Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "agrir" dins totes les àrees temàtiques

aïllament aïllament

<Pedagogia. Ensenyament > Psicologia de l'educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aïllament, n m
  • ca  temps apartat, n m
  • ca  temps fora, n m
  • es  aislamiento
  • es  tiempo fuera
  • fr  arrêt d'agir
  • fr  isolation
  • fr  isolement
  • en  time out
  • en  time-out

<Pedagogia. Ensenyament > Psicologia de l'educació>

Definició
Tècnica pedagògica que consisteix a apartar o aïllar de la resta un infant que es porta malament perquè pugui recuperar el control de la seves emocions.
acer agre acer agre

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acer agre, n m
  • es  acero agrio
  • fr  acier aigre
  • en  brittle steel

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

agre agre

<Endocrinologia i nutrició>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  agre, n m
  • es  agrio
  • fr  aigre
  • en  sour

<Endocrinologia i nutrició>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Odontoestomatologia>

Definició
Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d'una alteració per microorganismes, principalment lactobacils. El creixement dels microorganismes produeix àcids orgànics juntament amb altres productes de degradació responsables del sabor desagradable final.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agre -a, adj
  • es  agrio -gria, adj
  • fr  cassant -ante, adj
  • fr  fragile, adj
  • en  brittle, adj
  • en  cold-short, adj
  • de  brühig, adj
  • de  spröde, adj

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agrer, n m
  • es  agro

<Història del dret>

Definició
Prestació real per la concessió de terres i de masos que, a manera de cens o pensió, pagaven els pagesos en reconeixença de la possessió del senyor o senyora feudal, consistent en la quarta o cinquena part de la collita.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Terme genèric en què s'inclouen tots els pagaments satisfets en espècies que gravaven proporcionalment la producció dels principals productes agraris (cereals, vi), al marge d'altres rendes de parceria com eren el delme, la primícia o el braçatge.
    Els agrers es contraposen, doncs, als pagaments fixos en espècies (censos), ara bé, com aquests, també es tractava d'una prestació de caràcter dominical, és a dir, satisfeta per l'usdefruit de la terra. Per consegüent, havien de pagar agrers els pagesos de les tinences.
    Inicialment (s. IX-X), les tinences de parceria foren pròpies de les zones de colonització de la frontera. Les proporcions aplicades eren variables i, tot i que la més habitual fou l'anomenada tasca, equivalent a una onzena part del fruit, també s'acostumaren a exigir agrers més onerosos com el quart i el quint. L'exigència de l'un o de l'altre tingué una translació espacial: els termes tascal, quintal o quartal es referien a les parcel·les o partides de terra on es cobrava la tasca, el quint o el quart. Aquestes exaccions requeien principalment sobre les produccions de cereals i vinya (quint del blat i quart del vi), però hi havia altres productes o conreus sotmesos a la prestació: olives, lli, cànem i glans. Així mateix, el ventall de gravàmens era més ampli des del moment que també es registraren setens, sisens, terços, àdhuc meitats de les collites. En general, els arbres fruiters, així com la producció hortícola, s'exceptuaven del pagament d'agrers.
    Les rendes senyorials es basaven, en gran manera, en l'apropiació d'una part de les collites, però, al segle XIV, amb la davallada demogràfica i amb la disminució de la producció agrícola consegüent, aquestes rendes van caure, tant de manera directa (per la menor producció) com també per l'empobriment d'una part de la pagesia i el canvi d'estratègia dels senyors de les terres, que optaren per la substitució de les rendes en espècies per pagaments en diner o bé imposaren establiments agraris a més curt termini, generalment a quatre o cinc anys, com ara els contractes de llauró, similars a la mezzadria italiana, una modalitat de parceria que també es basava en particions de fruits.
    En l'època moderna, agrers i tasques eren denominacions caigudes en desús, per bé que es continuaven cobrant rendes proporcionals a les collites que ja aleshores rebien altres noms genèrics (terratges, per exemple). Fins al segle XX, els contractes de masoveria van ser, majoritàriament, contractes de parceria.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agrer, n m
  • es  agro

<Història>

Definició
Prestació real per la concessió de terres i de masos que, a manera de cens o pensió, pagaven els pagesos en reconeixença de la possessió del senyor, consistent en la quarta o cinquena part de la collita.
AGRI AGRI

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  AGRI, n m
  • ca  Advanced Geosynchronous Radiation Imager, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Acrònim de Advanced Geosynchronous Radiation Imager, 'generador avançat geosíncron d'imatges de radiació'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament a l'FY-4A i també als futurs FY-4B a FY-4G), evolució del sensor ABI instal·lat a bord del satèl·lit GOES-16 i dels futurs GOES-S i GOES-T, que reemplaça el sensor S-VISSR a bord dels satèl·lits FY-2A a FY-2H, destinat majoritàriament a la meteorologia.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [450,490 nm], VIS-IRp [550,750 nm], IRp [750,900 nm], IRoc [1360,1390 nm; 1580,1640 nm; 2100,2350 nm], IRom [3500,4000 nm (2 bandes, en alta i baixa resolució); 5800,6700 nm; 6900,7300 nm] i IRol [8000,9000 nm; 10300,11300 nm; 11500,12500 nm; 13200,13800 nm], en 14 bandes, amb una resolució espacial al nadir d'entre 500 m i 1000 m en la banda del VIS-IRp, 1000 m en la banda del VIS i en la de l'IRp, 2000 m en les dues primeres bandes de l'IRoc i en 1 banda de l'IRom, entre 2000 m i 4000 m en la tercera banda de l'IRoc i 4000 m en la resta de bandes. Les seves escenes es captaran amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribuiran amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre cada 15 minuts, o bé entre 1 i 5 minuts per a un àmbit regional.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
agrió agrió

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  agrió, n m
  • es  agrión
  • es  higroma del corvejón
  • fr  râpes
  • en  capped hock

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definició
Durícia que es forma a la part superior i posterior del segon os de la sofraja d'alguns animals, especialment dels cavalls.
agria agria

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  agria, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>

Definició
Erupció pustulosa tenaç.

Nota

  • La denominació agria prové del grec ágrios 'salvatge'.
agria [es] agria [es]

<Agricultura > Horticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  agria [es], n f
  • es  agria
  • fr  agria
  • it  agria
  • en  Agria
  • de  Agria

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Varietat de patata de carn groguenca molt adequada per a fregir.