Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "agen�ament" dins totes les àrees temàtiques

acompte acompte

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  acompte, n m
  • ca  avançament, n m sin. compl.
  • ca  paga i senyal, n f sin. compl.
  • ca  senyal, n m sin. compl.
  • es  arras, n f pl
  • es  paga y señal, n f
  • es  señal, n f
  • fr  acompte, n m
  • fr  arrhes, n f pl
  • en  down payment, n
  • de  Anzahlung, n f

<Turisme > Conceptes generals>

Definició
Quantitat de diners rebuda o lliurada a compte de transaccions comercials futures, en concepte de formalització de contracte i, en general, com a garantia.
acord de l'ajuntament acord de l'ajuntament

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord de l'ajuntament, n m
  • es  acuerdo del ayuntamiento

<Història del dret>

Definició
Decisió presa pels òrgans col·lectius per via de govern sota el règim de la Nova Planta.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
acords de l'ajuntament acords de l'ajuntament

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acords de l'ajuntament, n m pl
  • es  acuerdos del ayuntamiento

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició
Registre que contenia les decisions per via de govern dels ajuntaments sota el règim de la Nova Planta.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Resolució de les deliberacions que es prenien al consistori per votació unànime o per majoria, la qual cosa comportava l'execució de tot el que es decidia en sessió ordinària o extraordinària. El Decret de Nova Planta (1716) i la Cèdula reial instructòria de 1718 regularen els mecanismes funcionals dels municipis catalans, seguint les lleis de Castella. Els acords de l'ajuntament eren part de l'acta documental de les sessions i llur contingut reflectia els motius de la convocatòria, però també la dinàmica del govern municipal malgrat que estaven sotmesos a la tutela de les autoritats borbòniques, les quals havien eliminat l'antiga autonomia política del govern municipal i n'havien reduït la base de representació social. Només podien ser presos per una restringida oligarquia qualificada que subordinava l'actuació pròpia als interessos de la monarquia.
    Els llibres d'acords recollien l'acció de govern de les ciutats i els pobles catalans del segle XVIII. Eren els antics llibres o registres de deliberacions dels consells municipals. A Barcelona, a Girona, a Lleida, a Manresa, a Mataró, a Tarragona, a Tortosa i a Vic rebien el nom de llibres d'acords. A Berga, a Cervera, a Puigcerdà i a Reus, registres o actes de l'ajuntament, i a Balaguer, a Igualada i a Tàrrega, llibres o registres d'actes. Les actes dels acords, físicament, eren paper segellat del quatre, encapçalats per les armes del rei, el preu del segell i l'any d'emissió. El paper segellat substituí el paper comú el 1707, any en què Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella) introduí aquest impost castellà a la Corona d'Aragó. A continuació, els acords assenyalaven la data i el lloc de reunió. Normalment tenien lloc a les sales capitulars, la qual cosa comportava haver d'informar del motiu de la sessió: ordinària o extraordinària. El capítol VI de la Instructòria Cèdula Reial regulava la presidència de les sessions.
    El president nat era el corregidor, el qual portava la campaneta i la vara alta de comandament, i era qui havia de congregar els regidors, per mitjà dels porters de la ciutat, i no fent servir l'antic ritual dels municipis consulars -per campana, veu del pregoner o trompeta- el qual quedà suprimit. Si el corregidor no hi era, el podia substituir el tinent de rei, l'alcalde major, el regidor degà o l'antiquior. A les poblacions de pocs veïns, el president era el batlle o el regidor primer (degà).
    Els noms dels regidors assistents quedaven inscrits per rigorós ordre de prelació o bé al marge esquerre de l'acta. Primer hi figuraven els títols, després els primogènits dels títols, els nobles, els cavallers, els ciutadans honrats i, finalment, els qui gaudien de fur militar. Si no hi havia elements nobiliaris, la prelació la regulava la riquesa o la categoria professional. I si amb això no n'hi havia prou es tenia present l'edat. Aquesta classificació jeràrquica era important perquè servia de base per a establir l'ordre de votacions.
    Des del 1760, el síndic procurador general ocupava una posició immediatament posterior a la dels regidors. A partir del 1766 s'hi van afegir els diputats del comú i els síndics personers. El regidor degà era la persona encarregada de dirigir els debats i de proposar els negocis. Finalitzat el debat, s'emetia el vot, que havia de ser públic i no secret. El corregidor i l'alcalde major no tenien vot ordinari, sinó de qualitat, i només el podien fer servir en cas d'empat. Les actes dels acords eren redactades per l'escrivà major o secretari de l'ajuntament, tot i que en cas d'absència el podia reemplaçar la persona que l'ajudava.
    Les actes eren signades per tots els presents, fins i tot pel secretari, que tenia la responsabilitat directa de custodiar els acords. També s'encarregava d'inserir mapes, dibuixos, esquemes, nòmines de sous, factures, cartes i reials disposicions, juntament amb les actes dels acords. Sovint es redactaven esborranys en paper comú, el contingut dels quals havia de ser aprovat pel president, amb la seva signatura. Després es traslladaven en els llibres d'acords, cosits i enquadernats -en rústica- per anys, i amb un índex alfabètic de tot el que s'havia tractat a l'ajuntament. Ajudava a fer-ne la cerca que els folis fossin numerats. Els acords estaven ordenats per mesos i dies, amb les sessions ordinàries i les extraordinàries. Dues claus de tancament, sovint metàl·liques, facilitaven la conservació dels llibres dins els arxius del consistori.
adveniment adveniment

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  adveniment, n m
  • es  advenimiento
  • fr  avènement
  • en  advent

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Exaltació al tron d'un rei.
adveniment adveniment

<Religió > Cristianisme > Catolicisme>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  adveniment, n m
  • es  advenimiento
  • fr  avènement
  • en  advent

<Religió > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Exaltació al tron d'un papa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aferrament, n m
  • es  apego
  • fr  attachement
  • en  attachment
  • de  Anhänglichkeit

<Psicologia>

Definició
Vincle afectiu estret d'un infant, generalment d'entre sis mesos i tres anys, cap a una persona molt propera, normalment la mare, que es manifesta amb conductes i senyals d'apropament.
aferrament aferrament

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  aferrament, n m
  • es  apego
  • fr  attachement
  • en  attachment

<Infermeria > Infermeria maternoinfantil>

Definició
Vincle afectiu estret d'una persona cap a una altra de molt propera, normalment la mare, que es manifesta amb conductes i senyals d'apropament.
aferrament aferrament

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  aferrament, n m
  • es  apego, n m
  • fr  attachement, n m
  • en  attachment, n
  • de  Anhänglichkeit, n f
  • de  Bindung, n f

<Psiquiatria>

Definició
Disposició que mostra un infant a buscar el contacte i la proximitat amb la figura cuidadora principal, especialment en circumstàncies de patiment, por o malestar.

Nota

  • 1. L'aferrament és una forma de conceptualitzar la tendència de les persones, tant si són infants com adults, a establir vincles afectius forts amb determinades persones i un intent d'explicar l'àmplia varietat de formes de dolor emocional i trastorns de la personalitat, com ara l'ansietat, la ira, la depressió i l'allunyament emocional, que es produeixen com a conseqüència de la separació indesitjada i de la pèrdua afectiva.
  • 2. L'aferrament és a la base de sentiments de seguretat personal, de confiança i d'autonomia, i afavoreix la socialització i un desenvolupament cognitiu, sexual, somàtic i emocional òptim.
  • 3. L'aferrament és un tipus de vincle afectiu, si bé no tots els vincles afectius poden considerar-se aferrament. L'aferrament té alguns trets que li són propis, com ara la sensació de protecció davant del perill i la necessitat de proximitat de la figura de referència, entre d'altres.
  • 4. Les diverses formes d'aferrament que pot presentar una persona són l'aferrament segur, l'aferrament insegur (que inclou l'aferrament ansiós ambivalent i l'aferrament per evitació evasiu) i l'aferrament desorganitzat. Aquestes formes d'aferrament s'han descrit a partir de les investigacions de John Bowlby i de l'Entrevista per a l'avaluació de l'aferrament per a adults (Adult Attachment Interview, AAI), un instrument d'avaluació de l'aferrament en persones adultes consistent en un qüestionari llarg i semiestructurat en què es pregunta a persones adultes pels records que tenen de la relació amb les figures cuidadores principals, i, de la coherència del seu discurs, s'infereix una classificació de la seva personalitat a partir de l'estratègia d'aferrament que van desenvolupar en la infància.
aferrament ansiós ambivalent aferrament ansiós ambivalent

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  aferrament ansiós ambivalent, n m
  • es  apego ansioso ambivalente, n m
  • es  apego inseguro ansioso-ambivalente, n m
  • fr  attachement anxieux/ambivalent, n m
  • en  anxious-ambivalent attachment, n
  • de  ängstlich-ambivalente Bindung, n f
  • de  C-Bindung, n f
  • de  unsicher-ambivalente Bindung, n f

<Psiquiatria>

Definició
Aferrament insegur en què l'infant mostra una actitud contradictòria envers la figura d'aferrament perquè no té la certesa que estigui disponible o preparada per a respondre als seus requeriments, la qual cosa fa que hi busqui el contacte àvidament.

Nota

  • L'aferrament ansiós ambivalent és descrit per l'Entrevista per a l'avaluació de l'aferrament per a adults (Adult Attachment Interview, AAI), un instrument d'avaluació de l'aferrament en persones adultes consistent en un qüestionari llarg i semiestructurat en què es pregunta a persones adultes pels records que tenen de la relació amb les figures cuidadores principals, i, de la coherència del seu discurs, s'infereix una classificació de la seva personalitat a partir de l'estratègia d'aferrament que van desenvolupar en la infància.
aferrament desorganitzat aferrament desorganitzat

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  aferrament desorganitzat, n m
  • es  apego desorganizado, n m
  • es  apego inseguro desorganizado-indiscriminado, n m
  • fr  attachement désorganisé, n m
  • en  disorganized attachment, n
  • en  disorganized attachment, n
  • de  desorganisierte Bindung, n f

<Psiquiatria>

Definició
Aferrament insegur en què la figura d'aferrament es comporta de manera imprevisible davant els requeriments de l'infant i l'infant presenta conductes caòtiques i contradictòries d'acostar-s'hi o d'allunyar-se'n, però sempre de manera superficial.





Nota

  • 1. L'aferrament desorganitzat és descrit per l'Entrevista per a l'avaluació de l'aferrament per a adults (Adult Attachment Interview, AAI), un instrument d'avaluació de l'aferrament en persones adultes consistent en un qüestionari llarg i semiestructurat en què es pregunta a persones adultes pels records que tenen de la relació amb les figures cuidadores principals, i, de la coherència del seu discurs, s'infereix una classificació de la seva personalitat a partir de l'estratègia d'aferrament que van desenvolupar en la infància.
  • 2. L'aferrament desorganitzat s'observa en infants que han patit maltractament o abusos sexuals, i és la forma d'aferrament que comporta conseqüències més greus per al desenvolupament psicoafectiu, sexual, somàtic, cognitiu i social del infant.