Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "agrella" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  herba de jardí, n f alt. sin.
  • ca  pa amb vi, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut corimbós, n m alt. sin.
  • ca  pa i tu vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i vi, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol bord, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de jardí, n m alt. sin.
  • ca  vergonyoses, n f pl alt. sin.
  • ca  violins, n m pl alt. sin.
  • nc  Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Oxalis corymbosa DC. var. ling.
  • nc  Oxalis martiana Zucc. var. ling.
  • nc  Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agret rosat, n m alt. sin.
  • ca  herba de jardí, n f alt. sin.
  • ca  magreta de tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  magreta francesa, n f alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  violins, n m pl alt. sin.
  • nc  Oxalis articulata Savigny in Lam.
  • nc  Oxalis floribunda Lehm. var. ling.
  • nc  Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agrella borda, n f alt. sin.
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelleta, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella borda, n f alt. sin.
  • ca  gamburujo, n m var. ling.
  • ca  gamburuju, n m var. ling.
  • nc  Rumex bucephalophorus L.

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • Gamburujo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) gambirúya.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  pa de cogul, n m var. ling.
  • nc  Oxalis L.

<Botànica > oxalidàcies>

Nota

  • La denominació pa de cucut s'aplica principalment a Oxalis corniculata.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agreta, n f sin. compl.
  • ca  sora, n f sin. compl.
  • ca  vinagrella, n f sin. compl.
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles d'hort, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles de muntanya, n f pl alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la verge, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  sores, n f pl alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  vinagretes, n f pl alt. sin.
  • ca  xiscoll, n m alt. sin.
  • ca  agriella, n f var. ling.
  • ca  agriguella, n f var. ling.
  • ca  agrilles, n f pl var. ling.
  • ca  agrilles de muntanya, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex acetosa L. subsp. acetosa

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelleta, n f
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrella graminera, n f alt. sin.
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles fines, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  agreta, n f alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agretes petites, n f pl alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • ca  sang de Crist, n f alt. sin.
  • ca  sang de Jesucrist, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella borda, n f alt. sin.
  • ca  vinagrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  vinagretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agriguella, n f var. ling.
  • ca  agrilles fines, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex acetosella L.

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badola, n f
  • ca  agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
  • ca  magreta, n f sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrella rodona, n f alt. sin.
  • ca  agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  badoles, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  magretes, n f pl alt. sin.
  • ca  badolla, n f var. ling.
  • ca  baroles, n f pl var. ling.
  • ca  madoles, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex scutatus L. subsp. scutatus

<Botànica > poligonàcies>

flor d'avellana flor d'avellana

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor d'avellana, n f
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  agret bo, n m alt. sin.
  • ca  agreta, n f alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrets, n m pl alt. sin.
  • ca  agrets de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  aspre, n m alt. sin.
  • ca  aspres, n m pl alt. sin.
  • ca  avellaneta, n f alt. sin.
  • ca  avellanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  canari, n m alt. sin.
  • ca  canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  caramelles, n f pl alt. sin.
  • ca  fel i vinagre, n m/f alt. sin.
  • ca  magret, n m alt. sin.
  • ca  magreta, n f alt. sin.
  • ca  pa amb peixet, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  pa i peixet, n m alt. sin.
  • ca  trèvols, n m pl alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  agrios, n m pl var. ling.
  • ca  agrítol, n m var. ling.
  • ca  grítol, n m var. ling.
  • ca  minxonària, n f var. ling.
  • ca  pam peixet, n m var. ling.
  • ca  vellanetes, n f pl var. ling.
  • nc  Oxalis pes-caprae L.
  • nc  Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

pa de cucut comú pa de cucut comú

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pa de cucut comú, n m
  • ca  agrell, n m alt. sin.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrelleta, n f alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  agret terrer, n m alt. sin.
  • ca  agreta, n f alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  al·leluia, n f alt. sin.
  • ca  aspre, n m alt. sin.
  • ca  espantanovies, n m/f alt. sin.
  • ca  fel i vinagre, n m/f alt. sin.
  • ca  flor d'avellana, n f alt. sin.
  • ca  lújula, n f alt. sin.
  • ca  magreta, n f alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut groc, n m alt. sin.
  • ca  pa de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  raïmet, n m alt. sin.
  • ca  trevolet fals, n m alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  agriella, n f var. ling.
  • ca  agriguella, n f var. ling.
  • ca  líjula, n f var. ling.
  • nc  Oxalis corniculata L.

<Botànica > oxalidàcies>

pa de cucut de bosc pa de cucut de bosc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pa de cucut de bosc, n m
  • ca  agrella borda, n f sin. compl.
  • ca  acetosella, n f alt. sin.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrella de fulla de cor, n f alt. sin.
  • ca  agrella de riu, n f alt. sin.
  • ca  agrella fina, n f alt. sin.
  • ca  agrelles de riu, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelleta, n f alt. sin.
  • ca  agrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  agreta, n f alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  lújula, n f alt. sin.
  • ca  oxàlic, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  pa de cucut blanc, n m alt. sin.
  • ca  pa i vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i vi de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trevolet fals, n m alt. sin.
  • ca  agriguella de fulla de cor, n f var. ling.
  • ca  agriguella fina, n f var. ling.
  • ca  agrilles de riu, n f pl var. ling.
  • ca  lígula, n f var. ling.
  • ca  líjula, n f var. ling.
  • ca  minxonària, n f var. ling.
  • ca  pa-i-vi, n m var. ling.
  • nc  Oxalis acetosella L.

<Botànica > oxalidàcies>