Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "agudell" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram de glumes agudes, n m
- nc Agropyron acutum (DC.) Roem. et Schult.
- nc Elymus repens (L.) Gould × E. farctus (Viv.) Runemark ex Melderis sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la salut > Medicina clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gravetat, n f
- es agudez
- es gravedad
- fr gravité
- fr intensité
- en severity
<Ciències de la salut > Medicina clínica>
Definició
Nota
- Segons el context, també poden ser adequades les formes intensitat, agudesa, etc.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca hipersòmnia associada amb reaccions emocionals agudes
- en hypersomnia associated with acute emotional reactions
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ili, n m
- ca budell llarg, n m sin. compl.
- ca budell prim, n m sin. compl.
- ca íleum, n m sin. compl.
- ca ili terminal, n m sin. compl.
- ca intestí ili, n m sin. compl.
- es íleon
- fr iléon
- en ileum
<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>
Definició
Nota
-
En realitat, no hi ha cap demarcació natural que separi el jejú de l'ili i sovint es parla de jejuili.
La denominació íleum prové del grec eiléo 'cargolar'.
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la in illo tempore, adv
- ca en aquell temps, adv
- ca fa molt temps, adv
- es en aquel tiempo, adv
- es en otros tiempos, adv
- es hace mucho tiempo, adv
- es in illo tempore, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió d'àmbit general. S'utilitza per a fer referència a un temps passat, preferentment llunyà.
Exemple: Permeti'm que expliqui els tres eixos que havíem de treballar per abordar aquesta situació insòlita, i no per això inesperada, de recursos disponibles per fer sostenible un sistema sanitari públic com el nostre, sense que en cap moment aquest sistema perdés algunes coses que són, des del punt de vista polític, per al Govern, en tot cas, irrenunciables, que siguin mantingudes, si em permeten l'expressió, in illo tempore.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca intestí, n m
- ca budell, n m sin. compl.
- es intestino
- fr intestin
- en intestine
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>
Definició
Nota
- La denominació intestí prové del llatí intestinus 'interior, intestí'.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca jejú, n m
- ca budell dejú, n m sin. compl.
- ca budell subtil, n m sin. compl.
- ca intestí buit, n m sin. compl.
- ca intestí jejú, n m sin. compl.
- ca jejúnum, n m sin. compl.
- ca nestis, n m sin. compl.
- es yeyuno
- fr jéjunum
- en jejunum
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
Nota
- La denominació nestis es considera obsoleta.
- La denominació nestis prové del grec nestis 'dejuni'.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca nuada de budell
- en knotting of bowel
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca om, n m
- ca olm, n m sin. compl.
- ca almudella, n f alt. sin.
- ca mosquiter, n m alt. sin.
- ca mosquiter negre, n m alt. sin.
- ca olm de Castella, n m alt. sin.
- ca olm negre, n m alt. sin.
- ca olmisser, n m alt. sin.
- ca om bord, n m alt. sin.
- ca om campestre, n m alt. sin.
- ca om comú, n m alt. sin.
- ca om de torrent, n m alt. sin.
- ca om negre, n m alt. sin.
- ca omissa, n f alt. sin.
- ca omisser, n m alt. sin.
- ca rugat, n m alt. sin.
- ca augudella, n f var. ling.
- ca aumiser, n m var. ling.
- ca olp, n m var. ling.
- ca omiser, n m var. ling.
- ca orm, n m var. ling.
- ca orm negre, n m var. ling.
- ca orp, n m var. ling.
- ca um, n m var. ling.
- nc Ulmus minor Mill.
- nc Ulmus campestris auct. var. ling.
- nc Ulmus carpinifolia Suckow var. ling.
<Botànica > ulmàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca om, n m
- ca olm, n m sin. compl.
- ca almudella, n f alt. sin.
- ca mosquiter, n m alt. sin.
- ca mosquiter negre, n m alt. sin.
- ca olm de Castella, n m alt. sin.
- ca olm negre, n m alt. sin.
- ca olmisser, n m alt. sin.
- ca om bord, n m alt. sin.
- ca om campestre, n m alt. sin.
- ca om comú, n m alt. sin.
- ca om de torrent, n m alt. sin.
- ca om negre, n m alt. sin.
- ca omissa, n f alt. sin.
- ca omisser, n m alt. sin.
- ca rugat, n m alt. sin.
- ca augudella, n f var. ling.
- ca aumiser, n m var. ling.
- ca olp, n m var. ling.
- ca omiser, n m var. ling.
- ca orm, n m var. ling.
- ca orm negre, n m var. ling.
- ca orp, n m var. ling.
- ca um, n m var. ling.
- nc Ulmus minor Mill.
- nc Ulmus campestris auct. var. ling.
- nc Ulmus carpinifolia Suckow var. ling.
<Botànica > ulmàcies>
