar-lo i fer-lo ballar, i que se sol treure en cercaviles i altres actes festius.
geganter -a geganter -a

<Lleure > Espectacles>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  geganter -a, n m, f

<Lleure > Espectacles>

Definició
Persona que porta o fa ballar gegants d'entremès o que forma part d'una colla gegantera.
guanyar una base guanyar una base

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  guanyar una base, v tr
  • es  adelantar una base
  • es  avanzar una base
  • es  ganar una base
  • fr  gagner une base
  • en  advance a base, to

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Aconseguir d'arribar, un corredor, a la base següent.
guanyar una base guanyar una base

<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  guanyar una base, v intr
  • es  adelantar una base
  • es  avanzar una base
  • es  ganar una base
  • fr  gagner une base
  • en  advance a base, to

<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Definició
Arribar, un corredor, a la base immediata.
llengua de signes alemanya llengua de signes alemanya

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes alemanya
  • cod  Deutsche Gebärdensprache
  • cod  DGS sigla
  • ar  لغة الإشارات الألمانية
  • cy  Iaith arwyddion Yr Almaen
  • de  Deutsche Gebärdensprache
  • en  German Sign Language
  • es  lengua de signos alemana
  • eu  alemaniar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes allemande
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha Alemána
  • nl  Duitse Gebarentaal
  • pt  língua gestual alemã
  • ru  Немецкий язык жестов
  • zh  德国手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Alemanya>

Definició
La llengua de signes alemanya és la pròpia de la comunitat sorda d'Alemanya. Tot i això, aquest país té una gran tradició d'ensenyament oral a les persones sordes ja que és el lloc de naixement, al segle XVIII, de Samuel Heinicke, considerat el pare de l'anomenat 'mètode germànic', que es basa en aquest ensenyament.

El 1777 es va obrir a Leipzig la primera escola pública per a persones sordes seguint el mètode oral, que encara continua en l'actualitat. Això explica que l'ús de la llengua de signes no s'hagi generalitzat en aquest país i que fins a la dècada de 1990 l'educació fos exclusivament oral, amb algun suport de la llengua de signes.

La llengua de signes alemanya no va tenir reconeixement legal fins al 2002. Hi ha moltes variants regionals, sobretot a la part occidental.
llengua de signes suïssoalemanya llengua de signes suïssoalemanya

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes suïssoalemanya
  • cod  Deutschschweizer Gebärdensprache
  • cod  natürliche Gebärde
  • ar  لغة الإشارات السويسرية الألمانية
  • cy  Iaith arwyddion y Swistir Almaeneg ei Iaith
  • de  Deutschschweizer Gebärdensprache
  • en  Swiss-German Sign Language
  • es  lengua de signos suizo-alemana
  • eu  suitzako alemaniar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes suisse-allemande
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha Suíso-alemána
  • nl  Duits-Zwitserse Gebarentaal
  • pt  língua gestual da Suíça Alemã
  • ru  Швейцарский немецкий язык жестов
  • zh  瑞士德语区手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Liechtenstein>, <Europa > Suïssa>

Definició
La llengua de signes suïssoalemanya està relacionada amb la llengua de signes alemanya i amb la llengua de signes austríaca. Hi ha dos dialectes principals: el de Berna i el de Zuric. Altres localitats amb varietats locals són Sankt Gallen, Basilea i Lucerna.

Els religiosos van ser els primers a utilitzar les llengües de signes a Suïssa, fa més de 200 anys. A principi del segle XIX les llengües signades eren força acceptades als centres educatius, però durant les dècades posteriors van ser desacreditades i, a partir del 1880 (Congrés Internacional de Milà d'educadors de persones sordes), el seu ús a l'escola va ser desaconsellat.

Les escoles de la zona germanòfona de Suïssa tenen una forta tradició oralista. Fins al 1994 la qüestió de les llengües de signes no va arribar al Parlament suís. El govern va acceptar de donar més importància a les llengües signades en l'elaboració de noves lleis i en les polítiques d'integració de les persones sordes.
pot preguntar-ho al taulell d'informació pot preguntar-ho al taulell d'informació

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  pot preguntar-ho al taulell d'informació
  • es  puede preguntarlo en el mostrador de información
  • fr  vous pouvez le demander au comptoir Information
  • pt  pode perguntar no balcão de informação
  • en  you can ask at the information desk

<Grans Magatzems > Conversa>

preguntar preguntar

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  preguntar, v tr
  • es  preguntar, v tr
  • fr  demander, v tr
  • pt  perguntar, v tr
  • en  ask, to, v tr

<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tibar, v tr
  • es  atirantar, v tr
  • es  tensar, v tr
  • fr  tendre, v tr
  • fr  tirer, v tr
  • en  tauten, to, v tr
  • en  tighten, to, v tr
  • de  spannen, v tr

<Enginyeria>