Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aiguall" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament) 0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)
  • ca  Denominació simple amb forma masculina i forma femenina iguals: flavor n m/f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació simple amb forma masculina i forma femenina quasi iguals: claustre n m - claustra n f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant adiabàtic n m (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant relativista n m (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant adiabàtic n m - invariant adiabàtica n f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant relativista n m/f (EXEMPLE)

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
Hi ha noms que tenen una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que no es distingeixen perquè indiquin individus de sexe masculí o de sexe femení, sinó que es refereixen exactament al mateix. La tria de la forma masculina o la forma femenina depèn de qüestions dialectals, estilístiques, etc.
Ex. invariant (un invariant, una invariant); claustre (un claustre) - claustra (una claustra)

A. En el cas d'un nom simple
S'hi pot donar el tractament següent:
(1) Quan la forma masculina i la forma femenina són exactament iguals, es considera que conformen una denominació única, amb la categoria lèxica nom masculí o femení (amb el codi proposat n m/f).
Ex. de formes iguals: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un element
(2) Quan la forma masculina i la forma femenina són quasi iguals, ja que difereixen pel morfema de flexió de femení, es considera que corresponen a dues denominacions diferents, cadascuna amb la categoria lèxica corresponent (nom masculí, amb el codi proposat n m; nom femení, amb el codi proposat n f).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta (es consideren igual d'adequades) o bé de sinonímia complementària (s'agafa una de les formes com a principal, per extensió dialectal, freqüència, preferència dels especialistes, etc.).
Ex. de formes quasi iguals: claustre n m, sin. compl. claustra n f Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur en una banda i porticat en l'altra, que volta un pati o un jardí […].

B. En el cas d'un nom compost
Es proposa el tractament següent:
(1) Prioritzar una de les formes (la que es consideri millor per extensió general o especialitzada, per opinió dels especialistes, etc.) i preferiblement recollir en nota l'altra forma.
Ex. 1: invariant relativista n m Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta invariant relativista com a nom femení.
Ex. 2: invariant adiabàtic n m Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […]. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta la forma invariant adiabàtica (n f).
(2) Recollir totes dues formes (perquè es considera que totes dues són vàlides).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta o bé de sinonímia complementària.
. Com en el cas dels noms simples, convé distingir si són formes exactament iguals o bé si difereixen:
Ex. de formes iguals: invariant relativista n m/f Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència.
Ex. de formes quasi iguals: invariant adiabàtic n m, invariant adiabàtica n f Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […].

Nota

  • 1. Convé no confondre les denominacions vistes amb les denominacions amb una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que indiquen subconjunts d'individus diferents: habitualment, la forma masculina indica individus de sexe masculí (o bé tots els individus) i la forma femenina indica individus de sexe femení. (La categoria d'aquests casos és nom masculí i femení, amb el codi proposat n m, f.)
    Ex. professor, professora n m, f
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament). També es pot consultar, amb relació a les categories nom masculí i femení (n m, f) i nom masculí o femení (n m/f), la fitxa CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení.
0 CRITERI gos d'assistència, gos de senyalització de sons, gos pigall, gos guia, gos d'avís o gos per a persones amb autisme? 0 CRITERI gos d'assistència, gos de senyalització de sons, gos pigall, gos guia, gos d'avís o gos per a persones amb autisme?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gos d'assistència, gos de senyalització de sons, gos pigall, gos guia, gos d'avís o gos per a persones amb autisme?
  • es  (gos d'assistència) perro de asistencia, n m
  • es  (gos de senyalització de sons) perro de señalización de sonidos, n m
  • es  (gos de senyalització de sons) perro oyente, n m
  • es  (gos de senyalització de sons) perro señal, n m
  • es  (gos pigall) perro guía, n m
  • fr  (gos d'assistència) chien d'assistance, n m
  • fr  (gos de senyalització de sons) chien-guide pour personne malentendante, n m
  • fr  (gos de senyalització de sons) chien-guide pour personne sourde, n m
  • fr  (gos pigall) chien d'aveugle, n m
  • fr  (gos pigall) chien-guide, n m
  • en  (gos d'assistència) assistance dog, n
  • en  (gos de senyalització de sons) hearing dog, n
  • en  (gos de senyalització de sons) hearing ear dog, n
  • en  (gos pigall) guide dog, n

<Ciències socials > Serveis socials>

Definició
Tant gos d'assistència com gos de senyalització de sons, com gos pigall i gos guia, com gos d'avís i com gos per a persones amb autisme (tots sis, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un gos d'assistència és un gos ensinistrat en un centre especialitzat per a ajudar persones amb discapacitats físiques o sensorials o amb determinades malalties. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a tots els gossos especialitzats a ajudar els seus propietaris en discapacitats i malalties diverses.
. L'equivalent castellà és perro de asistencia; el francès, chien d'assistance, i l'anglès, dog assistance.

En canvi, els termes següents designen tipus concrets de gossos d'assistència:

- Els gossos de senyalització de sons són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat auditiva.
. Els equivalents castellans són perro de señalización de sonidos, perro oyente i perro señal; els francesos, chien-guide pour personne malentendante i chien-guide pour personne sourde, i els anglesos, hearing dog i hearing ear dog.

- Els gossos pigall, o gossos guia, són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat visual.
. L'equivalent castellà és perro guía; els francesos, chien d'aveugle i chien-guide, i l'anglès, guide dog.

- Els gossos de servei són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat física per culpa d'una malaltia, com ara l'esclerosi o una tetraplegia.

- Els gossos per a persones amb autisme són els gossos d'assistència que ajuden persones amb una discapacitat causada pel trastorn autista.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de gos d'assistència, gos de senyalització de sons i gos pigall al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com s'anomena el gos que ajuda les persones amb discapacitat auditiva?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2633).
àrea d'igual competència àrea d'igual competència

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  àrea d'igual competència, n f
  • es  área de igual competencia
  • en  equal competition area

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting>

Definició
Àrea de mercat definida de forma equidistant entre un centre comercial o de serveis i els centres veïns.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àrea d'igual competència àrea d'igual competència

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  àrea d'igual competència, n f
  • es  área de igual competencia
  • en  equal competition area

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting>

Definició
Àrea de mercat definida de forma equidistant entre un centre comercial o de serveis i els centres veïns.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àrea d'igual competència àrea d'igual competència

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  àrea d'igual competència, n f
  • es  área de igual competencia
  • en  equal competition area

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting>

Definició
Àrea de mercat definida de forma equidistant entre un centre comercial o de serveis i els centres veïns.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
a dos [PILOTA VAL] a dos [PILOTA VAL]

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>, <24 Esports tradicionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a dos [PILOTA VAL], adj
  • ca  iguals [TENNIS], adj

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició
Dit de la situació d'empat a punts en el transcurs d'un joc.
agulla agulla

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla, n f
  • es  aguja
  • fr  aiguille
  • en  needle

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Barreta, generalment de metall, que té un cap terminat en punta i l'altre proveït d'un forat o ull per a passar-hi un fil, un cordill, una veta, etc., i que serveix per a cosir, brodar o teixir.
agulla agulla

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • es  aguja
  • fr  aiguille
  • en  needle

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definició
Cristall de neu allargat i prim que es forma a una temperatura de l'aire d'entre -5ºC i -8ºC i amb molta humitat.
agulla agulla

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • es  aguja
  • fr  aiguille
  • en  needle

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definició
Cristall de neu allargat i prim que es forma a una temperatura de l'aire d'entre -5ºC i -8ºC i amb molta humitat.
agulla agulla

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  agulla, n f
  • es  aguja
  • fr  aiguille
  • en  needle
  • en  spine

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Pic molt prim i agut que sobresurt del relleu que l'envolta.