Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "agrest" dins totes les àrees temàtiques

cua de guilla cua de guilla

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de guilla, n f
  • ca  cua de guineu, n f sin. compl.
  • ca  alopecur agrest, n m alt. sin.
  • ca  cua de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • nc  Alopecurus myosuroides Huds.
  • nc  Alopecurus agrestis L. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gavarra, n f
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera agresta, n f alt. sin.
  • ca  gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser agrest, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garravera, n f var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavardera, n f var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  gavernera, n f var. ling.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  tavarrera, n f var. ling.
  • nc  Rosa agrestis Savi

<Botànica > rosàcies>

margall bord margall bord

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  civadilla, n f var. ling.
  • ca  coa d'ego, n f var. ling.
  • ca  coa d'egu, n f var. ling.
  • ca  espiga trencat, n m var. ling.
  • ca  forment areste, n m var. ling.
  • ca  maragall, n m var. ling.
  • ca  novios, n m pl var. ling.
  • ca  novios (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  retorets, n m pl var. ling.
  • ca  rumpisac, n m var. ling.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • ca  troca-sac, n m var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
roser agrest roser agrest

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  roser agrest, n m
  • nc  Rosa agrestis
  • nc  Rosa viscaria subsp. agrestis

<Botànica>

Definició
Roser silvestre d'1 a 2 m d'alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques que es fa en bardisses de terra baixa.
talpó agrest talpó agrest

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  talpó agrest, n m
  • ca  talpó muntanyenc, n m sin. compl.

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Mamífer rosegador, Microtus agrestis.