Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "agregar" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats
- ca Característiques morfològiques: aprendre de memòria (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques morfològiques: aprendre's de memòria (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: assimilar-se [a] (EXEMPLE), v prep pron
- ca Característiques morfològiques: guerxar-se (EXEMPLE), v intr pron
- ca Característiques sintàctiques: accedir [a] (EXEMPLE), v prep
- ca Característiques sintàctiques: arremetre (EXEMPLE), v tr/prep
- ca Característiques sintàctiques: comunicar (EXEMPLE), v intr
- ca Característiques sintàctiques: escriure (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques sintàctiques: teledirigir (EXEMPLE), v tr
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
(1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
(2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
(3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
Ex.: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)
A. Característiques sintàctiques:
- Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
(1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
Ex.: teledirigir v tr Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
(2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
Ex.: accedir [a] v prep Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
(3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
Ex.: arremetre v tr/prep Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
(4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
Ex.: comunicar v intr Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
- Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
Ex.: escriure v tr Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.
B. Característiques morfològiques
- Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
- La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
(a) Verbs transitius pronominals
Ex.: arrogar-se v tr pron Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
(b) Verbs preposicionals pronominals
Ex.: assimilar-se [a] v prep pron Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
(c) Verbs intransitius pronominals
Ex.: guerxar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal.
- També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
Ex.: aprendre de memòria v tr | sin. aprendre's de memòria v tr pron Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.
[Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals
- ca Verb autènticament pronominal: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
- ca Verb autènticament pronominal: llevar-se (EXEMPLE), v intr pron
- ca Verb no pronominal amb pronom d'objecte: pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE), v tr
- ca Verb no pronominal amb pronom de destinatari: baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE), v intr
- ca Verb no pronominal amb pronom de destinatari: carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE), v intr
- ca Verb pronominal incorrecte: *caure's (EXEMPLE), v intr pron
- ca Verb pronominal incorrecte: *passar-se (EXEMPLE), v intr pron
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).
Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).
Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).
Nota
- 1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri CRITERI Baixar o descarrgar?
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI fil social o agregador social?
- es (agregador social) agregador de redes sociales, n m
- es (agregador social) agregador social, n m
- es (fil social) corriente vital, n f
- es (fil social) flujo de vida, n m
- es (fil social) lifestream, n m
- fr (agregador social) aggrégateur de réseaux sociaux, n m
- fr (agregador social) outil de lifestream, n m
- fr (fil social) flux de vie, n m
- fr (fil social) lifestream, n m
- en (agregador social) lifestream aggregator, n
- en (agregador social) social aggregator, n
- en (agregador social) social network aggregator, n
- en (fil social) lifestream, n
- en (fil social) social activity stream, n
- en (fil social) social stream, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
- Un fil social (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'historial que mostra, per ordre cronològic i de manera actualitzada i unificada, l'activitat social d'un o més usuaris a Internet. És, per tant, una mena de diari electrònic de la seva vida social a Internet.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Té un cert ús entre els usuaris.
(2) Està motivada semànticament, ja que fil remet a la idea de seguir el fil d'una activitat i social restringeix el concepte a la vida social.
(3) És paral·lela a fil de continguts (sinònim de canal de continguts, també normalitzat pel Consell Supervisor).
. Els equivalents castellans són corriente vital, flujo de vida i lifestream; els francesos, flux de vie i lifestream, i els anglesos, lifestream, social activity stream i social stream.
- Un agregador social (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una aplicació informàtica que permet crear fils socials.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Té un cert ús entre els usuaris.
(2) Està motivada semànticament, ja que agregador remet a la idea que permet afegir noves activitats i social restringeix el concepte a la vida social.
(3) És una extensió de significat de agregador (també normalitzat pel Consell Supervisor), que és l'aplicació que permet subscriure's a un canal de continguts i gestionar-ne la informació.
. Els equivalents castellans són agregador de redes sociales i agregador social; els francesos, aggrégateur de réseaux sociaux i outil de lifestream, i els anglesos, lifestream aggregator, social aggregator i social network aggregator.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de fil social i agregador social al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Per no perdre el fil, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/no-perdre-fil).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI redifusió, sindicació, canal de continguts, fil de continguts, agregador o lector?
- es (agregador) agregador, n m
- es (canal de continguts) canal, n m
- es (canal de continguts) fuente, n f
- es (canal de continguts) fuente web, n f
- es (redifusió) redifusión de contenidos, n f
- es (redifusió) sindicación de contenidos, n f
- fr (agregador) agrégateur, n m
- fr (agregador) agrégateur de nouvelles, n m
- fr (agregador) lecteur de fils de syndication, n m
- fr (agregador) regroupeur de nouvelles, n m
- fr (canal de continguts) fil de nouvelles, n m
- fr (canal de continguts) fil de syndication, n f
- fr (canal de continguts) flux de nouvelles, n m
- fr (canal de continguts) flux de syndication, n m
- fr (redifusió) syndication, n f
- fr (redifusió) syndication Web, n f
- en (agregador) aggregator, n
- en (agregador) feed aggregator, n
- en (agregador) feed reader, n
- en (agregador) news aggregator, n
- en (agregador) news reader, n
- en (agregador) RSS reader, n
- en (canal de continguts) feed, n
- en (canal de continguts) news feed, n
- en (canal de continguts) syndication feed, n
- en (canal de continguts) web feed, n
- en (redifusió) content syndication, n
- en (redifusió) web syndication, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
- La redifusió, o la sindicació (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el procés pel qual alguns continguts d'un web es difonen de manera automàtica en un altre web o als usuaris que s'hi han subscrit.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Redifusió és una forma lingüísticament adequada, que ja té força ús en català.
(2) Sindicació (que és un calc de l'anglès) és una forma molt estesa que es percep com a més inequívoca i precisa.
. Sovint s'utilitzen les formes desenvolupades redifusió de continguts i sindicació de continguts.
. Els equivalents castellans són redifusión de contenidos i sindicación de contenidos; els francesos, syndication i syndication web, i els anglesos, content syndication i web syndication.
- Un canal de continguts, o un fil de continguts (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un fitxer que recull informació resumida sobre les actualitzacions d'un web, de vegades amb els enllaços corresponents.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Tant la base canal com la base fil estan motivades semànticament: canal, perquè s'ajusta al significat recollit en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans en l'àmbit de les comunicacions; fil, perquè es tracta d'un sistema per seguir el fil de les novetats. (De fet, en francès també es documenta aquesta base.)
(2) Tant la base canal com la base fil ja tenen ús per a fer referència a aquest concepte.
(3) Pel que fa al complement de continguts, és semànticament adequat i és paral·lel a redifusió de continguts.
. Els equivalents castellans són canal, fuente i fuente web; els francesos, fil de nouvelles, fil de syndication, flux de nouvelles i flux de syndication, i els anglesos, feed, news feed, syndication feed i web feed.
- Un agregador (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una aplicació informàtica que permet subscriure's a un o més canals de continguts i gestionar-ne la recepció i la visualització.
. Els motius de la tria de agregador (que és un calc de l'anglès) en comptes de *lector són els següents:
(1) Agregador és una denominació semànticament motivada i transparent, que té ús en català, es documenta amb formes paral·leles en castellà i francès i té el suport d'especialistes consultats.
(2) *Lector és una denominació adequada semànticament, però és menys específica i no s'identifica tan fàcilment amb el concepte.
. L'equivalent castellà és agregador; els francesos, agrégateur, agrégateur de nouvelles, lecteur de fils de syndication i regroupeur de nouvelles, i els anglesos, aggregator, feed aggregator, feed reader, news aggregator, news reader i RSS reader.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de redifusió, canal de continguts i agregador al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Redifusió de continguts, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/33/).
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àrid, n m
- ca granulat, n m sin. compl.
- es árido
- fr agrégat
- fr granulat
- en aggregate
- de Zuschlagstoff
<Construcció>
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca àrid artificial, n m
- es árido artificial
- fr agrégat artificiel
- fr granulat artificiel
- en artificial aggregate
- en manufactured aggregate
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
Definició
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca àrid fi, n m
- es árido fino
- fr agrégat fin
- fr agrégat menu
- fr granulat fin
- en fine aggregate
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
Definició
Nota
- Els límits granulomètrics dels àrids fins varien segons l'aplicació a la qual es destinen. Segons la norma UNE-EN 13043:2003 i l'Ordre circular 5/2001 del Ministeri de Foment, en les mescles bituminoses l'àrid fi és la fracció que passa pel garbell de malles de 2 mm de la norma UNE-EN 933-2:1996 i que és retinguda pel garbell de malles de 0,063 mm de la mateixa norma. Segons l'Ordre circular 5/2001 del Ministeri de Foment, en el formigó l'àrid fi és la fracció que passa pel garbell de malles de 4 mm de la norma UNE-EN 933-2:1996 i que és retinguda pel garbell de malles de 0,063 mm de la mateixa norma.
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca àrid gruixut, n m
- es árido grueso
- fr agrégat grossier
- fr granulat grossier
- en coarse aggregate
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
Definició
Nota
- Els límits granulomètrics dels àrids gruixuts varien segons l'aplicació a la qual es destinen. Segons la norma UNE-EN 13043:2003 i l'Ordre circular 5/2001 del Ministeri de Foment, en les mescles bituminoses l'àrid gruixut és la fracció que és retinguda per un garbell de malles de 2 mm de la norma UNE-EN 933-2:1996. Segons l'Ordre circular 5/2001 del Ministeri de Foment, en el formigó l'àrid gruixut és la fracció retinguda pel garbell de malles de 4 mm de la UNE-EN 933-2:1996.
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca àrid natural, n m
- es árido natural
- fr agrégat naturel
- fr granulat naturel
- en natural aggregate
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca abeurar, v tr
- es abrevar
- fr abreuver
- en water, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
