Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca úlcera d'estrès, n f
ca úlcera d'agressió, n f sin. compl.
ca ulcus d'estrès, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>

Definició

Cadascuna de les lesions erosives de la mucosa gastroduodenal, especialment de la mucosa gàstrica, que es presenta en situacions d'agressió psicofísica extrema, com les grans intervencions quirúrgiques, politraumatismes, insuficiència respiratòria greu que requereix ventilació assistida, xoc sèptic, xoc hipovolèmic, etc. En la seva patogènia intervenen diversos factors: hipersecreció de corticoesteroides i catecolamines, anòxia per hipotensió, alliberament local de substàncies necrosants, formació de radicals lliures, hipersecreció àcida, etc.

Úlcera d'agressió. Pot ésser manifestació d'una clínica psicosomàtica. ((ulcus d'estrès))

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

ca acte d'agressió, n m
ca agressió internacional, n f
ca agressió, n f sin. compl.
es acto de agresión
es agresión
es agresión internacional
fr acte d'agression
fr agression
fr agression internationale
it aggressione
it aggressione internazionale
it atto di aggressione
en act of aggression
en aggression
en international aggression
ar عمل عدواني

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definició

Atac il·lícit d'un estat a la sobirania, la integritat territorial o la independència política d'un altre estat mitjançant l'ús de la força armada.

Nota

1. Un acte d'agressió justifica l'estat que n'és objecte per a recórrer a l'ús de la força en exercici de la legítima defensa.
2. Són exemples d'actes d'agressió envair un estat, ocupar-lo militarment o bombardejar-lo.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca adenoma digital papil·lar agressiu, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició

Neoplàsia de les glàndules sudorípares d'aparença histopatològica semblant al carcinoma mamari, localitzat preferentment en els dits. La recidiva local és molt freqüent. Hi ha una varietat maligna que produeix metàstasi en una proporció elevada dels casos, especialment en el pulmó.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca adreçar, v tr
es dirigir
fr adresser
en address, to

<Localització > Terminologia>

Definició

Assignar una adreça a un dispositiu o a un conjunt de dades, o referir-s'hi.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agilitar, v tr
ca accelerar, v tr sin. compl.
ca agilitzar, v tr sin. compl.
ca alleugerir, v tr sin. compl.
ca apressar, v tr sin. compl.
es agilizar
es apremiar

<Dret>

Definició

Fer àgil.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Miraran d'agilitar els tràmits per a la sol·licitud per tal d'acollir-se a les subvencions al més aviat possible.

Ex.: El Govern creu que cal accelerar les mesures previstes per impulsar l'activitat econòmica.

Ex.: Cal agilitzar el permís d'obres per tal de tirar endavant el projecte d'urbanització.

Ex.: Fan tot el possible per apressar el projecte dels nous jutjats.

Ex.: L'Ajuntament considera que cal alleugerir els tràmits administratius i limitar-los als que són estrictament necessaris.

V. t.: detallar v tr

V. t.: dilucidar v tr

V. t.: explicar v tr

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agrassó, n m
ca agrassó (fruit), n m sin. compl.
ca gaixiva, n f sin. compl.
ca gaixiva (fruit), n f sin. compl.
ca agrassera, n f alt. sin.
ca agrassons, n m pl alt. sin.
ca burba (fruit), n f alt. sin.
ca burbera, n f alt. sin.
ca burberes, n f pl alt. sin.
ca burbes, n f pl alt. sin.
ca burbes (fruit), n f pl alt. sin.
ca gaixives, n f pl alt. sin.
ca grosella, n f alt. sin.
ca grosella d'Europa, n f alt. sin.
ca groseller, n m alt. sin.
ca grosellers, n m pl alt. sin.
ca raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
ca riba blanca (fruit), n f alt. sin.
ca riber, n m alt. sin.
ca riber espinós, n m alt. sin.
ca ribes, n f pl alt. sin.
ca agrasom, n m var. ling.
ca agrasons, n m pl var. ling.
ca agressons, n m pl var. ling.
ca búrberes (fruit), n f pl var. ling.
ca gatxiva, n f var. ling.
ca gatxiva (fruit), n f var. ling.
ca pinsós, n m pl var. ling.
nc Ribes uva-crispa L.
nc Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agrassó, n m
ca agrassó (fruit), n m sin. compl.
ca gaixiva, n f sin. compl.
ca gaixiva (fruit), n f sin. compl.
ca agrassera, n f alt. sin.
ca agrassons, n m pl alt. sin.
ca burba (fruit), n f alt. sin.
ca burbera, n f alt. sin.
ca burberes, n f pl alt. sin.
ca burbes, n f pl alt. sin.
ca burbes (fruit), n f pl alt. sin.
ca gaixives, n f pl alt. sin.
ca grosella, n f alt. sin.
ca grosella d'Europa, n f alt. sin.
ca groseller, n m alt. sin.
ca grosellers, n m pl alt. sin.
ca raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
ca riba blanca (fruit), n f alt. sin.
ca riber, n m alt. sin.
ca riber espinós, n m alt. sin.
ca ribes, n f pl alt. sin.
ca agrasom, n m var. ling.
ca agrasons, n m pl var. ling.
ca agressons, n m pl var. ling.
ca búrberes (fruit), n f pl var. ling.
ca gatxiva, n f var. ling.
ca gatxiva (fruit), n f var. ling.
ca pinsós, n m pl var. ling.
nc Ribes uva-crispa L.
nc Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca agrassó, n m
es grosella espinosa
fr groseille à maquereau
en gooseberry
nc Ribes grossularia
nc Ribes uva-crispa

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agrassó, n m
es grosella espinosa, n f
fr groseiller à maquereau, n m
en gooseberry, n
nc Ribes uva-crispa

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca agressió, n f
es agresión
en aggression

Definició

Acte individual o col·lectiu de caràcter lesiu envers altres individus o grups de la mateixa espècie.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "agressor" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició