Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "agudell" dins totes les àrees temàtiques

discriminació visual discriminació visual

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  discriminació visual, n f
  • ca  agudesa visual, n f sin. compl.
  • es  agudeza visual
  • es  discriminación visual
  • en  visual acuity
  • en  visual discrimination

<Neurociència > Neurofisiologia cel·lular i de sistemes>

Definició
Capacitat de detectar com a diferents dos punts de llum del camp visual.

Nota

  • La discriminació visual depèn de la concentració de receptors sensibles de la retina que permeti que els feixos emesos pels dos punts incideixin sobre receptors diferents.
discriminació visual discriminació visual

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  discriminació visual, n f
  • ca  agudesa visual, n f sin. compl.
  • es  agudeza visual
  • es  discriminación visual
  • en  visual acuity
  • en  visual discrimination

<Neurociència > Neurofisiologia cel·lular i de sistemes>

Definició
Capacitat de detectar com a diferents dos punts de llum del camp visual.

Nota

  • La discriminació visual depèn de la concentració de receptors sensibles de la retina que permeti que els feixos emesos pels dos punts incideixin sobre receptors diferents.
dolçamara dolçamara

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • ca  camarg, n m var. ling.
  • ca  dolcamara, n f var. ling.
  • ca  dolçamare, n f var. ling.
  • ca  dolsamara, n f var. ling.
  • ca  juncamara, n f var. ling.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  vidaubi, n m var. ling.
  • ca  vidaubí, n m var. ling.
  • nc  Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • ca  camarg, n m var. ling.
  • ca  dolcamara, n f var. ling.
  • ca  dolçamare, n f var. ling.
  • ca  dolsamara, n f var. ling.
  • ca  juncamara, n f var. ling.
  • ca  morella emborratjadora, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  vidaubi, n m var. ling.
  • ca  vidaubí, n m var. ling.
  • nc  Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

duodè duodè

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  duodè, n m
  • ca  budell primer, n m sin. compl.
  • ca  intestí pancreàtic, n m sin. compl.
  • es  duodeno
  • fr  duodénum
  • en  dodecadactylon
  • en  duodenum

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Primera part de l'intestí prim, que s'estén del pílor a l'angle de Treitz, en forma de C ampla envoltant el cap del pàncrees. Hom el pot dividir en quatre porcions. La primera porció, immediatament postpilòrica, anomenada bulb duodenal per la seva forma dilatada, s'orienta cap a la dreta i a dalt fins a les proximitats del coll de la vesícula biliar. La segona porció, tubular, vertical i descendent, emmarca el cap del pàncrees fins a la seva vora inferior; hi desemboquen el colèdoc i els conductes de Wirsung i de Santorini, a través de la papil·la de Vater; forma un angle amb el bulb que rep el nom de genoll superior (genu superius) i un altre amb la tercera porció que s'anomena genoll inferior (genu inferius). La tercera porció, horitzontal, es dirigeix a l'esquerra i acaba en els vasos mesentèrics superiors. La quarta porció, ascendent, arriba fins a l'angle de Treitz, on comença el jejú. Rep la seva denominació del fet que la seva longitud havia estat avaluada erròniament en dotze travessos de dit.

Nota

  • La denominació duodè prové del llatí duodeni 'de dotze en dotze'.
en aquell passadís a la dreta en aquell passadís a la dreta

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  en aquell passadís a la dreta
  • es  en aquel pasillo a la derecha
  • fr  dans cette allée à droite
  • pt  naquele corredor, à direita
  • en  in that aisle, on the right

<Grans Magatzems > Conversa>

en aquell taulell l'hi embolicaran en aquell taulell l'hi embolicaran

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  en aquell taulell l'hi embolicaran
  • es  se lo envolverán en aquel mostrador de allá
  • fr  ils vont emballer votre cadeau à ce comptoir
  • pt  para fazer o embrulho, dirija-se àquele balcão
  • en  they will wrap it for you on that counter over there

<Grans Magatzems > Conversa>

fol·licle limfàtic del budell gros fol·licle limfàtic del budell gros

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fol·licle limfàtic del budell gros, n m
  • ca  nòdul limfàtic solitari del còlon, n m sin. compl.

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Cadascun dels fol·licles limfàtics solitaris de la túnica mucosa del còlon.
fol·licle limfàtic del budell prim fol·licle limfàtic del budell prim

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fol·licle limfàtic del budell prim, n m
  • ca  glàndula solitària del budell prim, n f sin. compl.
  • ca  nòdul limfàtic solitari del budell prim, n m sin. compl.

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Cadascun dels fol·licles limfàtics solitaris de la mucosa i de la submucosa del budell prim.
gram de glumes agudes gram de glumes agudes

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram de glumes agudes, n m
  • nc  Agropyron acutum (DC.) Roem. et Schult.
  • nc  Elymus repens (L.) Gould × E. farctus (Viv.) Runemark ex Melderis sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>