Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "agradant" dins totes les àrees temàtiques

abrasador -a abrasador -a

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  abrasador -a, adj
  • ca  abrasant, adj
  • es  abrasador
  • es  abrasante

<Bombers > Teoria del foc>

Definició
Que abrasa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agapant, n m
  • ca  assutzena africana, n f alt. sin.
  • ca  flor de l'amor, n f alt. sin.
  • ca  tuberosa, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Adam, n f alt. sin.
  • nc  Agapanthus africanus (L.) Hoffmanns.
  • nc  Agapanthus umbellatus L'Hér. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

agapant agapant

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agapant, n m
  • ca  assutzena africana, n f alt. sin.
  • ca  flor de l'amor, n f alt. sin.
  • ca  tuberosa, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Adam, n f alt. sin.
  • nc  Agapanthus africanus (L.) Hoffmanns.
  • nc  Agapanthus umbellatus L'Hér. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

agremant agremant

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agremant, n m
  • es  agremán

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Teixit de passamaneria en què s'incorporen vidrets o esmalts imitant l'atzabeja.
agreujament de la pena agreujament de la pena

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agreujament de la pena, n m
  • es  agravante de la pena

<Dret penal>

Definició
Circumstància modificativa de la responsabilitat criminal que determina un augment de la pena corresponent al delicte.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La finalitat de regular les circumstàncies que agreugen la pena es justifica per dues raons. En primer lloc, per adequar la pena al delicte concret tenint en compte les circumstàncies específiques del cas, la gravetat dels fets o les accions del delinqüent, entre d'altres. En segon lloc, per la idea de justícia.
    Les circumstàncies agreujants poden ser genèriques i específiques. Les genèriques són recollides en l'article 22 del Codi penal i es poden aplicar a tots els delictes i faltes. Hi ha vuit circumstàncies genèriques: a) executar el fet amb traïdoria; b) executar el fet disfressat o disfressada, amb abús de superioritat o aprofitant les circumstàncies del lloc, el temps o l'auxili d'altres persones que afebleixen la defensa de la persona ofesa o faciliten la impunitat del delinqüent; c) executar el fet per preu, recompensa o promesa; d) cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, la religió, les creences, l'ètnia, la raça o la nació, el sexe, l'orientació o la identitat sexual de la víctima, o referent a una malaltia o discapacitat que aquesta pateixi; e) augmentar deliberadament i inhumana el patiment de la víctima de manera innecessària per a l'execució del delicte; f) obrar amb abús de confiança; g) prevaler-se del caràcter públic del culpable, i h) ser reincident.
    En canvi, no existeix una llista de circumstàncies agreujants específiques, sinó que el CP les estableix únicament per a alguns delictes en concret. Així, per exemple, l'homicidi esdevé un delicte d'assassinat si es dona alguna de les circumstàncies agreujants específiques que recull l'article 139 del CP: a) la traïdoria; b) el preu, la recompensa o la promesa, o c) l'acarnissament de manera que augmenti deliberadament i inhumana el dolor de la persona ofesa.
agreujant agreujant

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agreujant, n m
  • ca  circumstància agreujant, n f sin. compl.
  • es  agravante
  • es  circunstancia agravante
  • en  aggravating circumstance
  • en  aggravation

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Circumstància que augmenta el grau de responsabilitat en un delicte o una falta.
agreujant agreujant

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  agreujant, n m
  • ca  circumstància agreujant, n f sin. compl.
  • es  agravante, n f
  • es  circunstancia agravante, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agreujant, n m
  • ca  circumstància agreujant, n f sin. compl.
  • es  agravante, n f
  • es  circunstancia agravante, n f sin. compl.

<Dret penal>

Nota

  • La forma substantivada agreujant té gènere masculí, contràriament al castellà agravante, que és femení.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agreujant, adj
  • es  agravante, adj

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agreujant, adj
  • es  agravante

<Dret penal>

Definició
Que agreuja.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La premeditació d'un crim es considera una circumstància agreujant.